La ciutat és la gent

Entrades

Xavier Trias, un convergent al fortí socialista

de maig 14, 2023

Xavier Trias va arribar a l’alcaldia de Barcelona en el que en aquell moment semblava el final de la seva vida política. Ja tenia 65 anys en ser elegit. Ho havia intentat contra Joan Clos el 2003 i contra un recentment elegit Jordi Hereu l’any 2007. Però no va ser fins al 2011 que va arribar a l’alcaldia a cavall de la desfeta socialista arreu d’Espanya que a Barcelona va tenir el seu corol·lari particular amb la fallida consulta per la reforma de la Diagonal. Trias va ser elegit alcalde poques setmanes després que les acampades del 15-M haguessin pres possessió de la plaça de Catalunya, amb les seves assemblees multitudinàries. I pocs dies després que el conseller d’Interior, el també convergent Felip Puig, decretés el desallotjament per la força dels acampats . Va ser una transició estranya. Espanya sencera estava sumida en la depressió i la frustració provocada per una crisi econòmica que s’allargava. I Trias, que poc temps abans s’havia autodefinit com a «socialdemòcrata» –per a

Més informació

Jordi Hereu, l'alcalde de la cohesió social als barris

de maig 10, 2023

Jordi Hereu no se sentia cridat a exercir l’alcaldia, però la va exercir per responsabilitat amb el projecte socialista. «Un conjunt d’homes i de dones que, des de l’arribada de la democràcia als ajuntaments, hem fet del municipalisme una passió. Una traducció, pràctica, a peu de carrer, dels valors de la llibertat, la igualtat i la justícia social», en paraules seves al Saló de Cent el setembre de 2006. Se sentia portador d’una tradició. «Formo part d’un projecte liderat prèviament per grans alcaldes, a l’alçada dels quals espero estar», com un alcalde que havia conegut l’Ajuntament des de la base, com a gerent de les Corts, regidor de districte, regidor d’àrea i, finalment, tinent d’alcalde, que ara assumia la més alta responsabilitat. Aquest fet, que vivia com un repte, va ser considerat com una debilitat pels seus adversaris. Tanmateix, va aconseguir construir un relat sobre la ciutat. Partint d’un bon diagnòstic –«afloren noves incerteses i també noves desigualtats; hi ha ciuta

Més informació

Joan Clos, l'alcalde de la globalització

de maig 03, 2023

«Joan Clos és l’alcalde de la recuperació urbanística del litoral, l’alcalde del retorn del Tibidabo a la Ciutat; el de l’aprovació de la Carta Municipal; el de l’obertura de la Diagonal fins al mar; el de la xarxa de biblioteques, i dels equipaments per a tots els barris; el del Parc de la Recerca Biomèdica; l’alcalde que, com ningú, ha sabut entendre la necessitat de Barcelona, de ser innovadora, atrevida, oberta, cosmopolita, metropolitana i gran.» Aquesta descripció de Jordi Hereu, en el traspàs de funcions de setembre de 2006, és potser un dels millors resums que s’han fet del mandat de Joan Clos com a alcalde de la ciutat. Com afirmava el seu successor, la Barcelona de 2006 era «ben diferent de la de fa deu anys». Si hi ha deu anys que han canviat radicalment la morfologia física i demogràfica de la nostra ciutat van ser aquells. L’any 1996 només hi havia 29.000 persones estrangeres vivint a Barcelona (l’1,9 % de la població), l’any 2006 eren més de 260.000 (el 15,9 % del total

Més informació

Pasqual Maragall, l'alcalde olímpic i metropolità

de maig 01, 2023

Pasqual Maragall ha estat, sens dubte, l’alcalde de Barcelona més important de la segona meitat del segle XX. En paraules del seu successor, «passarà a la història d’aquesta ciutat com l’home que va dirigir la transformació més profunda i intensa de tot el segle XX». Però si ho va saber fer és perquè era, en paraules seves, un «fill devot i dolorosament enamorat» d’aquesta ciutat. Maragall va ser alcalde durant quasi quinze anys, però ho va tenir més difícil del que sovint es diu, es pensa i es recorda. Maragall no va obtenir mai la majoria absoluta al consistori, tot i que s’hi va apropar, i va governar sempre en coalició amb el PSUC i IC, i en el darrer mandat també amb el Partit per la Independència de Pilar Rahola. Una coalició a tres, un tripartit avant la lettre , que va durar dotze anys, principalment amb Joan Clos. El que fa singular Pasqual Maragall és la claredat de la seva idea de ciutat, que es mostra en tots els seus textos, en tots els seus discursos, des que va ser eleg

Més informació

Narcís Serra, un alcalde que va treballar per als seus successors

d’abril 24, 2023

«Narcís Serra ha estat un gran alcalde. Aquí mateix, el 30 de maig de 1981, va donar la volta a la història d’aquest país quan, tres mesos després de l’intent de cop d’estat, organitzà una Diada de les Forces Armades carregada de significació i a la tarda, aquí mateix, demanava al Rei suport per llançar la Candidatura Olímpica de Barcelona. El país, aquell dia, va deixar de mirar enrere i va començar a mirar endavant, cap al 1992 i cap al futur. No li ho agrairem mai prou.» Aquest agraïment de Pasqual Maragall, expressat al Saló de Cent el juny de 1995 és potser un bon resum de la importància de l’alcaldia de Narcís Serra, un moment fundador d’una nova etapa que, com va assenyalar el mateix Serra en el seu primer discurs com a alcalde «és una tasca molt menys planera que continuar el camí marcat per predecessors». Narcís Serra va ser elegit alcalde de Barcelona el 24 d’abril de 1979, poc abans de complir 36 anys. Economista de professió, venia de ser conseller de Política Territorial

Més informació

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

de gener 03, 2023

L'alcalde Pasqual Maragall quan li preguntaven quants habitants tenia Barcelona, responia "a quina hora?". Amb aquesta pregunta l'alcalde mostrava el seu reconeixement de que la ciutat de Barcelona no eren només els ciutadans empadronats. La mobilitat entre Barcelona i la seva àrea i regió metropolitana era ja molt gran als anys 80 i avui ho és més encara. Barcelona no és només el milió sis cent mil habitants que hi estan empadronats sinó els centenars de milers de persones que hi treballen o hi estudien sense viure-hi i els centenars de milers que hi venen a comprar, a passejar i a gaudir del seu temps d'oci. Barcelona és una gran capital i, per tant, s'ha de governar pensant en tots aquells que hi treballen, hi estudien o hi transiten (a peu, en vehicle privat o en transport públic) cada dia a tot hora. La ciutat no ens pertany. Barcelona no pertany només als barcelonins. Els ciutadans de Barcelona no son només els seus veïns i veïnes. Aquesta és una de

Més informació