El vot d'ordre

Artur Mas està nerviós, molt nerviós. Fins al punt de parlar de "crisi política amb repercussió social" si es reedita un govern d'esquerres, d'una suposada "ferida social" que s'obriria en cas d'un nou pacte d'esquerres.

Què vol dir exactament amb això? Ens està amenaçant amb treure la gent al carrer com va fer Jordi Pujol l'any 1984 amb allò de la "jugada indigna"? Ens està dient que seguirà una estratègia com la del PP després del 14-M, amb una gran manifestació al carrer cada sis mesos?

Al febrer, en motiu de la manifestació pel dret a decidir, ja vaig fer algun comentari en aquest sentit. Si treuen la gent al carrer, nosaltres no ens quedarem de braços plegats com vam fer l'any 84.

Però bé, estic convençut que no caldrà arribar a aquest extrem perquè el nou govern tindrà tota la legitimitat que li cal. La legitimitat de les urnes i la del Parlament.

A l'Artur Mas durant aquesta campanya li han sortit tots els tics autoritaris amagats. La campanya del 2006 serà recordada com la campanya més bruta des de l'any 84. Però no se'n sortiran. La gent no se'n fia. A la gent no li agrada aquesta campanya. No li agrada el que abans ells mateixos en deien "mal estil de fer política". I ho pagaran car, molt car.

Anem a unes eleccions molt obertes perquè hi ha un sector de l'electorat que està desconcertat. Un sector de centre-esquerra catalanista, que va votar durant molts anys Jordi Pujol i que no ses sent identificat amb l'Artur Mas. Un sector que va votar, en part, Carod-Rovira fa tres anys i que ara estan desenganyats. És un sector que no vol votar Mas i ja no tornarà a votar Carod.

Aquest és el sector que decidirà les eleccions. Un sector que no es quedarà a casa, que anirà a votar per responsabilitat, i que pot votar Montilla com a vot d'ordre. Montilla s'ha convertit en el factor d'estabilitat d'una campanya massa arriscada per part de CIU. La dreta, tant a Espanya com a Catalunya, s'ha tornat tant agressiva, que el vot d'ordre, ja no és de dretes, sinó d'esquerres. I aquest vot d'ordre, d'ordre republicà en dirien a França, decidirà les eleccions. I les pot decidir a favor nostre.

Comentaris

Vagabundo ha dit…
CIUTADANS DE CATALUNYA: VETOS Y VOTOS
www.pensamientovagabundo.blogspot.com

Se ha comprobado cuánta razón tenía la escatológica sátira del Gran Comediante Boadella. La prensa catalana demostró “su papel”, que no es incisivo, pero sí absorbente de toda la mierda (escándalos de corrupción, sectarismo, desviaciones totalitarias). El rebaño de informadores que han ninguneado de forma vergonzante a la nueva formación son el antiejemplo de periodista. Cuando nada importa la verdad, solamente servir a tu amo y defender que nadie entre en el cortijo, la prensa desprende un característico olor.

En Cataluña la prensa
ejerce bien su “papel”
de lameculos que piensa
no dar a otros cuartel.

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

El Parlament i la llengua dels catalans