D'Eurodisney a Eurovegas

Aquests dies ha saltat a la llum el projecte d'Eurovegas, que sembla que ens disputem Barcelona i Madrid, Artur Mas i Esperanza Aguirre, "tanto monta, monta tanto". Diuen que el Govern d'Espanya està disposat a posar-hi tota mena de facilitats legals (és a dir, està disposat a que els promotors d'Eurovegas cometin tota mena d'il·legalitats). Ens diuen que demanen que es pugui fumar en aquest recinte, que als casinos hi puguin entrar menors i ludòpates -que ara tenen l'entrada vetada a aquest tipus de locals- i que volen, evidentment, exempcions fiscals i de cotitzacions a la seguretat social durant no sé quants anys. És a dir, que no volen pagar pels beneficis que preveuen obtenir.

El projecte en sí és discutible, que demanin no pagar impostos en un moment en què tothom està fent un esforç fiscal via l'increment de l'IRPF és indigne, però que vulguin permetre que els menors i els ludòpates tinguin entrada lliure ja resulta immoral.

Però ahir el promotor d'aquest projecte va ser rebut amb tots els honors al Palau de la Generalitat. Quina diferència amb l'anterior govern! Aquest projecte ja va estar sobre la taula fa uns anys i es va desestimar, en total discreció, perquè es va considerar -encertadament- que el model de negoci i de turisme promogut per "Eurovegas" no és el nostre model.

Nosaltres no som ni volem ser Las Vegas d'Europa. I per això el govern d'esquerres presidit per José Montilla i amb Antoni Castells de conseller d'economia va desestimar aquest projecte.

Això és el que hauria de fer el govern d'Artur Mas també. Però no ho farà. Prefereix jugar la carta de l'amic americà, com va fer Jordi Pujol amb el projecte d'Eurodisney a Salou, promogut des del govern i per l'aleshores alcalde de Salou, Joan Maria Pujals, que després va ser conseller de cultura amb Pujol (el mateix que va aconseguir que Josep Maria Flotats deixés el Teatr Nacional, amb aquella roda de premsa memorable en què reproduí l'escena amb el conseller Pujals amb aquell cèlebre "abraonant-se sobre mi"...)

Artur Mas sembla disposat a que el projecte "Eurovegas" sigui el seu particular "Eurodisney". Jordi Pujol va mobilitzar tota l'artilleria política, econòmica i mediàtica del país per fer-ho possible, però finalment van triar Paris. I llavors què va passar amb el gran projecte del govern Pujol? Recordeu a Javier de la Rosa, "l'empresari model"? Pujol va cridar a De la Rosa que, via KIO -el holding kuwaitià- va promoure Port Aventura, que era una versió casolana del que hagués significat Eurodisney. Tots sabem com va acabar l'operació de De la Rosa. Per sort, però, el model de negoci de Port Aventura es va reinventar i, amb el suport de La Caixa, ha sobreviscut, amb èxit, com a parc d'atraccions amb públic local.

Però el model és el mateix. Un gran projecte que doni sentit a una acció de govern. No cal dir que el projecte d'Eurodisney era un projecte amb sentit i que anava en sintonia amb el turisme familiar que es volia promoure. En canvi, el projecte d'Eurovegas no portaria res més que problemes. On són ara els que es queixaven del model turístic de Barcelona? Del turisme low-cost i de borrachera? On és l'alcalde Xavier Trias, que fa un any deia que Barcelona s'havia convertit en la capital del turisme de baixa qualitat? El projecte d'Eurovegas portarà turisme de qualitat a la ciutat?

Esperem, per tant, que el projecte d'Eurovegas fracassi. I que si no tira endavant, el govern d'Artur Mas no es tregui de la màniga un macro-casino finançat amb capital local i no ens el venguin com la nova gallina dels ous d'or...

Els promotors privats -locals o internacionals- poden proposar els negocis que vulguin, però l'administració pública no pot promoure i donar cobertura qualsevol tipus de negoci. Ens hi juguem no només el model de ciutat i de país, sinó una mínima dignitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

El Parlament i la llengua dels catalans