dijous, de desembre 29, 2005

L'Estatut del PSC

Deia en l'anterior comentari que hauríem de reivindicar més la nostra aportació a l'avenç de l'autogovern i a la millora del sistema de finançament, i fer-ho marcant el nostre perfil respecte el PSOE. Fins ara, i en tota la negociació de l'Estatut a Catalunya, hem actuat com un partit autònom, i ho hem de seguir fent. I més ara, que s'entreveu que l'acord de l'Estatut es farà -en bona part- sobre les bases del que nosaltres hem vingut defensant durant tot aquest any.

L'Estatut que s'aprovarà probablement s'assemblarà molt més al model defensat pels federalistes catalans que al model dels nacionalistes i precisament per això l'hem de reivindicar amb més força del que ho estem fent. Per això us convido a llegir durant aquests dies el llibre que la Fundació ha editat sota la iniciativa del Miquel Iceta i la Manuela de Madre. En aquest llibre podem trobar l'Estatut del PSC, la lectura que en fem, tant de la lletra com de l'esperit, que és diferent a la lectura que en fan els altres. Aquest Estatut ha de ser l'Estatut dels federalistes i l'hem de defensar com a propi, perquè possiblement -arribada l'hora- només nosaltres ho farem amb convicció. Recordem que després de l'aprovació vindrà un referèndum, i no tinc gaire clar que alguns facin una campanya gaire activa, encara que l'hagin votat.

Per tant, hauríem de començar a preparar-nos per la batalla que vindrà. I per fer-ho cal que comencem a fer-nos sentir més dient clar i fort, que aquest Estatut és el nostre Estatut. En primer lloc, perquè sense nosaltres no n'hi hauria hagut. I, en segon lloc, perquè respon al nostre projecte federal, l'únic projecte viable.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Albert,
Estic d'acord amb tu amb el fet que segurament vindrà una batalla forta, probablement més del que ho ha estat fins ara. Tanmateix, tot i ser una socialista convençuda, veuria bastant normal que els altres partits que van donar suport al primer text de l'Estatut "s'enfadessin" una mica si no es compleixen algunes de les seves expectatives. Dic això en primer lloc perquè la idea de defensar un Estatut a la mida socialista pot ser confusa, ja que entre els socialistes hi ha molta pluralitat d'opinions; i en segon lloc, perquè la idea de l'Estatut és que doni resposta a les necessitats dels catalans, i catalans també ho són els que representen els altres partits, per tant veuria malament passar per alt les seves reivindicacions, al marge que jo hi pugui estar d'acord o no.
Eva

Fent la viu-viu ha dit...

Hola amic!

avui he decidit fer una volta per la blogosfer socialista, molt endogàmica per cert, i no puc estar-me de comentar-te un parell de coses:

1.- Certament aquest estatut, si és, serà en gran mesura el dels socialistes, com bé dius, i probablement no serà el del Parlament. No ho serà perquè els socialistes a l'hora de negociar a Madrid no heu defensat el projecte d'Estatut sortit del Parlament sinó que, amb una clara traïció a l'acord del Parlament de Catalunya heu fet de socialistes espanyols abans que fer partit de govern, lleial a les decisions del Parlament de Catalunya. Per tant ja podeu anar reivindicant...

2.- Dius que aquest projecte d'estatut respon al vostre projecte federal, l'únic viable. I jo et pregunto: A Espanya és viable un projecte federal? Ja no parlem dels amics populars, els teus propis col·legues Bono, Borrell, Ibarra, Caldera... creus que estan per un prjecte federal? Va home, si és més viable la independència de Múrcia que la reconversió d'Espanya en un estat federal... Mai no he entès com pot haver-hi gent que es digui federalista a un partit com el PSC o el PSOE, on tant munta, munta tant, Nicaragua com Ferraz.

Fins aviat amic!