La fractura educativa
Ahir es va presentar l'informe de la Fundació Jaume Bofill sobre l'Estat de l'Educació a Catalunya, i voldria destacar una de les dades més significatives. L'any 2000 el 68% dels joves entre 20 i 24 anys tenien estudis secundaris acabats. L'any 2005, només els havien finalitzat un 60% dels joves d'aquesta mateixa edat.
Generacionalment això vol dir que els nascuts entre 1976 i 1980 tenim un nivell de formació superior que els nascuts entre l'any 1981 i 1985. I és possible que, veient el grau d'abandó de la ESO dels darrers anys (és a dir, entre nois i noies nascuts entre 1986 i 1990), aquest percentatges encara seran superiors quan tornem a fer l'anàlisi l'any 2010.
Què vol dir això? Per mi una cosa molt senzilla. Els que tenim avui al voltant de trenta anys hem sentit a dir, mil i una vegades, als nostres professors d'institut, i des de ja fa anys (finals dels 90) que les generacions que venien després de nosaltres eren diferents i que la vida als instituts estava canviant molt. Uns canvis que es van començar a produir amb la implantació de la ESO. Nosaltres, els nascuts a finals dels 70, som els últims que vam fer l'EGB i després vam passar a BUP o a FP1.
La immensa majoria dels meus companys d'escola que van fer FP1 després van passar a FP2 i van acabar amb un títol que els hi va permetre entrar en condicions al mercat laboral. Molts d'aquests, però, si els haguéssin obligat a seguir estudiant fins als 16 anys les mateixes matèries que estudiaven als 14, no haguéssin acabat. Però en el nostre país vam confondre la universalitat educativa fins als 16 amb la unitat curricular. I de aquellos polvos vienen estos lodos.
Encara que rectifiquem ara, tinguem clar que no només hem perdut una part de la generació dels nascuts entre 1981 i 1985, (aquest 8% que vol dir, ni més ni menys, que més de 20.000 nois i noies) sinó que ja hem perdut una part encara més important de la generació dels nascuts entre 1986 i 1990 que durant aquests darrers anys no han acabat la ESO.
Ara només ens podem disposar a canviar les coses, com ja està fent el conseller Ernest Maragall i va fer abans el conseller Del Pozo, per tal de salvar els que ara hi són. És a dir, els nascuts a partir de 1990 i que estan cursant la ESO ara per tal d'evitar que deixin els estudis en el mateix nivell que la generació dels anys 80. Una generació que, en termes educatius, és ja la primera generació que ha patit els efectes negatius de la ESO, que lluny de donar més oportunitats n'ha acabat generant menys per aquells que més ho necessitaven.
Hi ha molta feina a fer. I tot comença amb la nova Llei d'Educació de Catalunya. Divendres passat el conseller Ernest Maragall va presentar unes bases, que caldrà desenvolupar. En el procés de debat, des de la Fundació hi posem el nostre gra de sorra amb una conferència del conseller el proper 13 de desembre per explicar les bases de la llei a una àmplia representació de la comunitat educativa. Esperem que sigui d'utilitat.
Generacionalment això vol dir que els nascuts entre 1976 i 1980 tenim un nivell de formació superior que els nascuts entre l'any 1981 i 1985. I és possible que, veient el grau d'abandó de la ESO dels darrers anys (és a dir, entre nois i noies nascuts entre 1986 i 1990), aquest percentatges encara seran superiors quan tornem a fer l'anàlisi l'any 2010.
Què vol dir això? Per mi una cosa molt senzilla. Els que tenim avui al voltant de trenta anys hem sentit a dir, mil i una vegades, als nostres professors d'institut, i des de ja fa anys (finals dels 90) que les generacions que venien després de nosaltres eren diferents i que la vida als instituts estava canviant molt. Uns canvis que es van començar a produir amb la implantació de la ESO. Nosaltres, els nascuts a finals dels 70, som els últims que vam fer l'EGB i després vam passar a BUP o a FP1.
La immensa majoria dels meus companys d'escola que van fer FP1 després van passar a FP2 i van acabar amb un títol que els hi va permetre entrar en condicions al mercat laboral. Molts d'aquests, però, si els haguéssin obligat a seguir estudiant fins als 16 anys les mateixes matèries que estudiaven als 14, no haguéssin acabat. Però en el nostre país vam confondre la universalitat educativa fins als 16 amb la unitat curricular. I de aquellos polvos vienen estos lodos.
Encara que rectifiquem ara, tinguem clar que no només hem perdut una part de la generació dels nascuts entre 1981 i 1985, (aquest 8% que vol dir, ni més ni menys, que més de 20.000 nois i noies) sinó que ja hem perdut una part encara més important de la generació dels nascuts entre 1986 i 1990 que durant aquests darrers anys no han acabat la ESO.
Ara només ens podem disposar a canviar les coses, com ja està fent el conseller Ernest Maragall i va fer abans el conseller Del Pozo, per tal de salvar els que ara hi són. És a dir, els nascuts a partir de 1990 i que estan cursant la ESO ara per tal d'evitar que deixin els estudis en el mateix nivell que la generació dels anys 80. Una generació que, en termes educatius, és ja la primera generació que ha patit els efectes negatius de la ESO, que lluny de donar més oportunitats n'ha acabat generant menys per aquells que més ho necessitaven.
Hi ha molta feina a fer. I tot comença amb la nova Llei d'Educació de Catalunya. Divendres passat el conseller Ernest Maragall va presentar unes bases, que caldrà desenvolupar. En el procés de debat, des de la Fundació hi posem el nostre gra de sorra amb una conferència del conseller el proper 13 de desembre per explicar les bases de la llei a una àmplia representació de la comunitat educativa. Esperem que sigui d'utilitat.
Comentaris