Entre el triomf conjuntural i els problemes estructurals
Dissabte feia unes prediccions de participació bastant encertades... excepte en el cas de la ciutat de Barcelona. A Badalona el 46%, a l'Hospitalet el 46%, a Santa Coloma el 45%, a Terrassa el 44, a Sabadell el 48... De fet, només a Cornellà hem superat el 50% de participació. I a Barcelona, el 49.6...
Ara bé, hem guanyat. Hem mantingut 14 escons a la capital (en el marge de la forquilla 14-16 prevista) i hem tornat a arrasar a l'àrea metropolitana (17 a l'Hospitalet i Santa Coloma, i 16 a Cornellà amb percentatges superiors al 50%...), hem obtingut uns bons resultats a Sabadell i Terrassa, hem guanyat a Cerdanyola... però tot amb participacions del 44, 45, 46, 48%. És a dir, guanyem sí, arrasem, també, perquè tenim bons candidats i equips de govern, cert, però també perquè no tenim oposició.
A on tenim oposició, com a Badalona, el resultat és molt més ajustat: 9 a 7. Tenim el coixí del tripartit que ens salva quan això passa, però la lògica imparable de la confrontació dreta-esquerra seguirà avançant de manera imparable amb noves aliances CIU-PP que seguiran utilitzant els temes de la inseguretat i la por a la immigració. Badalona n'és l'exemple. I cal prendre'n nota.
També cal prendre nota -positiva- de l'èxit de l'estil Corbacho, proper i directe, que afronta els problemes sense embuts. Cal parlar dels problemes que tenen les nostres ciutats i no només de reptes i d'oportunitats... I adreçar-nos a la nostra base social, no a l'antiga, sinó a la nova. Encongeix el cor veure gent gran, i molt gran, amb dificultats per a caminar, com venen a votar-nos. Però per sota els 40 tenim un buit. I entre els 40 i els 70 tenim l'electorat una mica cansat. L'1 de novembre ja vam tenir un avís i ara el tornem a tenir.
És un tema metropolità. A Girona, a Lleida, i a Tarragona, les participacions es mantenen per sobre el 60%, en la mitjana espanyola gairebé, i amb bons resultats per a nosaltres. Però a l'àrea metropolitana la participació cau massa, tot i que nosaltres guanyem de carrer. I això és un tema preocupant.
El més preocupant, però, és el que ha pasast a la ciutat de Barcelona. Hem tingut un gran candidat que és i serà un gran alcalde, hem fet una bona campanya electoral i hem assolit els objectius marcats (mínim 14 regidors), però només hem aconseguit 182.000 vots. Només 10.000 més que l'1 de novembre. Si comparem el resultat amb l'obtigut l'any 99, amb una participació del 51%, és sagnant: llavors vam aconseguir més de 310.000 vots.
Què ha canviat? La ciutat, la societat. Ha canviat la realitat, han canviat els problemes. Tenim un bon alcalde, jove, amb empenta, que connecta amb la gent... però tenim un problema estructural. La ciutat ha canviat, la gent té nous problemes i no percep que els estem resolent, tot i que ho intentem.
Nosaltres seguim transformant els barris, fent rambles noves, obrint nous espais, construint desenes d'equipaments culturals, esportius i de lleure... hem fet una gran inversió els darrers deu anys... però la gent no ho valora prou. La gent pensa que això és el que ens toca fer i que, en canvi, no resolem els problemes que hi ha a sobre la plaça, a sobre la rambla o al voltant de l'equipament...
Hi ha una part de l'electorat que ha perdut la confiança. Amb nosaltres, però també amb els altres partits, i esperialment amb IC-V i ERC. Els resultats de Barcelona en són una mostra. Si comptem la participació del 49.5% i li restem els vots en blanc (més de 25.000), els 23.000 de Ciutadans i els gairebé vint mil dels altres petits partits, ens queda que només 550.000 barcelonins, el 45% dels ciutadans de Barcelona, confia amb un dels cinc principals partits. Això és poc, molt poc.
Especialment preocupant és el vot en blanc. L'1 de novembre va arribar al 2% i ja ens semblava molt. Ara, a Barcelona, hem arribat a superar el 4% (a Gràcia arriba al 5% gairebé). Un vot de protesta compromesa, no abstencionista, que va creixent.
Hem guanyat, sí, i ens n'hem de felicitar, perquè no era evident. Tenim un alcalde que ho ha donat tot en aquesta campanya i hem d'estar orgullosos d'ell. Hem obtingut un nou triomf a la ciutat després de 28 anys al govern... però tenim a sota una crisi estructural que hem de pal·liar. No pot ser que a Tarragona, a Girona o a Lleida voti més del 60% de l'electorat i a la Barcelona metropolitana no arribem al 50%. Ens ho hem de fer mirar i hi hem de posar remei.
Ara bé, hem guanyat. Hem mantingut 14 escons a la capital (en el marge de la forquilla 14-16 prevista) i hem tornat a arrasar a l'àrea metropolitana (17 a l'Hospitalet i Santa Coloma, i 16 a Cornellà amb percentatges superiors al 50%...), hem obtingut uns bons resultats a Sabadell i Terrassa, hem guanyat a Cerdanyola... però tot amb participacions del 44, 45, 46, 48%. És a dir, guanyem sí, arrasem, també, perquè tenim bons candidats i equips de govern, cert, però també perquè no tenim oposició.
A on tenim oposició, com a Badalona, el resultat és molt més ajustat: 9 a 7. Tenim el coixí del tripartit que ens salva quan això passa, però la lògica imparable de la confrontació dreta-esquerra seguirà avançant de manera imparable amb noves aliances CIU-PP que seguiran utilitzant els temes de la inseguretat i la por a la immigració. Badalona n'és l'exemple. I cal prendre'n nota.
També cal prendre nota -positiva- de l'èxit de l'estil Corbacho, proper i directe, que afronta els problemes sense embuts. Cal parlar dels problemes que tenen les nostres ciutats i no només de reptes i d'oportunitats... I adreçar-nos a la nostra base social, no a l'antiga, sinó a la nova. Encongeix el cor veure gent gran, i molt gran, amb dificultats per a caminar, com venen a votar-nos. Però per sota els 40 tenim un buit. I entre els 40 i els 70 tenim l'electorat una mica cansat. L'1 de novembre ja vam tenir un avís i ara el tornem a tenir.
És un tema metropolità. A Girona, a Lleida, i a Tarragona, les participacions es mantenen per sobre el 60%, en la mitjana espanyola gairebé, i amb bons resultats per a nosaltres. Però a l'àrea metropolitana la participació cau massa, tot i que nosaltres guanyem de carrer. I això és un tema preocupant.
El més preocupant, però, és el que ha pasast a la ciutat de Barcelona. Hem tingut un gran candidat que és i serà un gran alcalde, hem fet una bona campanya electoral i hem assolit els objectius marcats (mínim 14 regidors), però només hem aconseguit 182.000 vots. Només 10.000 més que l'1 de novembre. Si comparem el resultat amb l'obtigut l'any 99, amb una participació del 51%, és sagnant: llavors vam aconseguir més de 310.000 vots.
Què ha canviat? La ciutat, la societat. Ha canviat la realitat, han canviat els problemes. Tenim un bon alcalde, jove, amb empenta, que connecta amb la gent... però tenim un problema estructural. La ciutat ha canviat, la gent té nous problemes i no percep que els estem resolent, tot i que ho intentem.
Nosaltres seguim transformant els barris, fent rambles noves, obrint nous espais, construint desenes d'equipaments culturals, esportius i de lleure... hem fet una gran inversió els darrers deu anys... però la gent no ho valora prou. La gent pensa que això és el que ens toca fer i que, en canvi, no resolem els problemes que hi ha a sobre la plaça, a sobre la rambla o al voltant de l'equipament...
Hi ha una part de l'electorat que ha perdut la confiança. Amb nosaltres, però també amb els altres partits, i esperialment amb IC-V i ERC. Els resultats de Barcelona en són una mostra. Si comptem la participació del 49.5% i li restem els vots en blanc (més de 25.000), els 23.000 de Ciutadans i els gairebé vint mil dels altres petits partits, ens queda que només 550.000 barcelonins, el 45% dels ciutadans de Barcelona, confia amb un dels cinc principals partits. Això és poc, molt poc.
Especialment preocupant és el vot en blanc. L'1 de novembre va arribar al 2% i ja ens semblava molt. Ara, a Barcelona, hem arribat a superar el 4% (a Gràcia arriba al 5% gairebé). Un vot de protesta compromesa, no abstencionista, que va creixent.
Hem guanyat, sí, i ens n'hem de felicitar, perquè no era evident. Tenim un alcalde que ho ha donat tot en aquesta campanya i hem d'estar orgullosos d'ell. Hem obtingut un nou triomf a la ciutat després de 28 anys al govern... però tenim a sota una crisi estructural que hem de pal·liar. No pot ser que a Tarragona, a Girona o a Lleida voti més del 60% de l'electorat i a la Barcelona metropolitana no arribem al 50%. Ens ho hem de fer mirar i hi hem de posar remei.
Comentaris