Josu Jon Imaz i Josep Antoni Duran

Aquesta setmana ens ha sorprès la notícia de la retirada de Josu Jon Imaz de la primera línia política per desacords amb la ponència política del PNB de cara al proper congrés. Una ponència que, segons sembla, dóna suport a la idea de celebrar un referèndum sobre el futur polític del País Basc al marge de si ETA deixa o no les armes.

Només he escoltat l'Imaz en directe una vegada, fa uns mesos, al Fòrum Nueva Economía, i em va impressionar. Va ser presentat per l'Artur Mas i li va donar deu mil voltes. Va començar parlant en un català més que correcte de la necessitat de crear projectes ambiciosos i de futur per a nacions com la catalana i la basca que evitin l'enfrontament amb Espanya. Va parlar de l'eix de l'Ebre, de les relacions amb Bordeus i el sud de França, de la necessitat d'impulsar les empreses pròpies a fer-se fortes a Europa (com Iberdrola amb Scottish Power) i no obsessionar-nos amb el mercat espanyol.

Aquesta setmana ja va ser a Barcelona en motiu de l'11 de setembre i avui hi ha tornat per participar a l'Escola d'Estiu de Convergència Democràtica. I davant dels sectors sobiranistes de CDC no ha pogut ser més clar: "hem d'apostar per la cooperació amb Espanya, perquè des de l'enfrontament, perdem".

Aviso para navegantes, que diuen. Avís per a tots aquells que avui parlen de sobiranisme i demanen un referèndum per al 2014.

Un altre que tampoc no ho veu clar tot això és en Josep Antoni Duran Lleida, que després de llançar diversos globos sonda les darreres setmanes, avui ha dit ben clar que no vol ser candidat de CIU a qualsevol preu. Duran serà el protagonista de la segona renúncia més sonada d'aquest inici de curs polític?

Al juliol, ja vaig comentar que amb la dimissió de Piqué al PP, s'obria una nova possibilitat per a formar una opció de centre-dreta catalanista al marge del creixent sobiranisme de Convergència Democràtica. No cal descartar, doncs, que Unió, amb el Duran al capdavant, vagi per lliure a les properes eleccions generals, i que tingui el suport extern d'en Piqué i de destacats sectors de la societat civil que aposten per un catalanisme moderat, equidistant de l'espanyolisme del PP i del sobiranisme de determinats sectors nacionalistes.

En fi, que serà un curs interessant. Més, fins i tot, del que es podia esperar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

El Parlament i la llengua dels catalans