La ciutat és la gent

Avui, 28 d'agost, la Generalitat ha demanat el "rescat" al govern central. És a dir, ha demanat a l'Estat que li deixi uns diners perquè amb les transferències corrents a compte dels impostos dels catalans, la Generalitat no en té prou per pagar els seus deutors. Per què hem demanat aquests 5.000 milions? Bàsicament per poder tornar els "bons de la Generalitat" que vencen al novembre. La Generalitat no té diners per tornar-los i com que no podem tornar a emetre deute per fer front als venciments, hem hagut de demanar a l'Estat que ens deixi els diners. És a dir com que els "mercats" estan tancats (inclosos els ciutadans catalans que fins ara havíem deixat diners a la Generalitat), hem de recòrrer a l'Estat. Ara bé, ¿els diners que ens deixa l'Estat són part dels impostos que paguem els catalans, com diu el portaveu del Govern, Quico Homs? No, no ho són. Aquests diners provenen de l'endeutament de l'Estat que, a ell sí, encara...

Dilluns passat, 6 d'agost, un grup de companys i companyes del PSC (la Laia Bonet, el Toni Comín, l'Oriol Bartomeus, el Jaume Bellmunt, el David Elvira, la Jordina Freixanet, el Marcel Gabarró, la Cristina González, la Marta Junqué, el Carles Rivera, l'Helena Royes, i l'Eduard Sanjosé) vam escriure un article a El Periódico i vam posar en marxar el web www.araprimaries.cat per promoure que es posi en marxa el procés de primàries del PSC tant aviat com sigui possible i que es faci garantint la màxima participació tant dels militants per posar en marxa el procés i fer-ne difusió, com dels ciutadans per elegir el candidat. Aquest procés ha tingut un ampli ressò als altres mitjans de comunicació escrita del nostre país, i hem aconseguit que les primàries del PSC siguin un dels temes rellevants de l'agenda política d'aquest estiu i, esperem, de la reentrée de setembre. Amb aquesta nota vull afegir algunes raons de per què penso que cal posar en marxa el proc...

Avui, El Triangle em publica aquest article sobre la victòria de François Hollande a les presidencials de diumenge passat. Diumenge 6 de maig, per tercera vegada a la història de la cinquena república, els ciutadans francesos van elegir un president socialista. 17 anys després que François Mitterrand abandonés l’Elisi, i 10 anys després de l’amarga derrota de Lionel Jospin a la primera volta de les presidencials que van conduir a una estranya elecció entre Jacques Chirac i Jean Marie Le Pen, un socialista tornarà a la màxima magistratura de la República. La victòria de François Hollande, però, no és només una victòria socialista. És una victòria dels valors de la República enfront els valors nacionalistes, recuperats i enaltits per Nicolas Sarkozy durant tot el seu mandat i molt especialment durant aquests darrers mesos, per tal de fer-se amb el favor dels votants del Front Nacional. França ha votat a l’esquerra, però ha votat també República. Així ho van assenyalar diversos d...

L'FMI acaba de publicar un informe que diu que l'envelliment de la població és un risc econòmic, no només pels Estats, sinó per les asseguradores i Fons de Pensions. És evident que l'envelliment de la població comporta una despesa creixent en pensions i en salut, pero el "risc de longevitat" al que es refereix el citat informe, més que posar en perill els sistemes de pensions públics basats en el repartiment o la redistribució, posa en risc de fallida els sistemes de pensions privats basats en la capitalització. Aquests sistemes privats estan pensats per acumular capital al llarg de la vida activa per tal de generar un rendiment que ens permeti cobrar una pensió. Però és un sistema que està pensat per un límit d'anys, uns 15 o 20 posem per cas. Si el pensionista viu més de 15 o 20 anys, les companyies no tenen prou capital per pagar les pensions i alhora generar benefici. El "risc de longevitat" és un risc per a les asseguradores i els fons de pe...

Aquesta setmana tots ens hem fixat molt en Andalusia i poc en Astúries, però avui que s'acaba de confirmar que el PSOE no només ha guanyat les eleccions al principat amb 17 escons sinó que molt probablement podrà governar amb el suport d'IU i l'abstenció d'UPyD, penso que ens hauríem de fixar més en el que ha passat a Astúries. Els socialistes tornem al govern només 10 mesos després d'haver perdut les eleccions. I hi tornem amb un lema que m'ha cridat l'atenció "SEGURIDAD. Garantía. Futuro. Trabajo. Soluciones. Seriedad." És un lema llarg, que no deu agradar massa als experts en comunicació política, però que deixa molt clar què volem per la gent. I no només què som. Sovint els lemes dels partits parlen de "nosaltres", del que som i del que volem ser. I no del què oferim. El lema dels socialistes asturians parla de seguretat en temps d'incertes; de garantia en època de desorientació; de futur en un moment en què l'avenir ja no és ...

Aquests dies ha saltat a la llum el projecte d'Eurovegas, que sembla que ens disputem Barcelona i Madrid, Artur Mas i Esperanza Aguirre, "tanto monta, monta tanto". Diuen que el Govern d'Espanya està disposat a posar-hi tota mena de facilitats legals (és a dir, està disposat a que els promotors d'Eurovegas cometin tota mena d'il·legalitats). Ens diuen que demanen que es pugui fumar en aquest recinte, que als casinos hi puguin entrar menors i ludòpates -que ara tenen l'entrada vetada a aquest tipus de locals- i que volen, evidentment, exempcions fiscals i de cotitzacions a la seguretat social durant no sé quants anys. És a dir, que no volen pagar pels beneficis que preveuen obtenir. El projecte en sí és discutible, que demanin no pagar impostos en un moment en què tothom està fent un esforç fiscal via l'increment de l'IRPF és indigne, però que vulguin permetre que els menors i els ludòpates tinguin entrada lliure ja resulta immoral. Però ahir el...

En el debat sobre l'alternativa a les reformes del Govern Rajoy i al desmantellament de l'Estat social espanyol que provocaran, recupero aquesta reflexió escrita fa uns mesos a partir del llibre "El declive de la socialdemocracia". El llibre de José V. Sevilla és un autèntic manual sobre la socialdemocràcia, ple de dades i d’anàlisis. Un llibre més d’economia política que no pas de política econòmica. És, per tant, un llibre per reflexionar sobre la socialdemocràcia en temps de crisi com l’actual. Ara bé, de quin declivi ens parla l’autor? I en relació a quan? Bona part del llibre descriu “l’ascens” de la socialdemocràcia entre 1945 i 1975. Una anys en què, si bé al Regne Unit els laboristes van impulsar el “welfare-state”, a França els socialistes de l’SFIO només van participar parcialment en els governs de la Quarta República i a partir de 1958 van quedar apartats del govern pel General De Gaulle durant més de vint anys; i a Alemanya fou la CDU qui impulsà l’estat s...