Hillary - Obama: la competència electoral els fa forts
Supertuesday als Estats Units. Milions de persones votant a les primàries. Diuen que són les primàries més interessants des de l'any 68, quan Robert Kennedy aspiraba a la presidència quan el van assassinar.
Un espectacle, sí, però un espectacle de la democràcia, que demostra -un cop més- que només amb emoció, amb competència electoral forta -també dins els partits- amb propostes clares i missatges entenedors, amb capacitat de transmetre confiança i esperança en el futur, es pot mobilitzar a l'electorat.
Ho vam veure l'any passat en les primàries del PS i la campanya presidencial francesa. Ho estem veient ara amb el duel titànic entre Hillary i Obama. Guanyi qui guanyi, el candidat resultarà enfortit de la batalla. "Tot el que no ens mata, ens fa forts", que deia Nietzsche. I aquestes primàries estan fent forts tant a la Hillary, que creia tenir-ho tot guanyat fa només un parell de mesos, com a l'Obama, que està agafant la musculatura que possiblement li faltava.
Ja veurem com acaba tot plegat. De moment sembla que la Hillary mantè un lleuger avantatge en nombre de delegats després de guanyar a Califòrnia i a gran part del nord-est però l'Obama aguanta bé perquè guanya a més de 10 estats, tant al sud, com al Mid-west, als grans llacs i al nord del país.
S'està construint un mapa bastant clar, tot i que amb algunes excepcions:
La costa oest i la frontera amb Mèxic (California, Nevada, Arizona) i el nordest (Nova York, Nova Jersey, New Hampshire, Massachusets) per a Hillary, tot i que ha guanyat estats del sud com Arkansas, Tennesse i Oklahoma.
El sud (Alabama, Georgia, Carolina del Sud), el midwest (Missouri, Kansas, Colorado, Utah) i la regió del nord i els grans llacs (Illinois, Minnesota, Iowa, Dakota del Nord i Idaho) per a Barack Obama, tot i aconseguir també victòries a Delaware i Connecticut.
Si segueix aquesta tònica, Texas hauria de ser per a Hillary (com ho va ser Florida, tot i que no compti), com també Nou Mèxic, seguint l'onada de vot latino, i fins i tot Oregon i l'estat de Washington, així com Pennsylvania i el Districte de Columbia. Si guanya en tots aquest estats, guanyarà la nominació. Però Obama també té encara terreny per crèixer, tant al sud com a la zona dels grans llacs, i per donar la sorpresa a Texas o Pensilvania.
Encara queda molt de partit, i jo segueixo preferint a la Hillary, però sigui quin sigui finalment el candidat, estic convençut que el proper president dels Estats Units serà un demòcrata. Per què? Doncs perquè en temps de crisi econòmica i de dificultats, els americans voten a qui els hi ofereix més garanties socials, com van fer l'any 92 am Bill Clinton i, de forma molt més dramàtica, l'any 1932 amb Franklin Delano Roosvelt. Una regla que també es complirà, n'estic convençut, a casa nostra.
En temps de dificultats econòmiques, els ciutadans voten seguretat social, voten a l'esquerra.
Un espectacle, sí, però un espectacle de la democràcia, que demostra -un cop més- que només amb emoció, amb competència electoral forta -també dins els partits- amb propostes clares i missatges entenedors, amb capacitat de transmetre confiança i esperança en el futur, es pot mobilitzar a l'electorat.
Ho vam veure l'any passat en les primàries del PS i la campanya presidencial francesa. Ho estem veient ara amb el duel titànic entre Hillary i Obama. Guanyi qui guanyi, el candidat resultarà enfortit de la batalla. "Tot el que no ens mata, ens fa forts", que deia Nietzsche. I aquestes primàries estan fent forts tant a la Hillary, que creia tenir-ho tot guanyat fa només un parell de mesos, com a l'Obama, que està agafant la musculatura que possiblement li faltava.
Ja veurem com acaba tot plegat. De moment sembla que la Hillary mantè un lleuger avantatge en nombre de delegats després de guanyar a Califòrnia i a gran part del nord-est però l'Obama aguanta bé perquè guanya a més de 10 estats, tant al sud, com al Mid-west, als grans llacs i al nord del país.
S'està construint un mapa bastant clar, tot i que amb algunes excepcions:
La costa oest i la frontera amb Mèxic (California, Nevada, Arizona) i el nordest (Nova York, Nova Jersey, New Hampshire, Massachusets) per a Hillary, tot i que ha guanyat estats del sud com Arkansas, Tennesse i Oklahoma.
El sud (Alabama, Georgia, Carolina del Sud), el midwest (Missouri, Kansas, Colorado, Utah) i la regió del nord i els grans llacs (Illinois, Minnesota, Iowa, Dakota del Nord i Idaho) per a Barack Obama, tot i aconseguir també victòries a Delaware i Connecticut.
Si segueix aquesta tònica, Texas hauria de ser per a Hillary (com ho va ser Florida, tot i que no compti), com també Nou Mèxic, seguint l'onada de vot latino, i fins i tot Oregon i l'estat de Washington, així com Pennsylvania i el Districte de Columbia. Si guanya en tots aquest estats, guanyarà la nominació. Però Obama també té encara terreny per crèixer, tant al sud com a la zona dels grans llacs, i per donar la sorpresa a Texas o Pensilvania.
Encara queda molt de partit, i jo segueixo preferint a la Hillary, però sigui quin sigui finalment el candidat, estic convençut que el proper president dels Estats Units serà un demòcrata. Per què? Doncs perquè en temps de crisi econòmica i de dificultats, els americans voten a qui els hi ofereix més garanties socials, com van fer l'any 92 am Bill Clinton i, de forma molt més dramàtica, l'any 1932 amb Franklin Delano Roosvelt. Una regla que també es complirà, n'estic convençut, a casa nostra.
En temps de dificultats econòmiques, els ciutadans voten seguretat social, voten a l'esquerra.
Comentaris