dilluns, d’agost 28, 2006

El pes del PSC

A les acaballes del mes d'Agost ha tornat a reaparèixer EL TEMA, com ho va fer ara fa una mica més de dos anys, abans del darrer congrés del partit. El tema, però, no hauria de ser el Grup Parlamentari propi. El tema hauria de ser - i és - el pes del PSC dins el socialisme espanyol. I molt em temo que la millor manera d'incrementar aquest pes no és amb un grup propi al Congrés, que d'altra banda va en contra de les nostres propostes de convertir el Senat en la cambra de representació dels interessos territorials i entra en contradicció amb la nostra crítica a CIU per haver jugat amb Catalunya com a moneda de canvi en l'aprovació dels pressupostos generals durant molts anys.

La millor manera d'augmentar el pes del socialisme català en el socialisme espanyol és, en primer lloc, tenint un govern socialista fort a Catalunya, com en el cas del PSOE d'Andalusia. En segon lloc, tenint una presència més important en la direcció del PSOE en àrees concretes com la política autonòmica. I, en tercer lloc, tenint tres ministres i no només un al govern central.

És així com augmentaríem la nostra influència dins del PSOE. És a dir, seguint la via andalusa, que tant bé els hi ha funcionat durant més de vint anys...

2 comentaris:

Marc Arza Nolla ha dit...

En Montilla no pot ser President de Catalunya sense un compromís públic de fidelitat als objectius del país per damunt de cap condicionant.

http://catalunyafastforward.blogspot.com/2006/08/no-person-except-natural-born-citizen.html

Marc Arza Nolla

Mayra, a la xarxa ha dit...

Sí Albert, sí... fem la via andalusa com dius, una "peonada" a l'andalusa..., i una Marbella a l'andalusa..., i un guerra a l'andalusa..., i presentem al Pepe Montilla a candidat de la Generalitat..., i reconvertim el PSC en psc per agradar més als barons..., i deixem fagocitar el psc per el PSOE, a l'andalusa és clar!...

Els Socialistes hem de lluitar per un PSC fort i independent (perdó, aquesta paraula és prohibida...), un PSC català i progressista, un PSC què integri al Socialisme espanyolista dins seu con a Socialisme catalanista a Catalunya. Un PSC sense complexos que lluiti per els ideals propis i per la terra.
Sense grup parlamentari propi, l'únic futur que és veu és fer-se forts dins el PSOE per arreplegar engrunes i ser feliços amb elles, és a dir, tot el que has dit que s'ha de fer...

Albert, tantes eleccions he votat PSC amb il·lusió, amb derrotisme, amb esperança caducada, i ara estic rumiant a qui votaré! No, no votaré a Montilla a l'andalusa, no ho penso fer pas...això ho deixo per a tu, Albert...