Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!
Avui, 28 d'agost, la Generalitat ha demanat el "rescat" al govern central. És a dir, ha demanat a l'Estat que li deixi uns diners perquè amb les transferències corrents a compte dels impostos dels catalans, la Generalitat no en té prou per pagar els seus deutors.
Per què hem demanat aquests 5.000 milions? Bàsicament per poder tornar els "bons de la Generalitat" que vencen al novembre. La Generalitat no té diners per tornar-los i com que no podem tornar a emetre deute per fer front als venciments, hem hagut de demanar a l'Estat que ens deixi els diners. És a dir com que els "mercats" estan tancats (inclosos els ciutadans catalans que fins ara havíem deixat diners a la Generalitat), hem de recòrrer a l'Estat. Ara bé, ¿els diners que ens deixa l'Estat són part dels impostos que paguem els catalans, com diu el portaveu del Govern, Quico Homs? No, no ho són. Aquests diners provenen de l'endeutament de l'Estat que, a ell sí, encara li presten diners i per això ens els pot prestar a nosaltres. És a dir, no és que ens tornin diners nostres sinó que ens deixen una part dels diners que ells han demanat prestats.
Com que tota aquesta discussió ve a tomb del pacte fiscal i de si en el moment de crisi actual seguim tenint o no dèficit fiscal, adjunto un article que em van publicar a "El Triangle" abans de vacances.
PACTE FISCAL? PARLEM DE NÚMEROS!
Aquesta setmana s’ha votat al Parlament la proposta de Pacte Fiscal que ha presentat el govern d’Artur Mas. En el moment d’escriure aquestes línies encara no sabíem el resultat final de la proposta però sí que estava ben clar que el govern de CIU volia votar una proposta que inclogués una agència tributària pròpia (i única) que recaptés tots els impostos que paguem els catalans i que després negociés amb el govern central una contribució en base al que l’Administració General de l’Estat (AGE) inverteix o transfereix a Catalunya, més una quota de solidaritat amb la resta d’Espanya.
Tot aquest debat es fa, però, sense atendre als números concrets del que paguem els catalans i del que retorna. Fa uns mesos es van publicar unes balances fiscals que deien que el dèficit mitjà anual de Catalunya es situava entre els 12.000 i els 16.000 milions d’euros anuals. Però el que Catalunya aporta i rep varia molt cada any. I en temps de recessió com ara, la realitat és ben diferent. Parlem, doncs, de números!
Pensem què passaria si la Generalitat recaptés tots els impostos i amb ells hagués de cobrir, no només la despesa de la Generalitat sinó totes les inversions i transferències que fa l’Estat a Catalunya.
L’any 2010 els catalans vam pagar 31.169 milions d’euros en impostos a l’Agència Tributària. Ara bé, només el pressupost de la Generalitat va pujar a 32.592 milions. Si a això li sumem els més de 3.500 milions que l’Estat va invertir a Catalunya en infraestructures aquell any i els més de 3.000 milions que va transferir als ajuntaments catalans, a més d’altres transferències i inversions menors, ens adonaríem que el que van invertir i gastar entre l’Estat i la Generalitat a Catalunya va superar els 40.000 milions d’euros. Per tant, si recaptéssim tots els nostres impostos i ens féssim càrrec de totes les inversions i transferències, ens hauríem hagut d’endeutar per uns 9.000 milions, aproximadament l’endeutament anual de la Generalitat. I tot això sense comptar la Seguretat Social. Segons dades de 2009, els catalans vam rebre de la caixa única de l’Estat 1.200 milions més del que vam aportar...
Per tant, en aquests moments el problema no és que paguem massa i ens tornin poc. El problema és que amb els diners que paguem els catalans no n’hi ha prou per cobrir tot el que gasta o inverteix la Generalitat i l’Estat a Catalunya. Per tant, si ara tinguéssim Agència Tributària pròpia, també hauríem de recórrer a un alt nivell d’endeutament per poder finançar totes les despeses.
Vol dir això que no existeix el dèficit fiscal? En els darrers tres anys no ha existit. Ara, en els anys de bonança, evidentment que existia. Els anys 2006 i 2007, per exemple, els catalans vam pagar en impostos a l’Estat entre 17.000 i 20.000 milions més del que rebíem després en inversions i transferències. El 2008 ja es va reduir bastant, fins als 10.000 milions aproximadament, perquè vam pagar menys i vam rebre més, però l’any 2009 el dèficit pràcticament va desaparèixer. L’any 2009 ja vam rebre tant, o fins i tot més, del que vam aportar. I en els dos darrers anys aquesta tendència s’ha agreujat.
Per tant, en el debat sobre el pacte fiscal no hem de perdre de vista la situació econòmica actual a Catalunya. Ens convé un nou sistema de finançament per quan torni a haver-hi creixement? Sí, sens dubte. Ara, segons com negociem el pacte fiscal per als proper anys, el nou sistema pot acabar sent el negoci de Robert amb les cabres... I per tenir una cabra negra (i singular), l’Agència Tributària pròpia, els catalans encara acabarem rebent menys diners dels que rebem ara...
Per què hem demanat aquests 5.000 milions? Bàsicament per poder tornar els "bons de la Generalitat" que vencen al novembre. La Generalitat no té diners per tornar-los i com que no podem tornar a emetre deute per fer front als venciments, hem hagut de demanar a l'Estat que ens deixi els diners. És a dir com que els "mercats" estan tancats (inclosos els ciutadans catalans que fins ara havíem deixat diners a la Generalitat), hem de recòrrer a l'Estat. Ara bé, ¿els diners que ens deixa l'Estat són part dels impostos que paguem els catalans, com diu el portaveu del Govern, Quico Homs? No, no ho són. Aquests diners provenen de l'endeutament de l'Estat que, a ell sí, encara li presten diners i per això ens els pot prestar a nosaltres. És a dir, no és que ens tornin diners nostres sinó que ens deixen una part dels diners que ells han demanat prestats.
Com que tota aquesta discussió ve a tomb del pacte fiscal i de si en el moment de crisi actual seguim tenint o no dèficit fiscal, adjunto un article que em van publicar a "El Triangle" abans de vacances.
PACTE FISCAL? PARLEM DE NÚMEROS!
Aquesta setmana s’ha votat al Parlament la proposta de Pacte Fiscal que ha presentat el govern d’Artur Mas. En el moment d’escriure aquestes línies encara no sabíem el resultat final de la proposta però sí que estava ben clar que el govern de CIU volia votar una proposta que inclogués una agència tributària pròpia (i única) que recaptés tots els impostos que paguem els catalans i que després negociés amb el govern central una contribució en base al que l’Administració General de l’Estat (AGE) inverteix o transfereix a Catalunya, més una quota de solidaritat amb la resta d’Espanya.
Tot aquest debat es fa, però, sense atendre als números concrets del que paguem els catalans i del que retorna. Fa uns mesos es van publicar unes balances fiscals que deien que el dèficit mitjà anual de Catalunya es situava entre els 12.000 i els 16.000 milions d’euros anuals. Però el que Catalunya aporta i rep varia molt cada any. I en temps de recessió com ara, la realitat és ben diferent. Parlem, doncs, de números!
Pensem què passaria si la Generalitat recaptés tots els impostos i amb ells hagués de cobrir, no només la despesa de la Generalitat sinó totes les inversions i transferències que fa l’Estat a Catalunya.
L’any 2010 els catalans vam pagar 31.169 milions d’euros en impostos a l’Agència Tributària. Ara bé, només el pressupost de la Generalitat va pujar a 32.592 milions. Si a això li sumem els més de 3.500 milions que l’Estat va invertir a Catalunya en infraestructures aquell any i els més de 3.000 milions que va transferir als ajuntaments catalans, a més d’altres transferències i inversions menors, ens adonaríem que el que van invertir i gastar entre l’Estat i la Generalitat a Catalunya va superar els 40.000 milions d’euros. Per tant, si recaptéssim tots els nostres impostos i ens féssim càrrec de totes les inversions i transferències, ens hauríem hagut d’endeutar per uns 9.000 milions, aproximadament l’endeutament anual de la Generalitat. I tot això sense comptar la Seguretat Social. Segons dades de 2009, els catalans vam rebre de la caixa única de l’Estat 1.200 milions més del que vam aportar...
Per tant, en aquests moments el problema no és que paguem massa i ens tornin poc. El problema és que amb els diners que paguem els catalans no n’hi ha prou per cobrir tot el que gasta o inverteix la Generalitat i l’Estat a Catalunya. Per tant, si ara tinguéssim Agència Tributària pròpia, també hauríem de recórrer a un alt nivell d’endeutament per poder finançar totes les despeses.
Vol dir això que no existeix el dèficit fiscal? En els darrers tres anys no ha existit. Ara, en els anys de bonança, evidentment que existia. Els anys 2006 i 2007, per exemple, els catalans vam pagar en impostos a l’Estat entre 17.000 i 20.000 milions més del que rebíem després en inversions i transferències. El 2008 ja es va reduir bastant, fins als 10.000 milions aproximadament, perquè vam pagar menys i vam rebre més, però l’any 2009 el dèficit pràcticament va desaparèixer. L’any 2009 ja vam rebre tant, o fins i tot més, del que vam aportar. I en els dos darrers anys aquesta tendència s’ha agreujat.
Per tant, en el debat sobre el pacte fiscal no hem de perdre de vista la situació econòmica actual a Catalunya. Ens convé un nou sistema de finançament per quan torni a haver-hi creixement? Sí, sens dubte. Ara, segons com negociem el pacte fiscal per als proper anys, el nou sistema pot acabar sent el negoci de Robert amb les cabres... I per tenir una cabra negra (i singular), l’Agència Tributària pròpia, els catalans encara acabarem rebent menys diners dels que rebem ara...
Comentaris
Gràcies, de debò!
Et passo la presentació que va fer al programa i veuràs per exemple que el dèficit fiscal del 2009 és de 16409 milions d'euros.
Salut!
http://prezi.com/qrow5yg4emod/singulars-guillem-lopez-casasnovas/
Et passo la presentació que va fer al programa i veuràs per exemple que el dèficit fiscal del 2009 és de 16409 milions d'euros.
Salut!
http://prezi.com/qrow5yg4emod/singulars-guillem-lopez-casasnovas/
Del 2010 encara no hi ha dades sobre les balances però sí que n'hi de recaptació. I les dades que dono es basen en la recapatació publicada per l'Agència Tributària i els pressupostos de la Generalitat i l'Estat d'aquell any.
En qualsevol cas, ja no discuteixo les xifres que dones, però si els catalans volem fer-nos una idea més acurada del deute que patim/patirem amb el concert actual hauríem de tenir en compte els valors neutralitzats, ja que són els que tenen en compte el dèficit de l'administració central, i que també acabarem pagant, no?
En qualsevol cas, veureu que ara l'Aguirre també ha tret els números de la recaptació dient que els madrilenys paguen més que ningú (cosa que és certa) després que el Feijoo digués ahir que Galícia paga i Catalunya demana. Evidentment, no és cert que Galícia pagui (segons l'Agència Tributària, entre gener i juny els gallecs van pagar poc més de 2.300 milions en impostos i els catalans més de 14.000) El problema és que a Madrid es van pagar més de 35.000milions (més de la meitat del que es recapta a tot Espanya). Madrid és el gran redistribuidor de recursos a Espanya. I per això ningú vol parlar de números (de milions d'euros) quan parlem de finançament (i en canvi parlem de %, d'esforç fiscal, de recursos per habitant...) perquè es posarien en evidència moltes coses. No només entre Catalunya i la resta d'Espanya, sinó entre Madrid i les altres comunitats autònomes.
"Pel que fa a les xifres de dèficit fiscal (balança negativa), s'ha criticat que el conseller va destacar només les neutralitzades i que no va esmentar les no neutralitzades. La neutralització té en compte si el pressupost de l'Estat està equilibrat o no, és a dir, si presenta dèficit o superàvit. Si hi ha dèficit, que vol dir que l'Estat s'endeuta, cal considerar aquest deute com un passiu o una càrrega que en una part recau sobre els catalans i que incrementa la contribució que ja fan via impostos. Contràriament, si el pressupost presenta superàvit cal considerar-lo com un actiu que alleugereix la contribució impositiva.
Quan l'Estat té dèficit pressupostari i no es neutralitza, es provoca un efecte positiu sobre el saldo fiscal de la balança, ja que es gasta més i no es comptabilitza la càrrega que suposa el finançament d'aquesta despesa per la via de l'endeutament.
La balança fiscal actual s'ha calculat i fet pública neutralitzada i sense neutralitzar, igual que les altres vegades. Ara bé, en les anteriors estimacions la diferència entre l'una i l'altra, encara que era significativa, no era tan determinant com ara perquè el dèficit pressupostari estatal no era gaire elevat i en alguns anys fins i tot hi havia superàvit. Per exemple, la mitjana del dèficit fiscal 2002-2005 és, tant neutralitzada com sense neutralitzar, del 9% del PIB. En canvi, la mitjana del període 2006-2009 calculada ara és d'un 8,2% amb neutralització i d'un 6,8% sense neutralitzar.
La diferència entre neutralitzar o no esdevé abismal el 2009. El dèficit fiscal neutralitzat és del 8,4% del PIB i sense neutralitzar és del 0,4%. No tenir en compte que el 2009 el dèficit pressupostari estatal era de 89.985 milions d'euros i no comptabilitzar-ne la càrrega dóna una visió esbiaixada de la realitat.
Potser hi ha qui creu que destacant un dèficit fiscal del 0,4% del PIB el greuge que pateix Catalunya es minimitza. Doncs s'equivoca. En termes comparatius, el greuge es manté. ¿Algú s'imagina quin superàvit fiscal (balança positiva) deu tenir Extremadura si no es neutralitza? Si la no neutralització afavoreix Catalunya per rebaixar el dèficit fiscal del 8,4% al 0,4% del PIB, ¿fins a quan creixeria el superàvit no neutralitzat d'Extremadura, que segons càlculs del govern central era d'un 18% del PIB el 2005?
A més, hi ha una altra manera de veure el greuge que pateix Catalunya, que és independent de si es neutralitza o no, i mostra bé la pauta de la política redistributiva estatal. El 2009 els catalans vàrem pagar a l'Estat el 19,25% del conjunt dels ingressos tributaris estatals. En canvi, l'Estat només va gastar a Catalunya el 14,14% del total de la seva despesa, un percentatge inferior al pes de la població catalana, un 16%. Aquest desequilibri encara es fa més gran si s'exclou del càlcul la seguretat social. En aquest cas, el pes dels impostos és del 19,73% i el de la despesa és de l'11,17%. "
I acabava l'article del passat més de març alertant alguns partits:
"El conseller Mas-Colell va actuar correctament i va subratllar la dada del dèficit més perfeccionada metodològicament. No cal confondre els ciutadans amb moltes xifres que poden semblar contradictòries. No puc entendre la polèmica generada pel PSC, que només pot anar contra els interessos de Catalunya."
El link a l'article de la N.Bosch és aquí:
http://www.ara.cat/premium/opinio/polemica-del-deficit-fiscal_0_669533115.html
Un altre article interessant és el de la Marta Espasa, que subratlla la necessitat d'analitzar el dèficit fiscal estructural:
http://www.ara.cat/premium/opinio/Deficit-fiscal-estructural_0_581341872.html