La ciutat és la gent

Ahir el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, va fer una conferència que pot representar un punt i a part en l'estratègia del seu partit i en la clarificació dels projectes de futur per al nostre país. Sota el títol "Una majoria social per la sobirania", Puigcercós va parlar de la necessitat d'un "embat" de Catalunya a Espanya que es podria iniciar amb una gran manifestació de catalans a Madrid. Per a fer què?-em pregunto jo-, per a demanar què?. Però Puigcercós va anar més enllà, fins a plantejar obertament la necessitat de "nacionalitzar" el milió de nous catalans sense tenir por d'obrir una "guerra lingüística". Mentre llegia la notícia aquest matí no em podia creure que haguéssim arribat ja a aquest punt. A un punt on es comença a fer necessari aplicar de forma sistemàtica una nova "política de la claredat". Si ERC defensa obertament la necessitat d'enfrontament amb Espanya i amb aquells que no es volen deixa...

Hem tornat a obrir el debat de la llei electoral i penso que hi hem de jugar fort. He de començar dient que no estic gens d'acord amb la proposta del grup d'experts que ha començat a circular aquests dies. Han fet una opció "ni carn ni peix". Converteixen les vegueries en circunscripció sense millorar la representativitat dels territoris, ans al contrari. Si la circumscripció és la vegueria, s'hauria d'apostar per un sistema de repartiment més proporcional a la població del que es proposa. En fi, que no sembla que la proposta serveixi per arreglar gran cosa. Jo segueixo sent partidari de votar bona part dels diputats en circumscripció uninominal, seguint la proposició de nova llei electoral presentada pel grup socialista el gener de 2003. En aquell moment proposàvem un diputat per comarca (fins un total de 41) més un diputat elegit pels catalans a l'exterior. La resta de diputats s'havien d'elegir en una llista única nacional. Ara bé, era el result...

Seguint amb la reflexió iniciada ja fa uns mesos i renovada fa un parell de dies per Miquel Iceta al seu blog, avui penjo una reflexió que vaig escriure fa tres anys, quan s'estava preparant l'anterior congrés del partit, i que llavors en Miquel Iceta va publicar al seu blog. Du per títol "Un partit per a la majoria", i em sembla que és del tot vigent. Ara bé, cal contextualitzar els comentaris... UN PROJECTE PER A LA MAJORIA La conclusió més clara que podem treure del darrer cicle electoral és que la nostra principal assignatura pendent és, encara, ser capaços de guanyar clarament, i sense discussió, les eleccions al Parlament de Catalunya. Durant 25 anys els catalans han fet confiança en el PSC per governar els principals ajuntaments del país. Tot i el retrocés experimentat a les municipals de l'any passat, cal no oblidar que durant aquests 25 anys hem tingut alts i baixos i que els resultats de 1999 van ser excepcionals. Ens vam quedar amb 'només' 15 re...

Aquesta setmana hem vist com en Jordi Portabella decidia no entrar al govern de l'Ajuntament de Barcelona. És a dir, que el nou govern de la ciutat només tindrà el suport explícit de PSC i Iniciativa, 18 regidors en total. I se suposa que ERC donarà suport puntualment en funció de pactes i negociacions. Per començar, Portabella ha apuntat que potser vota afirmativament en l'elecció de l'alcalde Hereu "per donar estabilitat". Curiós. Primer, desestabilitza. Després, es proposa donar estabilitat. Ja ho deien els antincs. Primer, crea un problema. Després, ofereix una solució. I seràs considerat el salvador. Ara bé, aquesta decisió d'ERC, que ha creat un cert daltabaix intern i que amenaça en anar més enllà si els del Reagrupament aprofiten l'ocasió per forçar un Congrés Extraordinari, ens posa sobre la taula, un cop més, el tema de les majories polítiques. Com a partit hem fet una aposta des de fa ja uns quants anys pel pacte tripartit. Fent-ho així, fins i ...