El 'no' d'ERC i la divisió del catalanisme
Finalment, ha passat el que tots temíem. ERC votarà no a l'Estatut. ERC ha tirat per terra la feina de més de dos anys per elaborar un nou Estatut. S'ha escenificat, doncs, el que apuntava fa unes setmanes: la divisió del catalanisme. Els discursos que hem mantingut fins ara ja no valen ni valdran per al futur. Caldrà fer foc nou. Com deia el poeta "ja no escalfa el foc d'ahir ni el foc d'avui, i caldrà fer foc nou". Foc Nou. Caldrà, però, esperar que passi el referèndum, i les esquerres catalanistes ens haurem de mobilitzar a fons.
Ja ho va advertir en Xavier Bru de Sala després de la manifestació del 18 de febrer. Allò era l'inici, el primer pas, d'un nou escenari. ERC voldrà plantejar aquest referèndum des del sobiranisme. I nosaltres l'hem de plantejar des del federalisme. Sobiranisme o Federalisme. Aquesta és l'alternativa. Hem aconseguit que CIU es passi al nostre camp. Ara ho hem de saber capitalitzar per obtenir un resultat clar en el referèndum. No ens podem arronsar. La batalla és clara, i l'hem de guanyar. Per a fer-ho caldrà traçar ben clarament la línia roja que ens separa d'aquells que no volen saber res d'Espanya.
Catalunya s'ha fet gran. Més enllà de l'afrancesament i la italianització de la nostra vida política, Catalunya té plantejada davant del referèndum una alternativa clara: sobiranisme o federalisme. Independència o pacte. S'han acabat els tabús. Sabem que mai hi haurà una majoria sobiranista, però per tal de controlar el sobiranisme polític necessitem una victòria clara: al referèndum primer i a les eleccions -siguin quan siguin- després.
Els socialistes catalans tenim una gran responsabilitat. És l'hora de la mobilització. És l'hora de sortir al carrer. En el darrer cicle electoral n'hi va haver prou fent campanya contra el PP. Ara ja no. Ara toca fer campanya contra el sobiranisme. Només així podrem obtenir un dia una majoria sòlida al Parlament.
El president Maragall recordava a principis d'any el centenari de 1906, de la Solidaritat Catalana i de la Nacionalitat catalana de Prat de la Riba. Doncs bé, avui podem dir que ja hem tancat el cicle. El consens catalanista ha arribat a la seva fi. Els llibres d'història ho escriuran així: 1906-2006. Ja no hi ha marxa enrera. Les contradiccions s'han revelat insalvables. Ara toca definir el nou catalanisme, clarament federalista - i clarament anti sobiranista- que ha de ser hegemònic en els propers anys. Hem d'escriure un nou relat. I és responsabilitat nostra que aquest relat sigui el majoritari.
Ja ho va advertir en Xavier Bru de Sala després de la manifestació del 18 de febrer. Allò era l'inici, el primer pas, d'un nou escenari. ERC voldrà plantejar aquest referèndum des del sobiranisme. I nosaltres l'hem de plantejar des del federalisme. Sobiranisme o Federalisme. Aquesta és l'alternativa. Hem aconseguit que CIU es passi al nostre camp. Ara ho hem de saber capitalitzar per obtenir un resultat clar en el referèndum. No ens podem arronsar. La batalla és clara, i l'hem de guanyar. Per a fer-ho caldrà traçar ben clarament la línia roja que ens separa d'aquells que no volen saber res d'Espanya.
Catalunya s'ha fet gran. Més enllà de l'afrancesament i la italianització de la nostra vida política, Catalunya té plantejada davant del referèndum una alternativa clara: sobiranisme o federalisme. Independència o pacte. S'han acabat els tabús. Sabem que mai hi haurà una majoria sobiranista, però per tal de controlar el sobiranisme polític necessitem una victòria clara: al referèndum primer i a les eleccions -siguin quan siguin- després.
Els socialistes catalans tenim una gran responsabilitat. És l'hora de la mobilització. És l'hora de sortir al carrer. En el darrer cicle electoral n'hi va haver prou fent campanya contra el PP. Ara ja no. Ara toca fer campanya contra el sobiranisme. Només així podrem obtenir un dia una majoria sòlida al Parlament.
El president Maragall recordava a principis d'any el centenari de 1906, de la Solidaritat Catalana i de la Nacionalitat catalana de Prat de la Riba. Doncs bé, avui podem dir que ja hem tancat el cicle. El consens catalanista ha arribat a la seva fi. Els llibres d'història ho escriuran així: 1906-2006. Ja no hi ha marxa enrera. Les contradiccions s'han revelat insalvables. Ara toca definir el nou catalanisme, clarament federalista - i clarament anti sobiranista- que ha de ser hegemònic en els propers anys. Hem d'escriure un nou relat. I és responsabilitat nostra que aquest relat sigui el majoritari.
Comentaris