dilluns, de març 03, 2008

Una semana y un debate

Avui és 3 de març. El 3 de març de 1996 el PP va guanyar per primer cop les eleccions generals per un estret marge de 300.000 vots i aconseguint un total de 156 diputats, el menor nombre aconseguit mai per un partit guanyador des de 1977. Aquella nit electoral la recordo perfectament, tot i que jo encara no podia votar. La vaig seguir des de casa, però penjat al telèfon més d'una hora amb el Chakir, comentant els resultats i, sobretot, el discurs de Felipe González, que va dir allò de "nos ha faltado una semana o un debate". Possiblement amb un debat i amb uns dies més de campanya la distància encara hauria sigut més curta...

Doncs bé, avui, 12 anys més tard, tenim encara una setmana i un debat per consolidar la victòria del proper diumenge 9 de març.

Les enquestes d'avui diuen que guanyem, amb uns 165 diputats, però que el PP pot pujar també, fins als 155. És a dir, el PP podria treure tants diputats com l'any 1996, tot i perdre. Això ens dóna una idea de l'alta bipolarització d'aquestes eleccions.

Una bipolarització que té enormes conseqüències per a Catalunya. Si es consoliden els resultats d'algunes enquestes i el PP arriba a superar CIU en vots i en escons per primer cop a la història, deixant als convergents en només 8 escons, es produirà un nou canvi de paradigma a la política catalana, consolidant l'escenari de l'any 2004.

Si CIU només obtè 8 diputats i ERC n'obtè 6, quedarà molt clar que a partir d'ara la responsabilitat de representar políticament a Catalunya al Congrés dels Diputats recaurà, essencialment, en el PSC.

De la capacitat d'influència del PSC, tant en relació al PSOE com dins el propi govern, dependrà la representativitat política de Catalunya. Serem, doncs, no només el partit del Benestar i de la Convivència, sinó el Partit de Catalunya. I això ens donarà una gran responsabilitat, que haurem de saber administrar.

2 comentaris:

eva ha dit...

Ai, Albert, quanta raó: el PSC hauria de fer de Partit de Catalunya, el que passa és que això cada cop sembla menys creïble.

eva ha dit...

Doncs a la fi sembla que serà així, sí o sí (vull dir que el PSC haurà de ser el partit de Catalunya). Esperem que pugui estar a l'altura. Aixxxx...