Unes primàries per a un nou PSC

Ahir, 19 de febrer de 2011, es van celebrar les primeres primàries de la nostra història com a partit per elegir el candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, i van ser tot un èxit.

Més de 4.200 militants i simpatitzants del partit a Barcelona van acudir a votar a les agrupacions dels 10 districtes de la ciutat. Una participació notable, considerant la novetat del procés, i fins i tot comparant-lo amb les primàries entre Borrell i Almúnia de 1998, quan el nombre de votants a la ciutat no va ser tant elevat. Per tant, podem dir que les primàries han sigut tot un èxit.

Un èxit del PSC i, sobretot, un èxit del PSC de Barcelona. Hem demostrat, un cop més, que volem seguir al capdavant de Barcelona i al capdavant de Catalunya. Els més de 4.200 companys i companyes que han anat a votar han demostrat que el PSC, com diuen els nostres estatuts, no és patrimoni de ningú, sinó que és patrimoni de la societat, i molt especialment d'aquells sectors socials que aspiren a una societat més lliure i més justa.

El principal èxit de les primàries és que hem pogut constatar que els militants i simpatitzants del partit no es resignen. No accepten resignadament el que diuen les enquestes, sinó que volen lluitar per seguir construint, des del govern de la ciutat, una Barcelona més justa i més innovadora.

Aquest ha sigut un procés innovador que ens ha fet millors, perquè hem après.

Hem après dels nostres militants, que han omplert els actes; hem après dels nostres simpatitzants, que han acudit a votar tot i que la gran majoria no havien trepitjat mai l'agrupació o no ho feien des de feia més de 10 anys; hem après dels quadres del partit i dels militants més actius de les agrupacions, que han vetllat per la transparència i netedat del procés, alhora que feien campanya per un o altre candidat; hem après dels membres de les meses i dels interventors de les dues candidatures, que van conduir una jornada de votació exemplar i van fer l'escrutini amb eficàcia i diligència. Hem demostrat, un cop més, que aquest és un gran partit capaç de fer grans coses.

Només cal llegir els diaris d'avui diumenge per veure com els mitjans de comunicació han descobert un nou PSC.

Un PSC que no s'amaga, sinó que obre les portes dels seus locals.

Un PSC amb militants orgullosos del projecte polític que defensem, tot i que sovint siguin crítics amb alguns dels seus dirigents.

Un PSC plural, format per homes i dones de totes les edats i condicions socials.

Un PSC conscient de la seva responsabilitat política i social per tal de seguir representant els interessos, els anhels i les esperances d'amplis sectors de la nostra ciutat i del nostre país.

Avui el PSC és més fort que fa dues setmanes, més fort que fa un mes. I ho és gràcies a tots. A la candidata Montserrat Tura i al candidat Jordi Hereu; als membres de l'executiva de la federació i de les executives de les agrupacions; a tots els militants i simpatitzants que ahir ens van dir que segueixen creient en aquest projecte polític, encara i malgrat, tot i les circumstàncies desfavorables.

Les primàries han sigut un èxit perquè tots hem actuat amb llibertat i responsabilitat. Perquè no hem tingut por. No hem tingut por a decidir per nosaltres mateixos; no hem tingut por a dir NO quan no estàvem d'acord amb el que ens proposaven; no hem tingut por a fer un pas endavant; no hem tingut por a debatre i a discutir amb passió però amb respecte; no hem tingut por a obrir les portes -i les urnes- de les agrupacions a centenars i centenars de simpatitzants que no coneixíem. Les primàries han sigut un èxit perquè no hem tingut por.

Les primàries han sigut una lliçó per a tots. I tots n'hem de treure conclusions. Hem mobilitzat el doble de persones que quan hem d'omplir el Palau Sant Jordi. Per què? Perquè els nostres militants i simpatitzants el que volen és participar de les decisions col·lectives. No volen ser comparses de la gran representació d'un míting, sinó que volen tenir veu i vot. Volen que la direcció els escolti/els escolten. Volen que els hi fem confiança i no només que els hi demanem compromís. Volen sentir que el partit no és d'uns pocs sinó que és de tots.

Aquesta és la gran lliçó d'aquestes primàries. Més enllà del guanyador, Jordi Hereu, que ha fet una magnífica campanya, expressant com ningú la seva passió per Barcelona; més enllà de la candidata Montserrat Tura, que ha demostrat que si es té el coratge suficient tot és possible; més enllà de tot això, la gran lliçó és que ahir 19 de febrer va néixer un nou PSC. Un nou PSC que ha sigut possible perquè tant Jordi Hereu com Montserrat Tura no han tingut por a perdre. Al contrari, han tingut el coratge d'arriscar, tot i saber que podien perdre. Tota una lliçó per a molts.

Ahir la ciutat i el país ens mirava. Però al PSC de Barcelona també ens miraven totes les altres federacions del partit. I ahir els hi vam dir que hi ha motius per seguir treballant per un partit diferent. Un partit més obert i més plural. Un partit on tothom pugui dir la seva i organitzar-se per defensar opcions diferents dins el marc del projecte del partit. I que tot això es pot fer sense ruptures internes i sense tenir por de ningú.

Ahir tots vam tornar a descobrir que el PSC pot ser diferent, i que segurament res tornarà a ser igual. El procés obert per elegir un candidat a l'alcaldia de Barcelona serà un exemple a seguir per a futures eleccions dins el partit. I estic segur que en el procés que ens portarà al Congrés del PSC de la tardor, tots els militants del partit, de tot Catalunya, voldrem participar directament en l'elecció de la nova direcció i dels nous lideratges que ens han de conduir, de nou, a ser el partit majoritari a Catalunya.

És a les nostres mans. Tenim l'oportunitat de fer, entre tots, un nou PSC.

Els canvis sovint són dolorosos, com deia ahir en Miquel Iceta, però necessaris. I el canvi al PSC ha començat amb les primàries de Barcelona.

Però abans, i en paral·lel, hem de guanyar les eleccions municipals. I estic convençut, que amb la força que ens ha donat aquestes primàries, Jordi Hereu tornarà a guanyar les eleccions a Barcelona. Units ho aconseguirem. Units tornarem a guanyar Barcelona.

Comentaris

Alain Jordà ha dit…
Estic d'acord, Albert. Si ho fem així, si obrim el partit amb llibertat serà quan recuperarem la participació, serà quan recuperarem tantes persones valuoses que s'han allunyat de nosaltres i conseguirem, també, que puguin aflorar els lideratges potents i engrescadors que necessitem. Tant de bò. Alain.

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

El Parlament i la llengua dels catalans