Per què ARA Primàries?





Dilluns passat, 6 d'agost, un grup de companys i companyes del PSC (la Laia Bonet, el Toni Comín, l'Oriol Bartomeus, el Jaume Bellmunt, el David Elvira, la Jordina Freixanet, el Marcel Gabarró, la Cristina González, la Marta Junqué, el Carles Rivera, l'Helena Royes, i l'Eduard Sanjosé) vam escriure un article a El Periódico i vam posar en marxar el web www.araprimaries.cat per promoure que es posi en marxa el procés de primàries del PSC tant aviat com sigui possible i que es faci garantint la màxima participació tant dels militants per posar en marxa el procés i fer-ne difusió, com dels ciutadans per elegir el candidat. Aquest procés ha tingut un ampli ressò als altres mitjans de comunicació escrita del nostre país, i hem aconseguit que les primàries del PSC siguin un dels temes rellevants de l'agenda política d'aquest estiu i, esperem, de la reentrée de setembre.

Amb aquesta nota vull afegir algunes raons de per què penso que cal posar en marxa el procés de primàries ARA.

En primer lloc, perquè s'acosta l'equador de la legislatura. El proper novembre farà 2 anys de les darreres eleccions al Parlament i el govern d'Artur Mas sembla clar que ha creuat el rubicó amb l'aprovació de la proposta de Pacte Fiscal. El que volien fer, ja ho han fet. I, a més, la Generalitat es troba en una situació financera delicadíssima. Per tant, poden decidir convocar eleccions en qualsevol moment i nosaltres hem d'estar preparats. No podem esperar més. Cal posar en marxa el procés de primàries per poder elegir el nostre candidat, tal i com preveuen els Estatuts aprovats al darrer Congrés.

En segon lloc, perquè al PSC, com a organització, li cal posar-se a treballar en una direcció clara i concreta. Un cop celebrat el congrés nacional i tots els congessos i assemblees locals i de federació a la primavera, amb nous equips arreu, cal que tots treballem en una mateixa direcció. I això només s'aconsegueix amb un projecte engrescador i mobilitzador: les primàries. Unes primàries obertes i ciutadanes, en les que els militants del partits es converteixin en agents de canvi, contactant amb els ciutadans per fer que participin en un procés que no només ha de servir per triar un candidat sinó per elaborar l'alternativa al govern d'Artur Mas.

En tercer lloc, perquè necessitem un procés que torni l'esperança als ciutadans de Catalunya. Hem de poder dir que hi ha una altra manera de governar i de fer les coses, i hem de poder representar millor als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, no només als que ho estan passant malament, sinó a tots aquells que tenen por. Por del futur, del seu futur i del futur dels seus fills. Por per la seva feina, por pels seus estalvis. Necessitem construir una alternativa, com a país, per sortir d'aquest atzucac. Necessitem tornar a creure que és possible. I un procés obert i participatiu, amb diversos candidats exposant noves propostes, pot aconseguir que tornem a representar a tots aquells que estan esperant alguna cosa de nosaltres. Hi ha demanda, però falta oferta. Les primàries del PSC poden ser l'oferta que la gent d'esquerres del nostre país està esperant.

I, en quart lloc, perquè volem iniciar un procés d'agregació del conjunt de les esquerres catalanes. Només si tornem a ser capaços de construir una alternativa transversal, en la que hi participin no només votants del PSC de les darreres eleccions, sinó votants d'Iniciativa, d'ERC i fins i tot votants de CIU, descontents amb l'actual govern i que s'autodefineixen de centre-esquerra, podrem plantejar una alternativa real al govern d'Artur Mas. Les primàries han de servir per això. Per agregar la gent d'esquerres per sobre de les adscripcions partidàries. Hem d'aspirar a que la gent d'esquerres del nostre país i tots els descontents amb el govern participin en aquest procés.

ARA és el moment i no el podem desaprofitar.

Comentaris

montse marco ha dit…
Unes primàries clares i netes, sense traves, per, també, retornar la confiança i la il·lusió a una militància desconcertada i sense objectius motivadors.

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

El Parlament i la llengua dels catalans