Tornar a començar

Quan s'apropava l'entrada del nou any, ens va sorprendre la notícia que no ens esperàvem. O que ens podíem esperar, però no d'aquesta manera, no tant violentament, sense pre-avisos. I va arribar amb sordina fins i tot la notícia (un atemptat -semblava en principi sense morts-, després es va parlar d'uns desapareguts, i després vam veure les imatges del desastre...). També la reacció del govern s'ha fet amb certa lentitud (suspensió del diàleg; si no hi ha diàleg, no hi ha procés; si no hi ha procés és que el procés s'ha trencat...) Tot molt líquid, que diria el Juliana.

Dels anàlisis, trobo que el més encertat el publicava ahir a El Pais, l'advocat José Maria Ruiz Soroa "Ducha escocesa". El problema no és l'atemptat, sinó haver cregut que no n'hi hauria cap fins a la dissolució de la banda. I la manca d'explicació a la gent de que això podia passar, ha deixat al govern a la intempèrie. No tenim eines per explicar el que ha passat. Ningú ens havia dit que això podia passar, de manera que tothom dona per trencat el procés, quan potser no ho hauríem de fer.

Tot procés d'aquestes característiques comporta retrocessos, i això va semblar voler explicar el President Rodríguez Zapatero quan la banda va anunciar l'alto al foc. Però després tot ha sigut optimisme i ningú ha tornat a recordar que això podria passar.

Ara el perill és, com diu l'Odón Elorza, passar-nos a l'altra banda de cop. De l'optimisme antropològic de Zapatero al discurs catastrofista del PP. I això sembla que fa el Blanco quan diu que el trencament per part d'ETA demostra que no hi ha hagut rendició ni cessions per part del govern. En la mateixa línia anava el vídeo de fa unes setmanes, quan l'Otegi va contestar "el gobierno no puede pretender que el proceso avance haciendo menos que el PP". Aquesta era la situació i l'atemptat de Barajas n'és la conseqüència.

Hi ha hagut doncs un problema d'informació, com assenyala avui el Florencio Domínguez a La Vanguardia, però sobretot un problema de comunicació, que ha afectat a la percepció errònia que tots teníem del futur del procés.

Ara toca tornar a començar. I no tornar enrere. Tornar enrere és perdre. Seguir buscant noves vies, les que siguin, és l'únic camí.