diumenge, de juny 17, 2007

Una nova llei electoral

Hem tornat a obrir el debat de la llei electoral i penso que hi hem de jugar fort. He de començar dient que no estic gens d'acord amb la proposta del grup d'experts que ha començat a circular aquests dies. Han fet una opció "ni carn ni peix". Converteixen les vegueries en circunscripció sense millorar la representativitat dels territoris, ans al contrari. Si la circumscripció és la vegueria, s'hauria d'apostar per un sistema de repartiment més proporcional a la població del que es proposa. En fi, que no sembla que la proposta serveixi per arreglar gran cosa.

Jo segueixo sent partidari de votar bona part dels diputats en circumscripció uninominal, seguint la proposició de nova llei electoral presentada pel grup socialista el gener de 2003.

En aquell moment proposàvem un diputat per comarca (fins un total de 41) més un diputat elegit pels catalans a l'exterior. La resta de diputats s'havien d'elegir en una llista única nacional. Ara bé, era el resultat global el que decidia l'adjucació d'escons als diferents partits. D'aquesta adjudicació, se'n restarien els diputats ja elegits de forma directa a nivell territorial, i la resta es repartirien segons l'ordre de la llista nacional.

És a dir, si a un partit li tocaven 40 diputats i n'havia obtingut 20 per elecció directa, els altres 20 serien els 20 primers de la seva llista nacional.

El sistema respectava una proporcionalitat escrupulosa, tot garantint la representativitat de tots els territoris.

Segueixo pensant que és un bon sistema, tot i que caldria anar més enllà, augmentant els diputats elegits de forma directa en les tres comarques més poblades del país. Tant el Baix Llobregat com el Vallès Occidental podrien escollir dos -o fins i tot tres- diputats: Baix Llobregat Nord i Baix Llobregat Sud, Vallès Occidental-Oest (Terrassa), i Vallès Occidental-Est (Sabadell), per exemple.

L'Hospitalet podria elegir el seu propi diputat, el Barcelonés-Nord (Badalona, Sta.Coloma i St Adrià), el seu. Per la seva banda, cada districte de Barcelona podria elegir el seu diputat.

Aquest sistema, que comportaria elegir 54 o 56 diputats de forma directa, encara en deixaria 80 a elegir per llista nacional i generaria no només una major proximitat a l'electorat, sinó més competitivitat en cada una de les eleccions. Una competitivitat que no només fomentaria la participació, sinó que forçaria a aquests més de 50 diputats a tenir una acció política pròpia per tal de guanyar-se l'escó. De retruc, el sistema també afavoriria la competitivitat interna dins els partits: tothom s'hauria de guanyar el lloc, com si fos un alcalde.

Encara és d'hora per decidir-ho, però penso que cal apostar fermament per un sistema d'aquestes característiques, més obert i competitiu. Estic convençut que hi guanyaríem tots. A més, un sistema d'aquestes característiques canviaria les regles del joc.

No és evident, per exemple, que CIU guanyés el diputat pel Gironés o per les Garrigues encara que fins ara hagi sigut sempre la llista més votada en aquestes dues comarques. Tot dependria dels candidats dels altres partits. Si es presentés el Joaquim Nadal o la Marina Geli per obtenir l'escó del Gironés, o l'alcade d'ERC de les Borges Blanques per aconseguir l'escó de les Garrigues, probablement tindrien possibilitat de guanyar l'escó per al seu partit. I el mateix podria passar, al Vallés Occidental-Est (imagineu-vos un duel Bustos-Recoder), o a un districte de Barcelona entre dirigents reconeguts dels diferents partits.

L'elecció tindria més emoció, fomentaria la participació i, a més, obligaria a cadascú assumir una part de les responsabilitats en els bons o mals resultats del seu partit.