Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2013

La política serà europea o no serà

Intervenció al Taller de Política , 16 de novembre de 2013 Començaré amb una petita provocació: com sabeu, les eleccions al Parlament Europeu són les eleccions democràtiques més importants del món després de les eleccions al parlament de la Índia. Són cridats a les urnes gairebé 400 milions d'europeus, quasi el doble dels ciutadans nord-americans cridats a elegir el President i el Congrés dels Estats Units d'Amèrica. Tot i la baixa participació de l'any 2009 (un 43%), més de 160 milions d'europeus van exercir el seu dret a vot, més que a les eleccions presidencials americanes de 2008 i 2012, quan van votar entre 125 i 135 milions de ciutadans americans. En ambdues eleccions el candidat guanyador, Barack Obama, va obtenir entre 65 i 70 milions de vots. Un resultat similar al que va obtenir el PPE a les eleccions al Parlament Europeu de 2009: més de 60 milions de sufragis. Si José Manuel Durao Barroso, el candidat del PPE en aquelles eleccions, hagués fet campa

Euroescepticisme: el mal que ve de França?

Article publicat al diari digital 50x 7 el 21 de maig. Aquest mes de maig s’ha fet públic l’estudi anual del  Pew Research Center  sobre l’opinió política dels europeus, evidenciant que  l’opinió positiva dels europeus en relació a la Unió Europea no para de caure. En només un any el suport a la UE entre els europeus ha caigut del 60 al 45%. Però el creixement de l’euroescepticisme no és igual a tots els països, i afecta molt especialment França, on els crítics amb la UE ja són majoria, havent crescut aquest any d’un 40 a un 58%. Avui, doncs, gairebé 6 de cada 10 francesos es mostren contraris al projecte polític europeu. I quasi 8 de cada 10 consideren que la integració econòmica europea perjudica l’economia. Uns nivells d’euroescepticisme només comparables als que es declaren a Gran Bretanya. Sembla clar que amb una opinió pública tant contrària a la Unió Europea, serà difícil que França recuperi una posició de lideratge dins de la Unió. França ha exercit sempre, segons la

Podrem votar el President d'Europa?

(Article publicat al diari digital 50x7 el passat 14 de maig) El 25 de maig de 2014 se celebraran eleccions europees i, per primer cop a la història, es planteja que els partits europeus designin el seu candidat a presidir la Comissió Europea, i alguns partits europeus ja han anunciat que presentaran el seu candidat comú. En aquestes eleccions, però, no hi haurà candidatures transeuropees. És a dir, els electors seguirem votant llistes nacionals, però sabrem que si votem un partit o un altre, estarem votant un determinat candidat a presidir la Comissió. És a dir, s’establirà una relació directa entre el vot de l’elector i l’elecció del “govern” d’Europa, com el que existeix a nivell nacional en un sistema parlamentari, en el qual votem uns diputats sabent que estem votant a un determinat candidat per a presidir el govern. Aquesta novetat no és en absolut menor. El “dèfict democràtic” de les institucions europees s’ha agreujat en els darrers anys per la cessió de sobirania

Nou govern italià: democràcia o tecnocràcia?

(Article publicat al diari digital 50x7 el passat 7 de maig). El nou govern italià, presidit per Enrico Letta, vice-secretari del Partito Democratico, torna a posar sobre la taula el debat entre tecnocràcia i democràcia. És més democràtic aquest govern, que el govern Monti? La celebració d’eleccions el passat mes de febrer, converteix el Govern Letta en un govern més legitimat democràticament que el Govern Monti? Era el Govern Monti realment un govern tecnocràtic? Tots dos governs han estat elegits amb un ampli suport del Parlament. Tots dos governs han rebut els vots dels dos grans partits, el Partito Democratico i el Popolo della Libertà.  I tots dos tenen un cap de govern que prové de la família política que té majoria a la cambra: el centre-dreta en el cas de Monti, el centre-esquerra en el cas de Letta. Quina és, doncs, la diferència entre el govern tecnòcrata de Monti i el govern de gran coalició -governíssimo en diuen a Itàlia- de Letta? La única diferència substancial

Los ahorradores españoles y el espejo chipriota

Aquí teniu l'article que em van publicar a Agenda Pública , el passat dimarts 26 de març. El sistema financiero de Chipre está en una situación de quiebra. ¿Pero qué debe hacer la Unión Europea y el resto de Estados miembros de la Unión Económica y Monetaria? ¿Salvar a los bancos chipriotas? ¿Dejar caer los bancos pero salvar a los depositantes? ¿Permitir que los grandes depositantes pierdan sus ahorros para que los pequeños ahorradores los puedan salvar? Estas son las preguntas que llevan semanas encima de la mesa de los ministros de Economía de la zona Euro y que se resolvieron el sábado 16 de marzo con la tasa excepcional del 6.75% a los depósitos de menos de 100.000 euros y del 9.99% a los depósitos superiores, revisada a posteriori para dejar exentos a los depósitos inferiores a los 20.000 euros, y vuelta aún a revisar para dejar exentos a todos los depósitos inferiores a los 100.000 euros y terminar aplicando una "tasa" de hasta el 30% en los depósitos s

Un presidente para Europa

Este artículo es una contribución presentada en la conferencia "Rennaissance for Europe", organitzada por la Fundación Europea de Estudios Progresistas (FEPS) celebrada en Turín los días 8 y 9 de febreo de 2013.  LA DEMOCRATIZACIÓN DE LA PRESIDENCIA DEL CONSEJO EUROPEO Europa vive tiempos convulsos y ante la gestión de la actual crisis, se enfrenta a la disyuntiva de si debe seguir su desarrollo como una forma contemporánea de "imperio blando", con su centro político en Berlin, y su centro administrativo entre Bruselas y Frankfurt, o da un salto cualitativo para convertirse en una gran democracia. El debate sobre el déficit democrático de la Unión es antiguo, pero se ha centrado mayoritariamente en la falta de control democrático de las decisiones tomadas por la Comisión Europea o por el propio Consejo de la Unión. Por ello, las sucesivas reformas de los tratados han hecho hincapié en el mayor control del Parlamento Europeo de las decisiones tomadas

Una nova etapa

Fa 8 anys, el gener de 2005, el Patronat de la Fundació Campalans -a proposta de la direcció del PSC- em va nomenar director de la Fundació, amb només 25 anys. Des de la direcció de la Fundació he tingut l'oportunitat de viure uns anys intensos, vibrants i plens d'activitat.   Hem fet créixer la fundació en activitats, publicacions i col·laboradors, i hem posat el nom de l'entitat en el mapa polític català. Vull agrair, des d'aquí, la dedicació de tots els que han format part de l'equip de treball de la fundació durant tots aquests anys, la confiança dels membres del Patronat, l'aportació desinteressada dels Amics i la feina dels centenars de  col·laboradors. I molt especialment la confiança que he rebut dels dos presidents, Isidre Molas i Miquel Iceta. Han sigut també uns anys vibrants i convulsos a la política catalana. Una de les meves primeres activitats promogudes com a director va ser la celebració d'una conferència sobre el nou Estatut amb expe