La ciutat és la gent

L'FMI acaba de publicar un informe que diu que l'envelliment de la població és un risc econòmic, no només pels Estats, sinó per les asseguradores i Fons de Pensions. És evident que l'envelliment de la població comporta una despesa creixent en pensions i en salut, pero el "risc de longevitat" al que es refereix el citat informe, més que posar en perill els sistemes de pensions públics basats en el repartiment o la redistribució, posa en risc de fallida els sistemes de pensions privats basats en la capitalització. Aquests sistemes privats estan pensats per acumular capital al llarg de la vida activa per tal de generar un rendiment que ens permeti cobrar una pensió. Però és un sistema que està pensat per un límit d'anys, uns 15 o 20 posem per cas. Si el pensionista viu més de 15 o 20 anys, les companyies no tenen prou capital per pagar les pensions i alhora generar benefici. El "risc de longevitat" és un risc per a les asseguradores i els fons de pe...

Aquesta setmana tots ens hem fixat molt en Andalusia i poc en Astúries, però avui que s'acaba de confirmar que el PSOE no només ha guanyat les eleccions al principat amb 17 escons sinó que molt probablement podrà governar amb el suport d'IU i l'abstenció d'UPyD, penso que ens hauríem de fixar més en el que ha passat a Astúries. Els socialistes tornem al govern només 10 mesos després d'haver perdut les eleccions. I hi tornem amb un lema que m'ha cridat l'atenció "SEGURIDAD. Garantía. Futuro. Trabajo. Soluciones. Seriedad." És un lema llarg, que no deu agradar massa als experts en comunicació política, però que deixa molt clar què volem per la gent. I no només què som. Sovint els lemes dels partits parlen de "nosaltres", del que som i del que volem ser. I no del què oferim. El lema dels socialistes asturians parla de seguretat en temps d'incertes; de garantia en època de desorientació; de futur en un moment en què l'avenir ja no és ...

Aquests dies ha saltat a la llum el projecte d'Eurovegas, que sembla que ens disputem Barcelona i Madrid, Artur Mas i Esperanza Aguirre, "tanto monta, monta tanto". Diuen que el Govern d'Espanya està disposat a posar-hi tota mena de facilitats legals (és a dir, està disposat a que els promotors d'Eurovegas cometin tota mena d'il·legalitats). Ens diuen que demanen que es pugui fumar en aquest recinte, que als casinos hi puguin entrar menors i ludòpates -que ara tenen l'entrada vetada a aquest tipus de locals- i que volen, evidentment, exempcions fiscals i de cotitzacions a la seguretat social durant no sé quants anys. És a dir, que no volen pagar pels beneficis que preveuen obtenir. El projecte en sí és discutible, que demanin no pagar impostos en un moment en què tothom està fent un esforç fiscal via l'increment de l'IRPF és indigne, però que vulguin permetre que els menors i els ludòpates tinguin entrada lliure ja resulta immoral. Però ahir el...

En el debat sobre l'alternativa a les reformes del Govern Rajoy i al desmantellament de l'Estat social espanyol que provocaran, recupero aquesta reflexió escrita fa uns mesos a partir del llibre "El declive de la socialdemocracia". El llibre de José V. Sevilla és un autèntic manual sobre la socialdemocràcia, ple de dades i d’anàlisis. Un llibre més d’economia política que no pas de política econòmica. És, per tant, un llibre per reflexionar sobre la socialdemocràcia en temps de crisi com l’actual. Ara bé, de quin declivi ens parla l’autor? I en relació a quan? Bona part del llibre descriu “l’ascens” de la socialdemocràcia entre 1945 i 1975. Una anys en què, si bé al Regne Unit els laboristes van impulsar el “welfare-state”, a França els socialistes de l’SFIO només van participar parcialment en els governs de la Quarta República i a partir de 1958 van quedar apartats del govern pel General De Gaulle durant més de vint anys; i a Alemanya fou la CDU qui impulsà l’estat s...

Els propers 16, 17 i 18 de desembre el PSC celebrarà el seu dotzè congrés, que ha d'elegir una nova direcció política encarregada de treure el partit de la pitjor situació en la que s'ha trobat en els seus 33 anys d'història. Fins ara, 3 destacats dirigents han afirmat la seva voluntat de competir per la primera secretaria del partit: Joan Ignasi Elena, Pere Navarro, i Àngel Ros. I un quart, Miquel Iceta, s'ha mostrat disposat a encapçalar una candidatura d'unitat. Ara bé, el debat que s'està produint entre els candidats és una mica irreal, en la mesura que cap d'ells és formalment candidat perquè el Reglament del Congrés no permet l'existència de pre-candidats abans d'iniciar el Congrés ni tampoc preveu l'elecció directa del primer secretari, sinó la votació d'una llista sencera de candidats per a les diferents secretaries de l'executiva. És a dir, estem fent un debat entre candidats que no és segur que puguin ser-ho. És cert que el Regl...

Amb els canvis que s'han produït a Itàlia i a Grècia estem vivint un intens debat sobre si els nous governs estan legitimats democràticament, i es diu que són governs 'imposats' pels mercats, els mateixos que van fer caure els anteriors. Penso que això és un simplisme en el que està caient tothom, els primers els periodistes, però no són els únics... En primer lloc, els anteriors governs van caure perquè no tenien una majoria sòlida per fer el que s'havien proposat. El govern Papandreu cau perquè tenia una part del seu partit que no volia seguir el camí de les reformes estructurals fixades per la UE i l'FMI, i quan va proposar un referèndum per tal que tothom assumís les seves responsabilitats i fixés una posició a favor o en contra de les reformes, ni el seu partit ni el principal partit de l'oposició van voler. Per què? Perquè saben que les reformes són imprescindibles però no volen assumir el cost polític que tenen. Per això hi ha un govern tecnocràtic a Grè...

La reforma de l'article 135 de la Constitució, que es tramita aquesta setmana a les Corts, ha de servir per a que prenguem consciència que ni la sobirania d'Espanya ni l'autonomia de Catalunya es poden entendre al marge dels tractats de la Unió Europea. Ni Espanya és ja un Estat sobirà ni Catalunya gaudeix d'una autonomia plena. El més important de la reforma de l'article 135 de la Constitució Espanyola és la modificació dels epígrafs 2 i 3, sobre el dèficit i el deute respectivament, en els que s'afirma: "L'Estat i les Comunitats Autònomes no podran incòrrer en un dèficit estructural que superi els marges establerts per la Unió Europea per als Estats Membres" i "El volum del deute públic conjunt de les Administracions Públiques en relació al producte interior brut de l'Estat no podrà superar el valor de referència establert en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea". Per tant, el dèficit i l'endeutament públics nomé...