La ciutat és la gent

Hem començat un nou any i veient com ha anat el mes de gener, des de l'assalt al Capitol a l'endarreriment en la producció de les vacunes, no ens hauríem de fer massa il·lusions de com anirà aquest 2021. Encara no està clar que sigui millor que l'any 2020. Per tant, faríem bé de seguir les paraules de Josep Pla, recuperades fa poc més d'un any: "fer-se totes les il·lusions possibles, i no creure en cap". Ens cal fer-nos il·lusions: que la pandèmia remetrà després d'aquesta tercera onada, que les vacunes reduiran la mortalitat perquè protegiran als més grans i vulnerables; que l'estiu serà millor que el de l'any passat; que el proper curs escolar serà més "normal" que aquest... Però faríem bé de no creure en cap d'elles. Cal fer-se il·lusions però no ser il·lusos. Les il·lusions son necessàries per seguir vivint però cal evitar ser il·lusos per no caure en la decepció . L'any 2020 serà un punt d'inflexió. A partir d'ara, en...

  Aïllat   "Papa, ja pots treure els plats!". Com cada migdia i cada vespre, em ve a avisar de que ja puc treure els plats bruts a la porta. La meva parella vindrà amb els guants posats, se'ls emportarà, i els rentarà amb lleixiu. I així dia rere dia, i ja portem quasi tres setmanes, sense comptar els sis dies entremig que vaig estar ingressat al Clínic. Quasi un mes tancat. Un mes sense poder-los abraçar, un mes sense poder seure a taula per als àpats, un mes sense poder sortir al balcó, un mes sense poder fer el cafè cada matí... Un mes estrany. Tan estrany que fa uns dies que el meu fill m'espera des de la seva habitació per mirar com obro la porta i agafo el dinar "Hola papa!" -em saluda, content de veure'm.  El miro, somric rere la mascareta, i noto com els ulls voldrien plorar. Una finestra tancada Plou sense parar. Una pluja fina però consistent que no para de caure sobre el pati. A l'altra banda hi ha un munt de finestres com la meva, e...

Text publicat al llibre "Catalanisme. 80 mirades (i+)" editat per Portes Obertes del Catalanisme i ED Libros el gener de 2019. El catalanisme, com deia Josep Pla, «casa amb tot». I és per això que podríem pensar que ara és més necessari que mai. O més ben dit, tan necessari com ho va ser entre els anys 50 i 70 del segle passat. Necessari per casar espais enfrontats, per recosir el país, per redreçar-lo. Ara bé, primer cal preguntar-se: què cal casar? Encara podem casar el catalanisme amb l'independentisme? I el catalanisme amb l'antiindependentisme? ¿Com es pot casar el poble català autoorganitzat que es va mobilitzar l'1 d'octubre de 2017, i que ara penja i pinta llaços grocs reivindicatius, amb els col·lectius —també autoorganitzats— que es van manifestar el 8 d'octubre i que ara es dediquen a treure o a repintar els llaços grocs de l'espai públic? El 21 de desembre de 2017 els catalans van votar massivament. Però no ho van fer per forc...

Artículo publicado en Agenda Pública el 18 de febrero de 2018 La propuesta de modificación de la Ley Orgánica de Régimen Electoral General (LOREG) que ha lanzado Unidos Podemos con el apoyo de Ciudadanos, ha vuelto a poner sobre la mesa las posibilidades de modificar el sistema electoral que rige la elección de las Cortes Generales sin la necesidad de llevar a cabo una reforma constitucional. En 1985, cuando se aprobó la LOREG, la entonces mayoría socialista prefirió mantener los criterios que se establecieron de forma provisional en la Ley de Reforma Política de 1976 (350 diputados, mínimo 2 por provincia y fórmula D’Hondt), y estos criterios se han mantenido inalterables durante más de 30 años, a pesar de generar un sistema de reparto de escaños poco equitativo. El cambio de fórmula    que proponen Podemos y Ciudadanos -sustituyendo D’Hondt por Sainte Laguë- daría mayor proporcionalidad al sistema de asignación de escaños sin por ello reducir el número de diputados ...

En els darrers mesos s'ha parlat molt de la fractura social provocada pel procés i poc o molt poc de la fractura territorial. La principal fractura existent a Catalunya és entre les 30 comarques on el suport a la independència és clarament superior al 60% (arribant a fregar o superar el 80% a la Garrotxa i el Pla de l'Estany) i les comarques i municipis de la costa central on aquest percentatge és inferior al 40% o fins i tot al 30%.  L'autèntica fractura es troba entre la Catalunya que ja viu desconnectada i la Catalunya que té por de la desconnexió,  molt concentrada als municipis costaners entre Cambrils i Badalona, però que arriba fins a Sabadell i Terrassa. Alhora, en moltes d'aquestes ciutats, també es produeix una  notable fractura territorial entre el centre (de majoria independentista) i els barris (molt refractaris a la independència).  I és en aquestes ciutats on es jugarà el resultat de les eleccions de dijous 21 de desembre. A Catalunya hi h...

La situació política a Catalunya és de bloqueig, i ho seguirà essent després de les eleccions al Parlament del 21 de desembre, si es confirmen els resultats que preveuen les enquestes i la majoria de partits polítics no modifiquen la seva estratègia política per adaptar-la a la realitat. Davant d'aquesta situació de bloqueig, tornen a ressonar les paraules del President Josep Tarradellas: "A Catalunya no hi ha prou força per arribar a la independència i a la resta d'Espanya n'hi ha prou i de sobres per no permetre-la". Això era així fa 40 anys i ho segueix sent ara, com hem pogut comprovar. La història ens ofereix moltes lliçons, si les volem escoltar. I una de les més importants, en aquests moments, és aquesta. Catalunya no té prou força per arribar a la independència. I no la té, en primer lloc, perquè no hi ha una àmplia majoria de catalans que la vulgui. I entre el menys del 50% que diuen voler-la, un bon nombre no està disposat a realitzar els sacri...

Artículo publicado en el monográfico "Cómo la UE puede volver a enamorar" de Beers and Politics en noviembre de 2017 El debate sobre el déficit democrático de la Unión Europea es antiguo, pero se ha centrado mayoritariamente en la falta de control democrático de las decisiones tomadas por la Comisión Europea o por el Consejo de la Unión. Por ello, las sucesivas reformas de los tratados han hecho hincapié en el mayor control del Parlamento Europeo de las decisiones tomadas por el Consejo e implementadas por la Comisión, a través de la ampliación del proceso de codecisión entre Parlamento y Consejo, y de las facultades de control del Parlamento sobre la Comisión. Este modelo se ha sustentado en la voluntad de avanzar hacia una progresiva “parlamentarización” del sistema europeo, creando una lógica de  checks and balances  entre el Parlamento, la Comisión y el Consejo. Así, se ha avanzado siempre bajo la premisa de que el déficit democrático de la Unión sólo podía subsanar...