És un risc viure massa?

L'FMI acaba de publicar un informe que diu que l'envelliment de la població és un risc econòmic, no només pels Estats, sinó per les asseguradores i Fons de Pensions. És evident que l'envelliment de la població comporta una despesa creixent en pensions i en salut, pero el "risc de longevitat" al que es refereix el citat informe, més que posar en perill els sistemes de pensions públics basats en el repartiment o la redistribució, posa en risc de fallida els sistemes de pensions privats basats en la capitalització.

Aquests sistemes privats estan pensats per acumular capital al llarg de la vida activa per tal de generar un rendiment que ens permeti cobrar una pensió. Però és un sistema que està pensat per un límit d'anys, uns 15 o 20 posem per cas. Si el pensionista viu més de 15 o 20 anys, les companyies no tenen prou capital per pagar les pensions i alhora generar benefici.

El "risc de longevitat" és un risc per a les asseguradores i els fons de pensions privats. Però no es un risc social, ni un risc per als sistemes públics de pensions basats en la redistribució. És a dir, en que les cotitzacions dels treballadors d'avui paguen les pensions dels jubilats d'avui, que cobren -això sí- en funció del que han cotitzat.

Si el sistema de pensions públic espanyol té problemes avui no és perquè els jubilats viuen massa, sinó perquè hi ha cinc milions d'espanyols a l'atur. Si la majoria d'ells treballessin, si hi hagués més de 20 milions de cotitzants a la seguretat social, com fa 4 o 5 anys, la seguretat social - és a dir, el sistema de pensions- seguiria tenint un superàvit important.

Per tant, hauríem d'aprofitar l'informe de l'FMI no per dir que s'han begut l'enteniment, sinó per donar-los-hi parcialment la raó. Que la gent visqui més, és un risc, sí. Però ho és per a les asseguradores, no per als Estats.

Per tant, si la gent vol cobrar algun dia una pensió, el que no ha de fer, sobretot, és fer-se un Pla de Pensions. Al contrari, ha de defensar un sistema públic de pensions i una economia sòlida que aposti pel creixement i la generació de llocs de treball. Si hi ha treballadors suficients amb feina i un sou digne, les pensions estaran garantides, visquem 80 anys, 90, o 100.

Comentaris

E. Garrigó ha dit…
Així com un dels més greus errors radica a escoltar a ulls clucs tot el que afirmen, posem per cas, l'FMI i Lagarde, també és sens dubte un error -i malauradament generalitzat- decidir per norma no escoltar aquells que tenen major disponibilidad de dades, precisament, com l'FMI i Lagarde.

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

El Parlament i la llengua dels catalans