Una oportunitat perduda?
Aquest migdia François Bayrou ha declarat que no donarà suport ni a Nicolas Sarkozy ni a Ségolène Royal a la segona volta de les presidencials. Perd l'oportunitat de ser decisiu en l'elecció presidencial i ja no ho podrà ser en les legislatives, per molt que creï un nou partit: el partit demòcrata, un nom que sembla que s'hagi posat de moda... A les legislatives els francesos donaran la majoria al president elegit el 6 de maig i no hi haurà lloc per un tercer partit. El sistema majoritari francès ho dificulta. El tercer només ho pot ser com apèndix d'un dels grans. Si Sarkozy guanya, arrasarà a les legislatives. Si va guanyar l'UMP de Chirac fa cinc anys, com no ha de guanyar l'UMP de Sarkozy ara?
Bayrou, per tant, ha perdut una gran oportunitat. I l'ha perdut per no ser capaç d'arriscar. En política cal saber arriscar en el moment oportú, i Bayrou no n'ha sabut. Ni Sarkozy ni Ségolène Royal comptaran amb ell en el futur si guanyen, perquè no els hi haurà d0nat suport. I si a un dels dos en algun moment els interessa recuperar-lo per reforçar una posició feble, no hem d'oblidar que un primer ministre francès dura menys en el càrrec que un ministre espanyol: en més de trenta anys, cap primer ministre ha durat més de tres anys en el càrrec, a excepció de Lionel Jospin.
Per tant, la única opció de futur per Bayrou era apostar per Ségolène Royal. Arriscar-se i forçar-la a comptar amb ell amb l'objectiu de pactar un repartiment d'escons a les legislatives. Amb un gran grup parlamentari que condicionés la nova majoria sí que hagués pogut condicionar la política de la presidenta socialista com a primer ministre. Però no s'ha atrevit. I tots dos en sortiran perdent.
Bayrou, per tant, ha perdut una gran oportunitat. I l'ha perdut per no ser capaç d'arriscar. En política cal saber arriscar en el moment oportú, i Bayrou no n'ha sabut. Ni Sarkozy ni Ségolène Royal comptaran amb ell en el futur si guanyen, perquè no els hi haurà d0nat suport. I si a un dels dos en algun moment els interessa recuperar-lo per reforçar una posició feble, no hem d'oblidar que un primer ministre francès dura menys en el càrrec que un ministre espanyol: en més de trenta anys, cap primer ministre ha durat més de tres anys en el càrrec, a excepció de Lionel Jospin.
Per tant, la única opció de futur per Bayrou era apostar per Ségolène Royal. Arriscar-se i forçar-la a comptar amb ell amb l'objectiu de pactar un repartiment d'escons a les legislatives. Amb un gran grup parlamentari que condicionés la nova majoria sí que hagués pogut condicionar la política de la presidenta socialista com a primer ministre. Però no s'ha atrevit. I tots dos en sortiran perdent.
Comentaris