La ciutat és la gent

Article publicat al diari digital 50x 7 el 21 de maig. Aquest mes de maig s’ha fet públic l’estudi anual del  Pew Research Center  sobre l’opinió política dels europeus, evidenciant que  l’opinió positiva dels europeus en relació a la Unió Europea no para de caure. En només un any el suport a la UE entre els europeus ha caigut del 60 al 45%. Però el creixement de l’euroescepticisme no és igual a tots els països, i afecta molt especialment França, on els crítics amb la UE ja són majoria, havent crescut aquest any d’un 40 a un 58%. Avui, doncs, gairebé 6 de cada 10 francesos es mostren contraris al projecte polític europeu. I quasi 8 de cada 10 consideren que la integració econòmica europea perjudica l’economia. Uns nivells d’euroescepticisme només comparables als que es declaren a Gran Bretanya. Sembla clar que amb una opinió pública tant contrària a la Unió Europea, serà difícil que França recuperi una posició de lideratge dins de la Unió. França ha exercit sem...

(Article publicat al diari digital 50x7 el passat 14 de maig) El 25 de maig de 2014 se celebraran eleccions europees i, per primer cop a la història, es planteja que els partits europeus designin el seu candidat a presidir la Comissió Europea, i alguns partits europeus ja han anunciat que presentaran el seu candidat comú. En aquestes eleccions, però, no hi haurà candidatures transeuropees. És a dir, els electors seguirem votant llistes nacionals, però sabrem que si votem un partit o un altre, estarem votant un determinat candidat a presidir la Comissió. És a dir, s’establirà una relació directa entre el vot de l’elector i l’elecció del “govern” d’Europa, com el que existeix a nivell nacional en un sistema parlamentari, en el qual votem uns diputats sabent que estem votant a un determinat candidat per a presidir el govern. Aquesta novetat no és en absolut menor. El “dèfict democràtic” de les institucions europees s’ha agreujat en els darrers anys per la cessió de sobirania ...

(Article publicat al diari digital 50x7 el passat 7 de maig). El nou govern italià, presidit per Enrico Letta, vice-secretari del Partito Democratico, torna a posar sobre la taula el debat entre tecnocràcia i democràcia. És més democràtic aquest govern, que el govern Monti? La celebració d’eleccions el passat mes de febrer, converteix el Govern Letta en un govern més legitimat democràticament que el Govern Monti? Era el Govern Monti realment un govern tecnocràtic? Tots dos governs han estat elegits amb un ampli suport del Parlament. Tots dos governs han rebut els vots dels dos grans partits, el Partito Democratico i el Popolo della Libertà.  I tots dos tenen un cap de govern que prové de la família política que té majoria a la cambra: el centre-dreta en el cas de Monti, el centre-esquerra en el cas de Letta. Quina és, doncs, la diferència entre el govern tecnòcrata de Monti i el govern de gran coalició -governíssimo en diuen a Itàlia- de Letta? La única diferència substanc...