diumenge, de novembre 20, 2005

La Campalans a Viena

El dijous 10 de novembre, després de la presentació del llibre "El nostre combat" de Josep Pallach, de la qual es va publicar una molt bona crònica al diari El Punt, vam marxar cap a Viena. Allà s'hi celebrava la Conferència Anual del Forum Scholars for European Social Democracy, una xarxa que agrupa a totes les fundacions de partits socialistes de tot Europa. La fundació en forma part des de l'any 2000 i molts recordareu que vam celebrar la Conferència de 2003 a Barcelona. Doncs bé, en aquesta ocasió l'organitzador era el Renner Institute, l'institut d'estudis del Partit Social Demòcrata Austríac.

El més interessant de les dues jornades de debat, amb els alemanys i els francesos pràcticament absents, va ser el discurs del René Cuperus, director adjunt de la Fundació Wiardi Beckman d'Amsterdam. Els holandesos són en aquests moments uns dels socialdemòcrates més lúcids del continent. No defugen el debat, ans al contrari, es plantegen obertament la necessitat de conèixer perquè la gent, la gent d'esquerres, té por als canvis i reacciona de manera radical, rebutjant el que fins fa ben poc es considerava part d'un consens social inqüestionable.

René Cuperus, de qui podeu llegir un article en el primer número de l'Observatori de la Socialdemocràcia Europea de la Fundació Campalans, considera que els ciutadans qüestionen obertament tres pilars de la societat actual: la reforma de l'Estat del Benestar, la imminència d'una societat multicultural, i la inevitabilitat de la construcció europea. Els ciutadans no ho veuen clar, tenen dubtes, no hi estan d'acord. No accepten la reforma de les polítiques de benestar, no assumeixen el canvi social que suposa la immigració, i no volen donar un xec en blanc als responsables polítics per seguir construint Europa sense la seva opinió.

Aquesta és la realitat. I d'aquí cal iniciar la reflexió sobre les respostes que cal donar. Nosaltres, a Catalunya i Espanya, encara no hem arribat a l'estat d'opinió que es viu a Holanda, però hi podem arribar amb una gran rapidesa. No ens podem adormir. Hem de veure-hi clar: No hi pot haver reforma social sense pacte social; no hi pot haver societat multicultural sense plena integració dels nouvinguts en el marc de valors predominants en la societat d'acollida; no hi pot haver Europa política sense democràcia.

De tot això n'haurem de parlar, i molt, en els propers anys, si volem seguir sent el partit de la cohesió social.