Els catalans i el poder després del 9N

El més rellevant del que va passar ahir és, en la meva opinió que, per primer cop en època contemporània, els catalans han exercit la seva voluntat de poder en contra de la voluntat del poder de l'Estat espanyol i l'Estat no ha utilitzat la força per a impedir-ho.

Això pot semblar menor per a molts, però no ho és.  L'Estat n'hauria tingut prou enviant 20 efectius de la Guàrdia Civil a clausurar i custodiar el magatzem on hi havia les urnes abans de que es distribuissin, per exemple. Però ni això va fer. És una dada molt rellevant de cara al futur. L'Estat espanyol avui és un Estat feble que no aguanta un pols polític basat en la mobilització ciutadana.

I és per això que Catalunya ha guanyat el pols. L'ha guanyat perquè el Govern de Catalunya no ha amollat. No ha cedit. Deia Vicens Vives fa més de 50 anys que hi ha pobles que hi están avesats al poder, que saben com fer-s'hi i que aquest no era el cas del poble català. Aquesta ha sigut la gran tragèdia de Catalunya els dos darrers segles: l'obsessió per la sobirania i la incapacitat per exercir bé el poder. Doncs bé, ahir potser les coses van començar a canviar.

Ahir es va produir una gran mobilització de desobediència civil i l'Estat no va actuar. Va acceptar les seves limitacions. I el Govern de la Generalitat no es va amagar darrere els voluntaris sinó que es va posar al capdavant, mostrant sense complexos que ells havien impulsat i liderat el procés, evidenciant davant el Govern d'Espanya i la Fiscalia que estaven desobeint l'ordenament jurídic espanyol. És per això que podem parlar d'exercici de "voluntat de poder", la única que entenen els Estats, i no només de "voluntat d'èsser", que és en l'àmbit que fins ara s'havia mogut la política catalana durant el darrer segle.

Ara bé, dit això, cal considerar les dades. Més de 2.200.000 persones és un gran èxit de mobilització. Al referèndum de l'Estatut de 2006, van votar 2.500.000 catalans. Però 'només' 1.800.000 han votat per la independència. És a dir, pràcticament els mateixos vots que van obtenir CIU, ERC, les CUP i Solidaritat a les eleccions de 2012 (1.787.000). No és ni poc ni molt. Serveix per constatar que hi ha 1.800.000 catalans que volen la independència. La pregunta, però, és n'hi ha més que no la volen?

Ahir 245.000 persones van anar a votar per una 'solució federal' (SI-No + Si-en blanc), més de 100.000 persones van votar NO i 67.000 van ser comptabilitzats nuls (la majoria paperetes amb un doble NO). Per tant, el 9N més de 400.000 ciutadans que no volen la independència van anar a votar. I això també hauria de fer reflexionar als partits que no van cridar a votar a la consulta. Aquests partits, l'any 2012 van sumar 1.345.000 vots. 500.000 vots menys que els partidaris de la independència mobilitzats ahir.

On és la clau de volta de tot plegat? En els més de 500.000 catalans que el 2012 van votar ICV (359.000), partits minoritaris que no eren independentistes ni anti-independentistes (80.000) o en blanc (53.000). Bona part d'ells ahir devien anar a votar la proposta federal, però no sabem què votarien en cas d'un referèndum que només preguntés per la independència de Catalunya.
Per tant, som allà on érem. La societat catalana és molt complexa, més del que pensen molts independentistes i molt més del que poden arribar a imaginar des del Govern d'Espanya, que ha fet el ridícul durant les darreres setmanes.

L'independentisme avui és majoritari, no perquè ho sigui sobre cens -això no ho podem saber- sinó perquè ho és sobre aquells que voten en unes eleccions. L'any 2012, a les eleccions al Parlament, van votar 3.668.310 catalans, i el 2008, a les eleccions generals van votar 3.743.000. (el 2011 van ser només 3.516.000). Per tant, 1.808.000 és pràcticament la meitat dels votants en unes eleccions d'alta participació. Aquest és el fet inqüestionable. La meitat dels catalans que voten en unes eleccions d'alta participacio volen la independència de Catalunya.

I ara què? El PP i el PSOE han perdut una gran oportunitat per celebrar una consulta en condicions sobre el futur de Catalunya. Si ho haguéssin fet, la podrien haver guanyat, encara que fos per la mínima. Perquè només el fet de fer-la els hi hagués aportat els punts decisius per guanyar, com va passar a Escòcia. Però segueixen sense entendre què passa a Catalunya. I com que no ho entenen, no ho saben afrontar i no ho poden resoldre. Ho sabrà fer Podemos? Ho entèn millor el que passa? Li podrà donar una sortida, una solució? L'any vinent en tindrem la resposta...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

El Parlament i la llengua dels catalans