Renovació, pluralitat i ambició

Ahir va ser un dia important per al PSC. Ahir el President Montilla va proposar a l'executiva un canvi en la direcció de la campanya de les properes eleccions. El primer secretari del partit va proposar que Jaume Collboni sigui el nou director de campanya, dirigint un equip que expressa renovació, pluralitat i ambició.

La decisió és encertada i oportuna. Calien canvis. Alguns així ho havíem expressat fa tot just unes setmanes en una nota al blog. I els canvis havien d'anar en la direcció de la renovació d'equips i de la incorporació d'una nova generació a la direcció del partit. Una nova generació que ja es va incorporar a l'executiva nacional el juliol de 2008 però que ara es visualitzarà amb el nou equip de campanya.

Abans d'aquell Congrés, des d'aquest blog, ja apostava per la pluralitat i l'ambició en la nova executiva. I fa tot just unes setmanes -arran de la polèmica suscitada per les declaracions del conseller Maragall- tornava a expressar que el debat plantejat era equívoc. Calien canvis, sí, però per adreçar-nos a una nova generació de catalans, la generació del bay-boom dels 70. I amb els canvis anunciats ahir fem una aposta per representar millor les noves generacions de catalans.

Volem representar millor els catalans que se senten d'esquerres, però d'una esquerra realista, amb capacitat transformadora, i de la que esperen respostes i solucions per al problemes econòmics i socials que viu el país en aquest moment. Una esquerra realista, catalana -però també espanyola- i que representa molt bé en Jaume Collboni, militant de l'agrupació d'Horta-Guinardó i dirigent de la UGT de Catalunya.

Estic especialment content per l'elecció del Jaume. Des de que va ser elegit secretari de Programes i Acció Sectorial de l'executiva nacional ha demostrat capacitat de treball i de síntesi, liderant el procés d'elaboració del Programa Marc i promovent l'activitat de les sectorials del partit. Ara té un nou encàrrec. Un encàrrec difícil, però necessari per donar un nou impuls a la direcció política del partit.

I amb ell tindrà un grup de persones, representatives també de la pluralitat del partit. De la pluralitat social i territorial del partit. D'entrada hi seran en Miquel Iceta i el José Zaragoza, que han possibilitat el canvi i que seguiran aportant tota la seva experiència i capacitat d'acció. Però també la mà dreta del president al govern, l'Isiaías Táboas, així com els alcaldes de Lleida i Tarragona, l'Àngel Ros i en Josep Félix Ballesteros.

Però les grans novetats de l'equip de campanya tenen nom de dona: la Laia Bonet, nascuda a Valls i secretària del govern de la Generalitat; la Rocío Martínez-Sampere, de Barcelona, diputada al Parlament i portaveu d'economia; la Núria Parlón, alcaldessa de Sta. Coloma, la primera alcaldessa de la generació dels 70 que dirigeix una gran ciutat; la Yolanda Pineda, l'alcaldessa de Salt que el país ha descobert en les darreres setmanes afrontant els problemes que existeixen als barris populars on conviuen autòctons i nouvinguts; la Núria Ventura, alcaldessa d'Ulldecona i diputada al Parlament. Dones totes elles, i nascudes entre el 1972 i el 1976.

Una nova generació que dirigirà una campanya diferent, orientada a explicar el nostre model de país i el nostre model de societat.

Una campanya d'idees, de fets i de paraules, de missatges clars i dirigits als treballadors i treballadores del nostre país. Una campanya que indiqui cap a on volem anar i amb qui.

Una campanya en positiu, que aixequi l'ànim del país, l'ànim dels ciutadans.

Una campanya d'esperança en el futur.

Aquesta és la campanya que volem i la campanya que farem. Un campanya renovada en els portaveus, plural en els missatges i ambiciosa en la projecció del futur. Avui hem de començar a construir el futur. Ara és demà, que deia el poeta Martí i Pol:

Ara és demà.
No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

El Parlament i la llengua dels catalans