Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2007

Del catalanisme federalista a la llei d'Educació

Aquesta setmana ha sigut mogudeta. Dimecres presentació del llibre "Catalanisme federalista" de Miquel Iceta, amb el president Montilla i el periodista Rafael Jorba, i ahir conferència sobre la llei d'educació amb el conseller Ernest Maragall. Dos actes que trobareu perfectament referenciats a la pàgina web de la Fundació, http://www.fcampalans.cat/ . La presentació del llibre del Miquel Iceta ha tingut un ressò important als mitjans. Està clar que hi ha demanda de projecte i que el PSC s'ha d'esforçar per oferir més i millors elements de referència que configurin un nou "marc de referència" del catalanisme. Ho podem fer. Tenim les eines. Només cal que ens hi posem amb més força, com de ben segur farem en els propers dos mesos, tot preparant la campanya electoral. S'acosten, doncs, temps interessants.

L'invent de José Bono

Avui l’inefable José Bono, que va perdre per nou vots un congrés que creia tenir guanyat, ens ha fet obrir els ulls a tots dient que això de les nacions era un “invento”. I és clar que són un invent. Com tot en aquesta vida. Ja fa molts i molts anys dos sociòlegs americans, en Berger i el Luckmann, van publicar un llibre que duia per títol “La construcció social de la realitat” en el que explicaven que la vida en societat és una construcció, un invent. La família és un invent, com ho és el matrimoni i la monogàmia… Bé, de fet no només la nació i el nacionalisme són un invent, la societat també és un invent, el socialisme és un invent! Fins i tot una comunitat autònoma com Castilla-La Mancha és un invent… Algú la va inventar, dic jo, i va decidir que serien aquelles cinc províncies i no unes altres les que formarien la comunitat, i que tindria aquest nom… de fet, sense aquest gran invent José Bono no hagués sigut mai el que ha sigut… un inefable “invent”… Això és el que li hauria contes

La ràdio i la televisió "nacionals" de Catalunya

TV3 i Catalunya Ràdio han sigut, són (i probablement seran) la ràdio i la televisió "nacionals" de Catalunya. Com vinc dient des de fa temps, el que diferencia TVE de TVC és que si bé TVE és una televisió "pública" en contraposició a les privades, i "del govern" o "de la majoria parlamentària" en la mesura que en depén, i tothom ho entén així, TVC no ho és, sinó que és la Televisió Nacional de Catalunya. Per què? Doncs, entre d'altres coses, perquè no té competència real d'una altra televisió privada catalana i en català. TVE va deixar de ser la televisió "nacional" no només amb el canvi de règim sinó, sobretot, amb l'aparició de les cadenes privades. Llavors va passar a ser exclusivament la televisió del govern, de manera que el PP va servir-se de les privades per a guanyar les eleccions. I quan hi va arribar, de la pública per a mantenir-s'hi. Per això l'abril de 2004 tothom tenia clar que l'Urdaci anava al car