dimecres, de maig 10, 2006

Aprendre les lliçons de la política francesa

França ha viscut en els darrers quatre anys diverses situacions polítiques de les que en podem aprendre molt.

La primera lliçó l'hem d'extreure del referèndum de fa un any. França tenia un govern desprestigiat i el president Chirac el volia salvar fent-lo guanyar un referèndum. La gent, però, va votar contra el govern per fer-lo caure i després Chirac no només es va veure obligat a canviar el primer ministre sinó que es va quedar sense l'element més important de la seva política europea i internacional: la nova Constitució Europea. Si, en canvi, hagués canviat el govern abans del referèndum, donant un nou impuls a l'acció de govern, possiblement el resultat hagués sigut un altre. Cal no oblidar que en els primers mesos la popularitat de Villepin era molt alta, de manera que hagués jugat a favor del resultat del referèndum.

En aquest cas la lliçó és clara: no s'ha d'esperar a perdre un referèndum per canviar un govern. S'ha de canviar abans per tal de guanyar-lo.

La segona lliçó l'hem d'extreure de la derrota de Jospin del 21 d'abril de 2002. Una de les causes principals de la seva desfeta va ser la incapacitat de convertir-se en líder indiscutit de la coalició de partits que donava suport al govern. Jospin no va saber evitar que fins a un total de tres candidatures de socis menors del govern s'enfrontessin a ell a la primera volta, provocant no només que Jospin fos el candidat més votat, sinó que ni tant sols fos capaç de superar el 16% dels vots obtingut per Le Pen. És a dir, Jospin no va saber-se erigir com el candidat natural de la majoria ni tampoc va actuar com a líder del partit socialista. Va presentar-se com el candidat de la gauche pluriel sense tenir el suport dels altres partits de la coalició. El resultat va ser el que tots coneixem. No va saber reunir al voltant seu el conjunt de l'esquerra per tal de poder batre Jacques Chirac perquè no va saber definir un perfil propi al marge del govern i representant el seu partit.

Aquest era el risc que teníem els socialistes i el president Maragall fins ara en el govern tripartit: quedar diluïts en la majoria sense un projecte propi clar i definit. I això és el que hem d'evitar a partir d'ara per tal de presentar-nos a les properes eleccions perfectament singularitzats, com a socialistes catalans, i no només com a un dels tres partits del govern catalanista i d'esquerres. Només així podem guanyar les eleccions.

La tercera lliçó la trobem entre el 21 d'abril i el 5 de maig de 2002. Després de la derrota, Jospin no va saber reaccionar. La segona volta es va convertir en un referèndum per la República i davant de la necessitat de votar massivament a favor de Chirac, els socialistes no van saber separar el plebiscit republicà de l'elecció del nou govern de França. La segona volta de les presidencials era el 5 de maig i les legislatives eren a mitjans de juny. Els socialistes van salvar la república votant Chirac però no van saber salvar el govern socialista pactant amb la dreta que una cosa era el plebiscit i una altra les eleccions. Jospin s'hauria d'haver posat al costat de Chirac per evitar que aquell utilitzés la seva victòria per fer un govern a la seva mida amb el qual guanyar les eleccions legislatives del juny. No van saber separar el plebiscit de les eleccions. I així van acabar donant el govern a la dreta.

La lliçó aquí també és clara. Cal separar el referèndum de les eleccions pactant amb la dreta si cal. Només fent-ho així podem tenir la possibilitat de guanyar les eleccions posteriorment.

I finalment, la darrera lliçó deriva d'aquesta. El 6 de maig de 2002, els socialistes van deixar que Chirac fes el seu govern. I amb aquest govern, nou i fet a mida, va guanyar les eleccions de juny.

Doncs bé, això és el que hem de fer nosaltres: formar un govern a mida amb el qual presentar-nos a les properes eleccions i guanyar-les.