diumenge, de desembre 03, 2006

La reforma constitucional pendent

El discurs de Mariano Rajoy d'ahir cal llegir-lo, i fer-ho atentament. El discurs és la resposta del Partit Popular, que sí té un model d'Estat, a les reformes del Govern Zapatero. Nosaltres no ens hem atrevit fins ara a proposar una reforma de la Constitució, per prudència d'uns i per manca de voluntat dels altres. Ells, en canvi, no s'están de raons: si l'hem de reformar, la reformem en el que calgui. No quatre punts de maquillatge com els que proposava el President del Govern, sinó catorze punts que delimiten no només el poder i les competències de les Comunitats Autònomes, sinó la capacitat de futurs governs per estirar el xiclet constitucional, via el 150.2, com creguin convenient. Això és una reforma, i la resta son tonteries. Això és blindar les competències de l'Estat!

I ara nosaltres què direm? Quan dic nosaltres vull dir els socialistes espanyols... quina és la nostra proposta més enllà dels 4 punts del Zapatero? Ens creiem de debò que cal reformar el Senat per donar més capacitat a les Autonomies per decidir el que els hi afecta a tots? Hem de recuperar la teorització del federalisme cooperatiu, i no el competitiu que proposa el professor Ballbé. Un federalisme entre iguals, i per tant, no diferencial, com el del Ferran Requejo.

És urgent posar-s'hi. Recuperar conceptes i no fer-ho només com a catalans, sinó com a federalistes espanyols. Hem iniciat un nou debat. Aquest serà un dels debats de les properes eleccions generals, siguin quan siguin. Nosaltres hem començat recuperant el concepte de "nació de nacions". Cal seguir amb el del federalisme cooperatiu.

1 comentari:

Sergi Pérez i Serrano ha dit...

Des de fa algun temps estic seguint les teues anotacions al blog i sols he de dir-te... enhorabona i gràcies. Una salutació des de Xàtiva.

sergixat.blogspot.com