dilluns, de maig 20, 2013

Nou govern italià: democràcia o tecnocràcia?

(Article publicat al diari digital 50x7 el passat 7 de maig).


El nou govern italià, presidit per Enrico Letta, vice-secretari del Partito Democratico, torna a posar sobre la taula el debat entre tecnocràcia i democràcia. És més democràtic aquest govern, que el govern Monti? La celebració d’eleccions el passat mes de febrer, converteix el Govern Letta en un govern més legitimat democràticament que el Govern Monti? Era el Govern Monti realment un govern tecnocràtic?

Tots dos governs han estat elegits amb un ampli suport del Parlament. Tots dos governs han rebut els vots dels dos grans partits, el Partito Democratico i el Popolo della Libertà.  I tots dos tenen un cap de govern que prové de la família política que té majoria a la cambra: el centre-dreta en el cas de Monti, el centre-esquerra en el cas de Letta. Quina és, doncs, la diferència entre el govern tecnòcrata de Monti i el govern de gran coalició -governíssimo en diuen a Itàlia- de Letta? La única diferència substancial és que el Govern Letta inclou dirigents dels principals partits italians i està format per menys independents. És, per tant, més “democràtic”? O més “polític”?

Sovint considerem que una “gran coalició” suposa una certa “traïció” al vot popular, i el considerem menys “democràtic” que un govern “de partit”. Però no estarem confonent permanentment la democràcia amb un sistema majoritari -o presidencialista- que ofereix el govern a un sol partit -o a una sola persona- per aplicar el seu programa? Quan demanem un govern democràtic sorgit de les urnes no estem demanant un govern fort d’un sol color? En un sistema presidencialista tot és més fàcil. Hi ha un sol guanyador a qui li donem tot el poder per aplicar un programa. Però els sistemes parlamentaris són molt més complicats, i més plurals també. Per tant, més democràtics.

No ens hauria de fer por, per tant, admetre que la democràcia parlamentària no és una ciència exacta, i que sovint dóna uns resultats que han de ser necessàriament interpretats per les forces polítiques que els ciutadans han votat. És més, davant de la tendència a “totalitzar” i “sacralitzar” la democràcia, com fa el Moviment 5 estrelles -que parla de traïció a la voluntat popular per la formació d’un govern de gran coalició- hauríem de defensar la política fins i tot enfront la democràcia. Com ens recorda el politòleg Bernard Crick en un llibre ja clàssic  En defensa de la política: “La política ha de ser defensada fins i tot de la democràcia, com a mínim perquè qualsevol idea clara i pràctica ha de ser defensada davant la vaguetat i les imprecisions”.