La ciutat és la gent

La notícia ens va sorprendre, de forma inesperada, divendres a la tarda. Era un rumor que es convertia en certesa. La cara del Jaume, divendres al migdia, deia moltes coses, però jo encara no sabia quines. Va ser com una caiguda del cavall. No podia ser, però era. Després del cop, comences a recordar tots els moments viscuts en els darrers 10 anys, i els ulls ho noten. El dia que el vaig conèixer, a la primavera del 97, a l'institut Joan Boscà, amb el Chakir, quan encara era alcalde però ja havia anunciat que ho deixava. Aquella carta escrita per animar-lo a que fos candidat a la Presidència de la Generalitat. Aquells dies d'octubre de l'any 98 en què vaig començar a fer campanya per ell, amb el Marc i amb la Ruth primer, i amb tants d'altres després, durant una llarga "campanya pel canvi". El 17 d'octubre del 99, quan vam fregar la victòria amb la punta dels dits... i aquell 16 de desembre del 2003, quan el somni es va fer realitat... Jo, com tants d'...

Avui s'ha presentat en roda de premsa, després d'haver-se aprovat dissabte al Consell Nacional, el document "Per un nou impuls del socialisme català", impulsat per en Miquel Iceta, a partir del decàleg de propostes presentat al mes de febrer. Aquest document ha estat elaborat en gran part pel Grup de Reflexió Socialista (GRS) de la Fundació Rafael Campalans, impulsat pel propi Miquel Iceta ja fa més d'un any i que ha treballat en aquest document des del passat mes de juliol. Ara s'obre un espai de debat a la web http://www.onzecongrespsc.cat/ en el que hi podeu contribuir. Però des d'aquí m'agradaria agrair la participació de tots aquells que han fet les seves aportacions i han contribuït al debat en les reunions del GRS de la Campalans: Paco Aranda, Oriol Bartomeus, Meritxell Batet, Jaume Collboni, David Escudé, Víctor Francos, Sara Jaurrieta, Rocío Martínez-Sampere, Eulàlia Mas, Raúl Moreno, Xavi Paz, Ferran Pedret, Carles Prieto, Marcel Prunera, Ca...

Com segurament escriurà demà l'Enric Juliana, la política vasca torna a instal·lar-se en la lògica del mus amb l' "órdago" anunciat avui pel lehendakari Juan José Ibarretxe. Se'n parlarà molt i durant molts mesos i condicionarà plenament la campanya (i el resultat) de les eleccions generals del mes de març. La cosa es complica, i viurem uns mesos interessants. Caldrà posicionar-se. No n'hi haurà prou en dir que el referèndum no és constitucional. El debat territorial torna a estar al centre del debat polític. I Euskadi segueix sent la peça que no encaixa en el trencaclosques hispànic. El debat de política general català ha sigut revelador: tenim un president que vol canviar el paradigma de la relació entre Catalunya i Espanya i passar de l'enfrontament regular a l'acceptació que Catalunya és part integrant d'Espanya. Des d'aquí ens proposem, per tant, "Repensar Catalunya dins d'Espanya". Però a Euskadi segueixen amb la lògica de l...

Aquest matí, en el seminari "Las reformas estatutarias y la articulación territorial del Estado" organitzat per l'Associació Espanyola de Lletrats Parlamentaris al Parlament de Catalunya, hem rebut una lliçó de federalisme espanyol, lúcid, ambiciós i realista alhora. El protagonista ha sigut en Francisco Caamaño, gallec, secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, catedràtic de Dret Constitucional, i durant molts anys lletrat del Tribunal Constitucional. Com l'ha definit el lletrat del Parlament d'Andalusia, Javier Terrón, "un excelente bisturí de la microcirurgía constitucional". Caamaño ha començat amb una metàfora citant a Karl Schmitt: "La tierra firme es pura costa vista desde el mar, y un país entero puede ser un simple despojo del océano". I ell, ha dit, ens ha volgut oferir una visió de marí de la realitat espanyola, amb els ulls dels que contrueixen el dret marítim (el que permet la navegació) i no el dret terrestre (inmòvil i co...

Aquesta setmana ens ha sorprès la notícia de la retirada de Josu Jon Imaz de la primera línia política per desacords amb la ponència política del PNB de cara al proper congrés. Una ponència que, segons sembla, dóna suport a la idea de celebrar un referèndum sobre el futur polític del País Basc al marge de si ETA deixa o no les armes. Només he escoltat l'Imaz en directe una vegada, fa uns mesos, al Fòrum Nueva Economía, i em va impressionar. Va ser presentat per l'Artur Mas i li va donar deu mil voltes. Va començar parlant en un català més que correcte de la necessitat de crear projectes ambiciosos i de futur per a nacions com la catalana i la basca que evitin l'enfrontament amb Espanya. Va parlar de l'eix de l'Ebre, de les relacions amb Bordeus i el sud de França, de la necessitat d'impulsar les empreses pròpies a fer-se fortes a Europa (com Iberdrola amb Scottish Power) i no obsessionar-nos amb el mercat espanyol. Aquesta setmana ja va ser a Barcelona en motiu ...

En les darreres setmanes sembla que quasi tothom s'apunta a refundar el catalanisme. Però aquest és de debò el debat que ens pertoca fer? El debat és un altre. El debat és entre catalanisme i sobiranisme. És a dir, entre els que optem per la defensa de Catalunya i dels catalans en el conjunt d'Espanya (és això el que sempre ha sigut el catalanisme) i els que opten per la sobirania, és a dir, per marxar d'Espanya. Dins del catalanisme sempre hi haurà diferències ideològiques importants, però aquells que s'hi identifiquen marcaran distàncies tant amb aquells que no reconeixen el fet nacional català -el PP- com aquells que volen la independència, com ara ERC. Avui sembla que només hi hagin dos partits plenament catalanistes a Catalunya: el PSC i Unió Democràtica. CDC no sap encara el que vol ser. Hi ha un sector important que es decanta pel sobiranisme, i ara en Mas es proposa per refundar el catalanisme (que no s'equivoqui ningú, això és una maniobra contra el sector ...

Aquesta setmana la Fundació ha canviat de seu i, per tant, aquest blog canvia de nom. Ens hem traslladat després de més de deu anys a Via Laietana, 38, primer a l'entresòl i després al principal. Ara ens podeu trobar al carrer Trafalgar número 12, al costat de la Plaça Urquinaona i, per tant, ben a prop d'on èrem fins ara. Una oficina semblant a l'anterior, en un edifici antic, però amb més llum, amb espais més amplis, totalment reformada, i amb un toc de color verd. Us hi esperem, doncs.