La ciutat és la gent

Artur Mas va plantejar aquestes eleccions com un plebiscit sobre la independència i els ciutadans les han convertit en un plebiscit al seu govern. És sabut que, en un referèndum, els ciutadans mai responen a la pregunta que se'ls hi fa. Artur Mas va voler preguntar als catalans sobre la transició nacional cap a l'Estat propi i una majoria de ciutadans li han contestat que no confien en el seu govern. Per raons diverses, és cert, però no hi confien. Uns perquè no volen avançar cap a la independència, d'altres perquè sí ho volen fer, però també volen un govern que no retalli serveis públics i drets socials, i d'altres perquè no volen ni una cosa ni l'altra. Com apuntava en un article anterior, fa dues setmanes, Artur Mas ha intentat plantejar aquestes eleccions com un plebiscit, com havia fet Jordi Pujol l'any 1984, però la societat ha canviat molt en 30 anys. Els fills dels que votaven Pujol només voten parcialment a Mas, i busquen opcions més a l'esque...

[Article publicat al butlletí de la Fundació Campalans de dilluns 12 de novembre] Ha començat la campanya electoral d'unes eleccions plantejades amb caràcter plebiscitari. Probablement són les primeres eleccions plebiscitàries al Parlament de Catalunya des de 1984, quan Jordi Pujol -imputat pel cas Banca Catalana- i després d'haver realitzat una demostració de força al carrer de suport a la seva persona, va convocar unes eleccions en què va obtenir la seva primera majoria absoluta. Aquelles van ser les eleccions fundadores del pujolisme, i les que li van permetre governar la Generalitat durant 20 anys. Pujol les va plantejar com un plebiscit. No així les altres forces polítiques. I va guanyar Pujol. Artur Mas està intentant fer el mateix en aquestes eleccions. Però el context ha canviat. El país ha canviat i, sobretot, la societat no és la mateixa. És una societat molt més crítica i fragmentada, que ha perdut les pors i que es mostra absolutament descomplexada. Pujol va gu...