Catalanisme o Sobiranisme?

En les darreres setmanes sembla que quasi tothom s'apunta a refundar el catalanisme. Però aquest és de debò el debat que ens pertoca fer? El debat és un altre. El debat és entre catalanisme i sobiranisme. És a dir, entre els que optem per la defensa de Catalunya i dels catalans en el conjunt d'Espanya (és això el que sempre ha sigut el catalanisme) i els que opten per la sobirania, és a dir, per marxar d'Espanya.

Dins del catalanisme sempre hi haurà diferències ideològiques importants, però aquells que s'hi identifiquen marcaran distàncies tant amb aquells que no reconeixen el fet nacional català -el PP- com aquells que volen la independència, com ara ERC.

Avui sembla que només hi hagin dos partits plenament catalanistes a Catalunya: el PSC i Unió Democràtica. CDC no sap encara el que vol ser. Hi ha un sector important que es decanta pel sobiranisme, i ara en Mas es proposa per refundar el catalanisme (que no s'equivoqui ningú, això és una maniobra contra el sector sobiranista). És a dir, avui CDC és un partit ideològicament dividit.

Per tant, el que ens estem jugant no és el lideratge del catalanisme sinó la victòria o derrota del sobiranisme. Aquest és l'autèntic debat dels propers anys.

I atenció amb el referèndum del 2014. No hem de defugir el debat. Com deia l'altre dia en Miquel Iceta, "si Catalunya no és independent és perquè els catalans no ho volen". Això és el que cal demostrar, amb fets i amb paraules.

Comentaris

Anònim ha dit…
Potser té raó en Miquel Iceta, però l'única manera de saber amb certesa si els catalans volen tenir un Estat independent o no és preguntant-los-ho. En tot cas, mentre no s'obri aquest debat a la societat només podrem escoltar especulacions més o menys interessades.
10:25 a. m.
lluis gamell ha dit…
A Bèlgica diuen “junts si és necessari i separats si es pot” (és una traducció lliure del francès). Jo estic per l’opció del catalanisme amb impacte social, però no deixa de preocupar-me la visió de la resta d’Espanya en relació a aquest tema. El debat s’ha de produir i més quan d’aquí uns mesos (després de les eleccions) es començarà un debat sobre el model econòmic (els indicadors canvien i cal revisar l’estratègia). Cadascun d’aquest debats condiciona l’altre, i per això potser es realitzaran junts. Entrarem en un període polític interessant, esperem que tots estiguin a l’altura.
11:21 p. m.
tagusti ha dit…
estic totalment d´acord amb el comentari . Crec que cal definir les posicions de tothom sobre catalanisme i soberanisme i les coseqúencies polítiques i socials de cada opció. Sense voler contradir al mestre Lluis, penso que és prioritari la visió a la resta d´Espanya que aquest debat pugui aportar doncs estrategicament ens interessa aclarir les posicions a Catalunya davant dels reptes socials i polítics que haurem d ´áfrontar. Crec que es importantissima la presencia d´aquest debat en tot tipus de mitjans doncs amb certes declaracions demagògiques- ex Laporta - hi haurà intents de amagar el debat. Com a punt final interessant l´aportació sobre l´intent d´anul.lar el front sobiranista dincs Convergència en la maniobra Mas. No ho veig clar però cal pensar-hi seguir-ho.

Salut
5:46 p. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

Avui, 28 d'agost, la Generalitat ha demanat el "rescat" al govern central. És a dir, ha demanat a l'Estat que li deixi uns diners perquè amb les transferències corrents a compte dels impostos dels catalans, la Generalitat no en té prou per pagar els seus deutors. Per què hem demanat aquests 5.000 milions? Bàsicament per poder tornar els "bons de la Generalitat" que vencen al novembre. La Generalitat no té diners per tornar-los i com que no podem tornar a emetre deute per fer front als venciments, hem hagut de demanar a l'Estat que ens deixi els diners. És a dir com que els "mercats" estan tancats (inclosos els ciutadans catalans que fins ara havíem deixat diners a la Generalitat), hem de recòrrer a l'Estat. Ara bé, ¿els diners que ens deixa l'Estat són part dels impostos que paguem els catalans, com diu el portaveu del Govern, Quico Homs? No, no ho són. Aquests diners provenen de l'endeutament de l'Estat que, a ell sí, encara
Més informació

Sobre la derrota i la represa

Diumenge passat vam celebrar un dels Consells Nacionals més importants de la nostra història. Havíem de començar a discutir les causes de la derrota, perquè sinó fem un bon diagnòstic de per què hem perdut, podem tornar a passar-nos molts anys a l'oposició. No hi ha derrotes justes ni injustes. No hay dulces derrotas y amargas victorias, com va dir l'any 1996 l'Alfonso Guerra. I hem sofert una derrota contundent. Per tant, no ens podem equivocar en l'anàlisi que en fem. Si ara ens centrem en el debat de les persones, estem morts. Si ara o a la tardor ens centrem en el debat de les 2 ànimes i el grup parlamentari, estem morts. Ja ho vam intentar fa 30 anys, i no va funcionar, perquè llavors el debat és si votes o no amb el PSOE i si el grup parlamentari fa cas o no a l'executiva nacional... I si fem el debat als diaris durant mesos, no anirem enlloc. Ara bé, si mantenim el partit com si no hagués passat res, tampoc no ens en sortirem. Fa mesos l'Ernest Maragall v
Més informació

El Parlament i la llengua dels catalans

Fa 40 o 50 anys, la majoria de catalans que parlaven en castellà no sabien parlar en català, no coneixien la llengua del país. No havien nascut aquí i ningú els hi havia ensenyat el català a l'escola. Ara, la majoria de catalans que tenen el castellà com a primera llengua, saben parlar en català. La majoria van néixer aquí i l'han après a l'escola. Molts d'aquests, són fills de catalans   que també van néixer a Catalunya i saben parlar en català des de petits. Però tots ells, pares, fills i néts, parlen prioritàriament en castellà perquè és la seva llengua, la llengua de la seva família. És a dir, exactament per la mateixa raó que els que tenim el català com a primera llengua . Nosaltres també sabem parlar en castellà, però utilitzem el català perquè és la nostra llengua. Aquesta realitat, que no és evident per a bona part del país, és la que sembla no entendre's quan es posa en qüestió que un dirigent polític pugui parlar en castellà al Parlament de Catalunya.
Més informació