dilluns, de desembre 05, 2005

El finançament i la proposta federal

Diumenge 11 de desembre La Vanguardia publicava una interessant entrevista al president gallec, Emilio Pérez Touriño, en què aquest acceptava plenament la definició de Catalunya com a nació però es mostrava clarament en contra de la proposta de finançament inclosa a l'Estatut. El discurs no pot ser més clar "La propuesta de financiación que ha venido del Parlament de Catalunya ha hecho saltar las alarmas porque existe el temor de que va por un camino que pone en riesgo el sistema que ha garantizado solidaridad y equilibrio en España".

I encara hi afegeix que el fet que una comunitat com Catalunya recapti tots els impostos per negociar després el que aporta a l'Estat (la famosa 'aportació catalana') alteraria la concepció del sistema de benestar. Així doncs, la proposta sembla absolutament inacceptable i no sembla que hi puguin transigir.

Aquesta mateixa conclusió vam treure fa dues setmanes a la Universitat de Santiago, on hi vam organitzar un seminari sobre l'Estatut conjuntament amb la Fundación Iniciativas 21, una fundació propera al PSdG i que presideix el catedràtic de Ciència Política Ramón Máiz. Hi van participar la Lídia Santos, el conseller Josep Maria Vallès, la professora Maite Vilalta i els catedràtics Miguel Angel Aparicio y Manuel Gerpe.

A Galícia, doncs, el que més preocupa és la proposta de finançament. En gairebé tot el demés estan absolutament d'acord amb nosaltres. Consideren que ha arribat l'hora de definir millor els àmbits d'actuació de les CCAA per evitar l'intrusisme del govern central, assumeixen la denominació de Catalunya com a nació -entre altres coses perquè molts d'ells també la reclamen per a Galícia- i accepten que tenim dret a demanar les competències que considerem oportunes.

Ara bé, no entenen la proposta de finançament. Consideren que no els hi podem demanar que siguin solidaris amb Catalunya -així és com ells ho perceben- i no accepten el concepte d'equitat que defensa que a un major esforç fiscal corresponen majors ingressos. Accepten que diguem que a Catalunaya hi ha moltes deficiències en els serveis sanitaris, socials i educatius, però repliquen que ells tenen les mateixes o encara més, perquè partien d'uns serveis més precaris.

Hi ha la percepció que el finançament de les comunitats autònomes és un joc de suma zero en què si Catalunya hi guanya els altres hi perdran. I aquesta percepció no la podrem canviar només amb detallades i pedagògiques explicacions de les injustes conseqüències de l'actual model, sinó amb un discurs polític que posi l'accent en dotar de racionalitat i transparència el sistema i de mantenir els mecanismes multilaterals de decisió alhora que es reforcen els mecanismes bilaterals de negociació. Aquesta ha de ser la proposta federal.

I de federalisme n'hem parlat -i molt- aquests dies. El Ramón Máiz acaba de publicar un article al Claves del mes de novembre on parla precisament d'això: de la necessitat de reforçar el discurs federal. Com diu en Miquel Iceta, nosaltres som els federals, aquesta és la nostra marca, i l'hem de saber vendre millor. Hem de saber erigir el federalisme com a veritable alternativa política al nacionalisme. I en el cas català, cal que convertim el federalisme en l'eix vertebrador del nou catalanisme.

En aquest sentit, us convido a llegir el paper que va publicar en Ramón Máiz a la Fundació fa un parell d'anys sota el títol "Nacionalismo, Democracia y Federalismo". També podeu llegir la Conferència que el Miquel Iceta va pronunciar al Club de Conferències a finals de juny i que, revisada, publiquem en el número 11 de la revista FRC que acaba d'aparèixer.

En resum, que hi ha molta feina a fer. Aquests dies hem pogut llegir la proposta del ministre Solbes i les diferents reaccions d'ERC i CIU, de manera que sembla ben clar que aquest serà el veritable tema de la negociació, com ja ho va ser al mes de setembre. De fet, sembla que la proposta del govern central s'assembla força a la "proposta Castells" que es va presentar al mes d'Abril. És per això que us convido a llegir el paper que va escriure la Núria Bosch per a la Campalans i que vam difondre al mes de Juny. Roda el món, i torna al born.