Nihil humani alienum a me est
Des del primer discurs de Jordi Hereu com alcalde de Barcelona, em va cridar l'atenció una frase que utilitzava sovint: "res del que els hi passa als ciutadans de Barcelona m'és aliè". Em va cridar l'atenció perquè em resultava familiar. Em recordava una llatinada apresa de la meva professora de llatí de l'Institut Joan Boscà, la Teresa, que deia: "Nihil humani alienum a me est". Res del que és humà m'és aliè. Era una sentència profundament humanista. Tot el que és humà, tot el que afecta als homes (i a les dones) m'és propi, ho sento com a propi.
Em va sobtar aquesta referència a la locució llatina clàssica perquè no és gaire comú en els temps que corren aquest tipus de cites. Però avui ho he entès tot.
Avui celebràvem l'inici de la campanya d'en Jordi Hereu per ser elegit alcalde de Barcelona a les eleccions municipals del 27 de maig. Missa de 12 al poliesportiu de l'Illa, a Les Corts, el seu barri, del que va ser gerent i regidor. Missa de 12 amb un sermó inicial clàssic, d'en Joan Ferran, primer secretari que aviat deixarà de ser-ho (i no serà gens fàcil trobar-l'hi un bon substitut, sobretot si seguim el seu consell de que no ha de ser regidor). I a l'homilia li ha seguit un prec gairebé (per no dir pregària, que és el que tocaria a la missa) d'un to molt diferent al que estem acostumats en un míting polític. Un to moral i, en alguns moments, gairebé espiritual. Era un artista -com l'han presentat-, un poeta -en dirien uns altres-, un humanista, en definitiva: en Ton, o Antón (no sóc capaç de recordar el cognom, que comença per B).
Un humanista que ha parlat d'en Jordi Hereu com un gran humanista també. I, per fer-ho, també ha citat als clàssics. Els grecs, en aquest cas: "Tota ciutat té els governants que es mereix". I ell, ens ha dit, creu que els ciutadans de Barcelona es mereixen tenir un alcalde com en Jordi Hereu. Ens ho mereixem. La ciutat bé s'ho mereix.
En acabar el Ton, ha parlat l'alcalde, en Jordi. Avui se'l veia feliç i content. Content de tenir tota la família reunida amb ell, content de poder representar el seu partit, feliç de la trajectòria que l'ha dut des del Col·legi St Gregori, i després de fer empresarials per desig de la seva mare, a ser el candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya a l'alcaldia de Barcelona. Tots tenim la nostra història i avui alguns hem descobert una mica més quina és la història personal del nostre candidat: un humanista, un reformista, de Les Corts, que vol seguir transformant la ciutat pensant en els homes (i les dones) que hi viuen.
Em va sobtar aquesta referència a la locució llatina clàssica perquè no és gaire comú en els temps que corren aquest tipus de cites. Però avui ho he entès tot.
Avui celebràvem l'inici de la campanya d'en Jordi Hereu per ser elegit alcalde de Barcelona a les eleccions municipals del 27 de maig. Missa de 12 al poliesportiu de l'Illa, a Les Corts, el seu barri, del que va ser gerent i regidor. Missa de 12 amb un sermó inicial clàssic, d'en Joan Ferran, primer secretari que aviat deixarà de ser-ho (i no serà gens fàcil trobar-l'hi un bon substitut, sobretot si seguim el seu consell de que no ha de ser regidor). I a l'homilia li ha seguit un prec gairebé (per no dir pregària, que és el que tocaria a la missa) d'un to molt diferent al que estem acostumats en un míting polític. Un to moral i, en alguns moments, gairebé espiritual. Era un artista -com l'han presentat-, un poeta -en dirien uns altres-, un humanista, en definitiva: en Ton, o Antón (no sóc capaç de recordar el cognom, que comença per B).
Un humanista que ha parlat d'en Jordi Hereu com un gran humanista també. I, per fer-ho, també ha citat als clàssics. Els grecs, en aquest cas: "Tota ciutat té els governants que es mereix". I ell, ens ha dit, creu que els ciutadans de Barcelona es mereixen tenir un alcalde com en Jordi Hereu. Ens ho mereixem. La ciutat bé s'ho mereix.
En acabar el Ton, ha parlat l'alcalde, en Jordi. Avui se'l veia feliç i content. Content de tenir tota la família reunida amb ell, content de poder representar el seu partit, feliç de la trajectòria que l'ha dut des del Col·legi St Gregori, i després de fer empresarials per desig de la seva mare, a ser el candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya a l'alcaldia de Barcelona. Tots tenim la nostra història i avui alguns hem descobert una mica més quina és la història personal del nostre candidat: un humanista, un reformista, de Les Corts, que vol seguir transformant la ciutat pensant en els homes (i les dones) que hi viuen.
Comentaris