Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2005

L'Estatut del PSC

Deia en l'anterior comentari que hauríem de reivindicar més la nostra aportació a l'avenç de l'autogovern i a la millora del sistema de finançament, i fer-ho marcant el nostre perfil respecte el PSOE. Fins ara, i en tota la negociació de l'Estatut a Catalunya, hem actuat com un partit autònom, i ho hem de seguir fent. I més ara, que s'entreveu que l'acord de l'Estatut es farà -en bona part- sobre les bases del que nosaltres hem vingut defensant durant tot aquest any. L'Estatut que s'aprovarà probablement s'assemblarà molt més al model defensat pels federalistes catalans que al model dels nacionalistes i precisament per això l'hem de reivindicar amb més força del que ho estem fent. Per això us convido a llegir durant aquests dies el llibre que la Fundació ha editat sota la iniciativa del Miquel Iceta i la Manuela de Madre. En aquest llibre podem trobar l'Estatut del PSC, la lectura que en fem, tant de la lletra com de l'esperit, que é

La nació i la 'financiació'

Imatge
Som una nació o som una financiació? Això és el que plantejava fa uns dies un acudit del Guillén a la Revista de La Vanguardia. Aquest acudit, seguia una serie de posicionaments de Foment del Treball, del Cercle d'Economia i ara també de la Fepime qüestionant l'Estatut aprovat al Parlament, que haurien de fer reflexionar a més d'un, especialment en l'àmbit del sobiranisme en general i de l'independentisme d'esquerres en particular. Són la demostració, en primer lloc, de per què Catalunya no ha sigut ni serà mai independent. No perquè no la deixin sinó perquè els catalans no volen ni ensumar els costos econòmics que una aventura poltítica d'aquestes característiques podria suposar. Tant bon punt el món productiu d'aquest país ha vist les orelles al llop, molts han posat en sordina les reivindicacions de més inversions i millor finançament. I per què? Doncs perquè al costat del tant comentat dèficit fiscal català, comptem amb un esplèndid superàvit comerc

El finançament i la proposta federal

Diumenge 11 de desembre La Vanguardia publicava una interessant entrevista al president gallec , Emilio Pérez Touriño, en què aquest acceptava plenament la definició de Catalunya com a nació però es mostrava clarament en contra de la proposta de finançament inclosa a l'Estatut. El discurs no pot ser més clar "La propuesta de financiación que ha venido del Parlament de Catalunya ha hecho saltar las alarmas porque existe el temor de que va por un camino que pone en riesgo el sistema que ha garantizado solidaridad y equilibrio en España". I encara hi afegeix que el fet que una comunitat com Catalunya recapti tots els impostos per negociar després el que aporta a l'Estat (la famosa 'aportació catalana') alteraria la concepció del sistema de benestar. Així doncs, la proposta sembla absolutament inacceptable i no sembla que hi puguin transigir. Aquesta mateixa conclusió vam treure fa dues setmanes a la Universitat de Santiago, on hi vam organitzar un seminari sobre

Manuel Valls i l'ordre republicà

Ahir dilluns 28 de novembre Tribuna Barcelona va convidar a Manuel Valls, alcalde d'Évry, ciutat de 50.000 habitants de les afores de Paris, i diputat socialista a l'Assamblea Nacional. Valls va ser també, durant uns anys, assessor de comunicació del primer ministre Lionel Jospin i alguns -per criticar-lo- l'anomenen el Sarkozy socialista. El cert és que és un home d'ordre, un gran defensor de l'ordre republicà. Ara bé, un ordre diferent a l'actual, un ordre que reconegui la pluralitat religiosa i cultural de França per tal d'integrar-la millor en una nació política basada en uns valors i en un projecte comú. Acaba de publicar un llibre, "La laïcité en face" on defensa que cal superar els prejudicis i reconèixer la realitat religiosa francesa. De fet, arriba a defensar que l'Estat subvencioni a les mesquites i als imams per tal d'evitar que caiguin en mans dels extremistes. És així com es podrà crear un Islam a la francesa , un Islam de F

Una propuesta para el acuerdo

El divendres 21 d'octubre, que era el meu aniversari, el Miquel Iceta em va trucar a dos quarts de nou del vespre i em va preguntar: - Com anem de diners? - Bé -li vaig contestar- Per què? - Quan tardaríem a fer un llibre? -va insistir- - Unes tres setmanes -vaig replicar- - Tres setmanes??? Això ho hem de tenir abans, en una setmana o deus dies... Cinc dies després teníem el text, i amb una setmana més ja estava revisat i maquetat, a punt d'entrar a màquines, gràcies a la dedicació d'en Rafael Pascuet i a la disponibilitat de l'Editorial Mediterrània. Però llavors, el dia 3 de novembre, ens va preguntar: s'hi podria afegir el discurs de la Manuela d'ahir al Congrés? I és així com, finalment, el divendres 11 de novembre, tres setmanes després de la primera trucada telefònica, els llibres arribaven a la Campalans. El dimecres 16 vam presentar el llibre a la Llibreria Blanquerna de Madrid, com bé ha explicat el Manuel Mas en el seu blog , amb la Manuela, el Miquel

La Campalans a Viena

El dijous 10 de novembre, després de la presentació del llibre "El nostre combat" de Josep Pallach, de la qual es va publicar una molt bona crònica al diari El Punt, vam marxar cap a Viena. Allà s'hi celebrava la Conferència Anual del Forum Scholars for European Social Democracy, una xarxa que agrupa a totes les fundacions de partits socialistes de tot Europa. La fundació en forma part des de l'any 2000 i molts recordareu que vam celebrar la Conferència de 2003 a Barcelona. Doncs bé, en aquesta ocasió l'organitzador era el Renner Institute , l'institut d'estudis del Partit Social Demòcrata Austríac. El més interessant de les dues jornades de debat, amb els alemanys i els francesos pràcticament absents, va ser el discurs del René Cuperus, director adjunt de la Fundació Wiardi Beckman d'Amsterdam. Els holandesos són en aquests moments uns dels socialdemòcrates més lúcids del continent. No defugen el debat, ans al contrari, es plantegen obertament la nece

Josep Pallach: socialisme i catalanisme

La Fundació Rafael Campalans acaba de reeditar el llibre "El nostre combat" de Josep Pallach . Una obra escrita a l'exili, a Paris, l'any 1954, i que va tenir una gran influència en el pensament i l'acció del Moviment Socialista de Catalunya durant els anys posteriors. La Fundació ja en va fer una primera reedició l'any 1987, en motiu del desè aniversari de la mort de Josep Pallach, i ara hem decidit tornar-la a publicar perquè considerem que el seu pensament segueix plenament vigent. "El nostre combat" és un assaig revelador per l'època en què fou escrit. Defineix un projecte i un programa per al socialisme català, fixa els grans temes de futur i ho fa amb una lucidesa extraordinària. Fou amb aquest programa socialista i catalanista, que proclamava: Federació, Democràcia i Socialisme , que es va construir la unitat del socialisme català l'any 1978, i fou aquest programa el que ha permès construir la Catalunya autònoma i l'Espanya de les

Espanya, nació de nacions

Des de l'aprovació del projecte d'Estatut pel Parlament de Catalunya el divendres 30 de setembre, s'està produint un debat encès arreu d'Espanya sobre el concepte de nació aplicat a Catalunya i la seva constitucionalitat. En aquest context, hauríem de recuperar el concepte "nació de nacions" aplicat a Espanya. Un concepte molt utilitzat als anys 70 i durant la transició però que va caure en desús durant els anys 80 i 90. En la tasca de recuperar aquesta noció hem d'apel·lar, en primer lloc, a alguns dels pares de la Constitució, que el van utilitzar freqüentment durant aquells anys. Fa uns dies vaig recuperar un llibre d'en Miquel Roca escrit l'any 1982 que es titula "Per què no? Una proposta catalana per a la modernització de l'Estat". Més enllà del fet que era un llibre de conjuntura i la primera peça de l'intent de crear un partit espanyol de centre des de la perifèria, el Partido Reformista Democrático, ofereix una interessant