dijous, de desembre 01, 2011

Com s'ha d'elegir el nou primer secretari del PSC?

Els propers 16, 17 i 18 de desembre el PSC celebrarà el seu dotzè congrés, que ha d'elegir una nova direcció política encarregada de treure el partit de la pitjor situació en la que s'ha trobat en els seus 33 anys d'història.




Fins ara, 3 destacats dirigents han afirmat la seva voluntat de competir per la primera secretaria del partit: Joan Ignasi Elena, Pere Navarro, i Àngel Ros. I un quart, Miquel Iceta, s'ha mostrat disposat a encapçalar una candidatura d'unitat.




Ara bé, el debat que s'està produint entre els candidats és una mica irreal, en la mesura que cap d'ells és formalment candidat perquè el Reglament del Congrés no permet l'existència de pre-candidats abans d'iniciar el Congrés ni tampoc preveu l'elecció directa del primer secretari, sinó la votació d'una llista sencera de candidats per a les diferents secretaries de l'executiva.




És a dir, estem fent un debat entre candidats que no és segur que puguin ser-ho.




És cert que el Reglament preveu la possibilitat de que hi hagi més d'una candidatura, sempre i quan cada una d'elles reculli el suport previ del 20% dels delegats. És a dir, que una minoria inferior al 20% del partit no pot aspirar a presentar una candidatura per l'Executiva Nacional. En qualsevol cas, el 12è Congrés se'ns presenta amb el dubte de si només hi haurà una candidatura a l'Executiva Nacional, o més d'una.




El Reglament prioritza l'equip per sobre de la figura del primer secretari. I això pot ser bo. Però, paradoxalment, cap dels candidats ha presentat l'equip amb el que es presentarà. No sabem a qui proposen com a president del partit, com a secretari d'organització o com a portaveu. Votarem equips, però ara per ara, no hi ha equips entre els que es pugui triar.




Si tenim candidats a primer secretari, però no equips que l'acompanyin, tenim un sistema d'elecció que no es correspon amb la campanya pre-congressual que estem duent a terme. El sistema d'elecció de l'executiva no es correspon amb la realitat que tenim avui al partit, dues setmanes abans de començar el Congrés. Per tant, potser caldria modificar el sistema d'elecció per tal d'elegir el primer secretari entre els 3 o 4 candidats. I que després, el guanyador proposi una executiva nacional, que també serà votada pels delegats.




El procediment és senzill. Només cal l'acord dels candidats. Si la majoria dels delegats així ho vol, el primer dia del congrés, el divendres, es pot canviar el Reglament. Els candidats recollirien signatures dels delegats per poder-se presentar, i el dissabte al matí presentarien la seva candidatura i votaríem. El nou primer secretari elegit proposaria una nova Executiva, que votaríem diumenge al matí.




És un procediment clar, net i democràtic. Donem la paraula i el vot als més de 800 delegats, que decidirien -en vot lliure i secret- qui ha de ser el nou líder del socialisme català. I l'endemà, ells altra vegada, votarien la nova executiva. És un sistema que ja va funcionar bé en el congrés del PSOE de l'any 2000 que va elegir José Luis Rodríguez Zapatero com a secretari general. I és per això que el PSOE tornarà a utilitzar aquest sistema en el congrés que celebrarà al mes de febrer.




Aquest procediment dotaria de més legitimitat al guanyador. No és el mateix ser elegit via la negociació entre els primers secretaris de les federacions, que pel vot lliure dels delegats. El nou primer secretari així elegit tindria més legitimitat per dur a terme els canvis que el partit necessita.




En segon lloc, aquest procediment permetria visualitzar si existeix, o no, una majoria i una (o unes) minories dins el partit. Seria un exercici de democràcia interna que superaria la fal·làcia d'alguns debats actuals sobre suposades majories (derivades de Congressos celebrats fa més de 10 o 15 anys) i de minories de les quals tampoc coneixem el seu pes.




Finalment, aquest procediment ens permetria fer un debat que no fos rupturista. Tothom podria votar lliurement el primer secretari però després sentir-se representat en la nova executiva. Si, per contra, anem a la votació de dues llistes -fet perfectament possible en les actuals circumstàncies- el risc de fractura serà evident. I no ens ho podem permetre.




Si som responsables, hauríem d'apostar per un sistema d'elecció en dues fases. En l'elecció del primer secretari decidiríem qui ha de dirigir el partit sabent amb quins suports compta, alhora que coneixeríem els suports dels altres candidats. En la posterior elecció de la nova executiva ens podríem tornar a reunir en una sola executiva per tal de treballar tots per l'enfortiment del PSC, cadascú amb el pes proporcional que els delegats haguessin decidit.




Ens queden només dues setmanes. Però si ens ho proposem, segur que ens posem d'acord per canviar el sistema d'elecció del primer secretari.