Euroescepticisme: el mal que ve de França?

Article publicat al diari digital 50x7 el 21 de maig.

Aquest mes de maig s’ha fet públic l’estudi anual del Pew Research Center sobre l’opinió política dels europeus, evidenciant que  l’opinió positiva dels europeus en relació a la Unió Europea no para de caure. En només un any el suport a la UE entre els europeus ha caigut del 60 al 45%.


Però el creixement de l’euroescepticisme no és igual a tots els països, i afecta molt especialment França, on els crítics amb la UE ja són majoria, havent crescut aquest any d’un 40 a un 58%. Avui, doncs, gairebé 6 de cada 10 francesos es mostren contraris al projecte polític europeu. I quasi 8 de cada 10 consideren que la integració econòmica europea perjudica l’economia. Uns nivells d’euroescepticisme només comparables als que es declaren a Gran Bretanya. Sembla clar que amb una opinió pública tant contrària a la Unió Europea, serà difícil que França recuperi una posició de lideratge dins de la Unió.

França ha exercit sempre, segons la seva situació política i opinió publica interna, de motor o de fre de la construcció europea. No hem d’oblidar que van ser els francesos, i molt especialment les divisions en el si del socialisme francès, els que van provocar el fracàs de la Constitució Europea de 2005. Un fracàs que va retardar més de dos anys l’adopció de canvis fonamentals per al bon funcionament de la Unió i que potser ens haurien estalviat alguns dels maldecaps que avui estem vivint.

El fracàs de la Constitució de 2005 va ser, fonamentalment, un fracàs francès, i el seu NO al referèndum va suposar el declivi definitiu de França com a motor del projecte europeu. Alemanya en va prendre nota, i la cancellera Merkel -elegida pocs mesos després del fracàs de la referèndum francès- ha exercit sense complexos la primacia europea, amb la convicció que no podia refiar-se de la voluntat europeista dels francesos.

L’euroescepticisme a França creix a dreta i esquerra, des del Front Nacional al Front d’Esquerres i comença a afectar greument el Partit Socialista. Un euroescepticisme que comença a arribar, per primer cop, a Espanya, el segon país que més ha vist caure els suport a la UE en el darrer any, d’un 60 a un 46%. Una davallada que contrasta amb el consistent europeisme italià, que manté un suport a la Unió del 58%.

L’euroescepticisme francès i espanyol pot ser comprensible per la situació de greu crisi econòmica, però ni espanyols ni francesos es poden permetre trencar amb la Unió. En aquest sentit, les eleccions europees de l’any vinent poden ser la darrera oportunitat per redreçar el projecte europeu.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

El Parlament i la llengua dels catalans