21D: reconciliació o autodefensa?

En els darrers mesos s'ha parlat molt de la fractura social provocada pel procés i poc o molt poc de la fractura territorial. La principal fractura existent a Catalunya és entre les 30 comarques on el suport a la independència és clarament superior al 60% (arribant a fregar o superar el 80% a la Garrotxa i el Pla de l'Estany) i les comarques i municipis de la costa central on aquest percentatge és inferior al 40% o fins i tot al 30%. 




L'autèntica fractura es troba entre la Catalunya que ja viu desconnectada i la Catalunya que té por de la desconnexió, molt concentrada als municipis costaners entre Cambrils i Badalona, però que arriba fins a Sabadell i Terrassa. Alhora, en moltes d'aquestes ciutats, també es produeix una notable fractura territorial entre el centre (de majoria independentista) i els barris (molt refractaris a la independència). I és en aquestes ciutats on es jugarà el resultat de les eleccions de dijous 21 de desembre.

A Catalunya hi ha 22 ciutats que superen els 50.000 habitants. 18 son a la província de Barcelona, però les altres 4 (Lleida, Tarragona, Reus i Girona) també tindran un impacte important en el repartiment d'escons a les respectives províncies, especialment a Lleida i Tarragona. La ciutat de Lleida representa gairebé un terç del cens electoral de tota la província i la suma de les ciutats Tarragona i Reus quasi un 30% del cens electoral provincial.





I què va passar l'any 2015 en aquestes ciutats?

Quan es parla del baix suport a la independència a l'àrea metropolitana de Barcelona, sovint s'oblida que la comarca de Catalunya on la suma de Ciutadans i PP va obtenir un millor resultat fa dos anys va ser el Tarragonès, amb un 36%. A les ciutats de Tarragona (26%) i Reus (23,7%) Ciutadans va obtenir un percentatge de vot superior que a Hospitalet, Sta. Coloma de Gramanet o Cornellà. Una dada que l'independentisme tarragoní tendeix a oblidar.

A Lleida, el resultat de Ciutadans va ser notablement menor (18,5%) però amb una participació també notablement més baixa, d'un 73%. De fet, entre les 22 ciutats més poblades de Catalunya, Lleida va ser una de les tres on es va enregistrar una participació més baixa, al costat de L'Hospitalet de Llobregat i Sta. Coloma de Gramanet.

Qui va guanyar les eleccions de 2015 a les principals ciutats de Catalunya?

Junts pel Sí va ser la primera força en 14 d'elles, però només en 3 de les 22 principals ciutats catalanes el vot a les dues candidatures independentistes va superar el 50%: Girona, Manresa i St. Cugat del Vallès. En la majoria (12) l'independentisme no va arribar al 40% i en 5 va obtenir menys del 25% dels vots: L'Hospitalet, Sta. Coloma, Cornellà, Viladecans i El Prat de Llobregat.

L'any 2015, Ciutadans va ser primera força en 6 ciutats (L'Hospitalet, St.Boi, Rubí, Castelldefls, Viladecans i El Prat, i el PSC ho va ser en 2 (Sta. Coloma i Cornellà).

Ara bé, amb els percentatges de vot obtinguts per Junts pel Sí, no sembla aventurat pensar que el 21-D, en la majoria de ciutats (15) la primera força serà Ciutadans o el PSC, incloent Terrassa, Sabadell, Badalona i Mataró. Només en 6 de les 22 es mantindrà una força independentista al capdavant: Girona, Manresa, St. Cugat, Vilanova i la Geltrú, Granollers i... Barcelona?  Lleida és dubte, en funció de la participació i de la nova correlació de forces entre ERC i JxCat d'una banda, i C's i PP de l'altra.

Barcelona, però, és un cas a part. El suport a l'independentisme a la ciutat de Barcelona l'any 2015 va ser clarament superior al que es va registrar a l'entorn metropolità. De fet, a Barcelona el suport a la independència (47,2%) va ser entre 6 i 7 punts superior que a Sabadell (41,6%) i Terrassa (39,9%). Percentatges que sovint també obliden els independentistes vallesans.

Una de les particularitats de Barcelona és que en dos districtes, l'Eixample (55,2%) i Gràcia (60,6%) es van registrar suports a la independència similars als de Girona  o St. Cugat i només en un (Nou Barris) el suport va ser tan baix com el de l'àrea metropolitana. Tanmateix, serà interessant veure què passa ara a districtes com Sarrià-St. Gervasi i Les Corts, que van fregar el 50% de vots independentistes gràcies al gran resultas de JxSI. Es mantindrà aquest suport després de comprovar les conseqüències econòmiques del procés?

De l'orientació del vot en aquests dos districtes i del nivell de participació en els dos menys participatius (Nou Barris i Sants-Montjuïc) dependrà que ERC sigui o no la força política més votada a la capital.

Tanmateix, més enllà dels resultats finals el que es desprén de les tendències demoscòpiques és que a Catalunya falta voluntat de reconciliació i de reconstrucció entre la majoria de ciutadans. 

Avui la majoria, d'un costat o l'altre, votarà com a mecanisme d'autodefensa. Volen protegir-se dels altres. No podem dir ni tan sols que vulguin guanyar. En el fons, saben que no poden. Saben que el país està partit en dos. Però es volen defensar "dels altres".

Uns, els independentistes, tenien il·lusió i esperança de construir "un país nou" però ara només volen defensar-se dels que van decidir enviar la policia per aturar l'1 d'octubre i han engarjolat als seus líders. Volen defensar-se d'aquells que no reconeixen la seva voluntat de constituir un nou Estat, el seu "dret a decidir" marxar d'Espanya. I es senten menystinguts, com si fossin "ciutadans de segona".

Els altres, els no independentistes, volen defensar-se d'un moviment polític que els ha minoritzat i no els considera part del "poble català". Volen defensar-se d'uns dirigents polítics que han volgut trencar amb Espanya sense tenir-los en compte. Sense reconèixer el seu dret a ser catalans i espanyols alhora. S'han sentit menystinguts durant cinc anys i no volen perdre els seus drets com a ciutadans espanyols i europeus.

Uns i altres saben que no guanyaran. Però tampoc estan pensant en la reconciliació ni en la reconstrucció del país.

Uns i altres saben que només tenen una part de la raó però tenen por dels altres. Tenen por i votaran per defensar-se.

Hi ha dues Catalunyes molt polaritzades i l'espai del mig no sembla tenir prou força per impulsar una solució. Tanmateix la única sortida per als dos pols és que l'espai del mig vulgui articular una nova majoria social i política amb ells. La força de l'espai del mig serà determinant.

Hi ha dues Catalunyes que tenen por i al mig són pocs els que tenen esperança. Però sense esperança no hi ha futur. Sense esperança no hi ha reconciliació possible. Sense esperança no es pot reconstruir el país.

S'acosta el dia de les eleccions i s'acosten les festes de nadal. Ens desitgem bons auguris. Però tots tenim por dels mals auguris en forma d'enquesta que ens sobrevolen aquests dies com si fossin ocells de mal averany. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

El Parlament i la llengua dels catalans