dissabte, d’abril 02, 2011

L'adéu de Zapatero, el triomf de les primàries

El president José Luis Rodríguez Zapatero ha decidit, finalment, que no repetirà com a candidat del PSOE a la presidència del govern. El dia d'avui, 2 d'abril de 2011, serà un dia a recordar. Per primer cop a la història de la democràcia espanyola, un president anuncia que no repetirà com a candidat alhora que renuncia a designar el seu successor.

És, sens dubte, un final de mandat coherent amb la trajectòria de Zapatero, un polític que sempre ha defensat la democràcia interna i que mai ha tingut por a l'expressió lliure de la voluntat dels ciutadans i dels militants del seu partit.

Fa una setmana deia que Zapatero no plegaria ni diria que plegava abans del 22 de maig. Em vaig equivocar. Però també vaig escriure que estava convençut que no plegaria abans d'hora. I aquí la vaig encertar. Ara no toca. Ara toca un govern fort que segueixi amb l'agenda de reformes i que doni estabilitat en una situació de greu crisi econòmica. Zapatero no deixa el timó.

Zapatero se'n va, però ho fa ordenadament. Zapatero posa els interessos del país per davant dels interessos de partit, com ha de ser. I ho fa sense designar un successor. Al contrari, aposta per un procès ordenat d'elecció del nou candidat. Vol ser coherent amb la seva trajectòria i el seu llegat serà un procés democràtic i competitiu per elegir el nou líder del partit. No s'ha deixat pressionar per aquells que volien nomenar Rubalcaba depressa i corrents.

Zapatero se'n va, però ho fa a la seva manera. I és el millor que li pot passar al PSOE. Han de ser els militants els que assumeixin la responsabilitat d'elegir un nou candidat. Els processos de primàries han demostrat que són positius. Ho han sigut a la Comunitat de Madrid i a Barcelona, i estic convençut que ho serà per al conjunt d'Espanya. Si les primàries han sigut bones per Barcelona o seran per Espanya, i si ho són per Espanya ho seran per Catalunya.

Aquest serà l'any de les primàries. Els processos de democràcia interna estan triomfant i amb ells no només enfortim el nostre partit sinó que traslladem al conjunt dels ciutadans que el valor que li donem als principis democràtics segueix sent una de les principals diferències entre la dreta i l'esquerra.

Aznar va elegir el seu successor com un cabdill visigòtic, a l'antiga, entre una terna d'aspirants. Zapatero proposa al conjunt de militants socialistes que elegeixin, lliurement i democràtica, el seu candidat.

Aquesta és la gran diferència entre dreta i esquerra. Aquesta és la grandesa d'un moviment polític, el socialista o socialdemòcrata, que no té por al canvi ni a la renovació, que no té por a la llibertat, que no té por a la democràcia.

2 comentaris:

marcoslekuona ha dit...

Efectivamente, puede considerarse que 2 de abril es una fecha histórica, como hito de un proceso en el que los dirigentes socialistas van aprendiendo a perder el temor a la democracia interna, que, por otra parte, predican para la Sociedad.Y así ordenar las sucesiones bajo reglas democráticas, como vía de fortalecimiento.
A ir avanzando más deprisa por esta vía, ayudaría que esos dirigentes se propongan ir abandonando prácticas de dirección autoritarias y burocráticas - que a veces, merman los resultados positivas de las primarias - y aprendiendo las prácticas de una dirección consciente de los resultados políticos y un liderazgo que compromete a todos los recursos disponibles. Las reuniones de ejecutivas y las asambleas deben sr oportunidades de aprender juntos.

Cati Crespí ha dit...

No és que vulgui furgar en les farides, però em sembla que avui aquest comentari necessita una actualització. Què en penses del que ha passat? Només es poden fer primàries quan les coses van bé?

Gràcies,
Cati