La ciutat és la gent

Aquest matí el President Zapatero en declaracions a l'Antoni Bassas ens recordava que "El PSC debe ir a conseguir una mayoría amplia en las próximas elecciones". Avui mateix l'Artur Mas afirmava que "no vol pactes" després de les properes eleccions. Només vol "un govern fort" liderat per CIU i planteja l'alternativa de forma clara i contundent: "el tripartit o CIU". Doncs bé, aquestes dues reflexions ens haurien de fer pensar. Hem de deixar de parlar de tripartit I i Tripartit II. I començar a parlar del PSC. Hem de començar a dir que les properes eleccions no seran entre el tripartit i CIU sinó entre el PSC i CiU. O hi haurà un govern liderat pel PSC o hi haurà un govern liderat per CIU, no hi ha més. Per tant, cal polaritzar: CIU o PSC. I no parlar de pactes postelectorals. Com deia Aznar: "primero se gana, luego se pacta". ERC va de baixa, i més si el 'no' al referèndum s'encalla. Per tant, hem de deixar de pa...

A partir de dilluns tindrem un nou govern. El govern que volíem fa tres anys. El nostre govern. Un govern d'esquerres i catalanista. Un govern, però, sense majoria parlamentària. Així, doncs, ara només ens faltarà obtenir una nova majoria, una majoria suficient, per poder continuar tenint un govern com aquest el proper any. Abans, però, hem d'aprovar l'Estatut. I no hem de tenir més por del compte. Amb els resultats de les eleccions de 2003, partim d'una base clara: el 'no' d'ERC i PP no arriba al milió de vots. En canvi, el 'sí' del PSC, CIU i ICV suma més de dos milions de vots. Per tant, sigui quina sigui la participació, estem en condicions de mantenir aquesta relació de forces: un 'sí' que pot doblar el 'no', de la mateixa manera que ho vam fer en el referèndum sobre la Constitució Europea. Podem doblar el 'no' i aquest ha de ser l'objectiu. Entre tots, i amb el nou govern al capdavant, ho hem de fer possible.

França ha viscut en els darrers quatre anys diverses situacions polítiques de les que en podem aprendre molt. La primera lliçó l'hem d'extreure del referèndum de fa un any. França tenia un govern desprestigiat i el president Chirac el volia salvar fent-lo guanyar un referèndum. La gent, però, va votar contra el govern per fer-lo caure i després Chirac no només es va veure obligat a canviar el primer ministre sinó que es va quedar sense l'element més important de la seva política europea i internacional: la nova Constitució Europea. Si, en canvi, hagués canviat el govern abans del referèndum, donant un nou impuls a l'acció de govern, possiblement el resultat hagués sigut un altre. Cal no oblidar que en els primers mesos la popularitat de Villepin era molt alta, de manera que hagués jugat a favor del resultat del referèndum. En aquest cas la lliçó és clara: no s'ha d'esperar a perdre un referèndum per canviar un govern. S'ha de canviar abans per tal de guanyar...

Finalment, ha passat el que tots temíem. ERC votarà no a l'Estatut. ERC ha tirat per terra la feina de més de dos anys per elaborar un nou Estatut. S'ha escenificat, doncs, el que apuntava fa unes setmanes: la divisió del catalanisme. Els discursos que hem mantingut fins ara ja no valen ni valdran per al futur. Caldrà fer foc nou. Com deia el poeta "ja no escalfa el foc d'ahir ni el foc d'avui, i caldrà fer foc nou". Foc Nou. Caldrà, però, esperar que passi el referèndum, i les esquerres catalanistes ens haurem de mobilitzar a fons. Ja ho va advertir en Xavier Bru de Sala després de la manifestació del 18 de febrer. Allò era l'inici, el primer pas, d'un nou escenari. ERC voldrà plantejar aquest referèndum des del sobiranisme. I nosaltres l'hem de plantejar des del federalisme. Sobiranisme o Federalisme. Aquesta és l'alternativa. Hem aconseguit que CIU es passi al nostre camp. Ara ho hem de saber capitalitzar per obtenir un resultat clar en el r...