divendres, de febrer 02, 2007

Despropòsits i irresponsabilitats

Cada vegada es fa més evident que la responsabilitat no és un valor social. Ningú vol ser responsable ni responsabilitzar-se de res. Pocs volen assumir responsabilitats, de la mena que sigui. Molts intenten el·ludir-les a qualsevol preu. Sempre n'hi ha un altre de responsable, o fins i tot culpable, dels nostre mals, o dels mals del món.

En les darreres setmanes hem viscut el súmmum de la irresponsabilitat mediàtica en el cas del senyor Carles Veiret, propietari d'un pis al carrer Urgell de Barcelona. Tots el mitjans suposadament seriosos de la ciutat i del país, des de Televisió de Catalunya a La Vanguardia, ens van fer creure que algú havia llogat un pis que no era seu a uns tercers i que hi havia una persona que s'havia quedat vivint al carrer i sense poder accedir a casa seva. Hi va haver entrevistes i reportatges, fòrums d'opinió oberts, declaracions fins i tot del govern dient que agilitzarien la resolució d'aquests casos... i després resulta que el suposat home que es quedava al carrer era propietari (o co-propietari) de tot l'edifici, i que els suposats okupes havien sigut anteriorment llogaters.

Ara, durant un parell de setmanes no s'ha parlat de res més i la farsa s'ha convertit en realitat mediática televisada (vigili que potser se'n va de vacances i quan torni es troba el pis ocupat!). De fet, l'advocat del senyor Veiret ho va dir obertament abans d'ahir davant de les càmeres. I llavors, quan aquest senyor ja ha aconseguit el seu objectiu (fer fora als antics llogaters que no devien voler marxar perquè potser els hi havien dit de paraula que hi podien estar més temps), ara sabem que tot plegat ha sigut un muntatge. Ara bé, ningú demanarà disculpes per res i el propi Antoni Bassas va enllestir el tema amb una frase "sembla que tot l'edifici era propietat de la família Veiret i que la seva cunyada havia estat cobrant un lloguer pel pis". I va passar a una altra notícia. I l'alarma social creada? I la irresponsabilitat dels mitjans de comunicació? I la incapacitat de l'administració de justícia per fer saber abans que la situació no era com l'explicava el senyor Veiret?

Però, és clar, ningú demanarà explicacions a ningú, ni tant sols al senyor Veiret, que tot solet ha creat un problema social per a resoldre un problema domèstic i familiar. Senzillament, una vergonya!