El populisme que ve d'Itàlia

Les eleccions italianes ens han sorprès, com sempre. Com pot ser que guanyi el Berlusconi? -ens preguntem- com pot ser que torni a crèixer la Lliga Nord? No n'hi ha prou amb dir que els italians són diferents i cal llegir el que avui diu l'Enric Juliana a La Vanguardia. "Italia, teatral y verídica, terriblemente verídica, siempre nos habla del futuro con sus tremendos enredos. Cuidado con mirarla por encima del hombro. Ojo con la conmiseración. Bailando con máscara, en Italia está lo que viene".

Aquí a Espanya ens creiem molt progres, però ara que vindran maldades, quan arribi la crisi i es comencin a perdre llocs de treball per centenars de milers, quan molts immigrants comencin a caure a l'atur (i deixin de cobrar-lo al cap d'uns mesos sense haver trobat feina), llavors començaran els problemes de debò. Per sort, tindrem un home que coneix els problemes que es viuen als barris de les grans ciutats al capdavant de la gestió del que vindrà: Celestino Corbacho.

S'ha acabat el bonisme i el progressisme estètic, i comença la batalla de debò. Ja ho va dir el propi Juliana en un article a la revista de la Fundació de desembre de 2006, sense teixir un discurs que atregui a una àmplia capa de les classes mitjanes, no serà possible un bloc social progressista, "entenent per progressisme no una retòrica, no una tossuderia generacional, no un costumisme, sinó el poder preservar en els propers anys la unió bàsica de l'esquerra i el centre davant les onades populistes que aniran venint. I que ja hi són."

No ens creiem immunes perquè és relativament fàcil mantenir l'ordre i la convivència quan tothom té feina i els centenars de milers d'immigrants que han vingut els darrers anys tenen diners per a pagar el lloguer o la hipoteca. Però no serà tant fàcil si comencen a no poder-la pagar. O pitjor encara: si ells encara poden però alguns "nacionals" deixen de poder. Aquests són els veritables reptes de la legislatura que ara comença: tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya.

El problema de l'aigua el resoldrem en pocs mesos, com s'ha fet amb l'AVE i les rodalies, i es farà aviat amb la nova terminal de l'aeroport. Però els problemes econòmics i socials del més de set milions de catalans en un context de dificultat, no són tant senzills de resoldre...

Comentaris

Anònim ha dit…
Hola: visito el teu bloc per recomanació d'una companya de fiena que és amiga teva. L'Agnès Farriols. He llegit aquests darrers posts, però no et faré cap comentari tot i que me'n moro de ganes. Estic convençut que no els publicaries perquè qüestionarien algunes de les coses que hi dius o bé aportarien línies de treball que segurament no estàs en disposició encara d'acceptar.
Només t'envio aquest missatge perquè en tinguis constància.
Salut

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

El Parlament i la llengua dels catalans