dimarts, de juny 20, 2006

Abstencionistes

Més enllà de la satisfacció per l'aprovació del nou Estatut, no em puc estar de comentar les dades de participació. No només les globals, sinó sobretot, a nivell municipal.

Les dades globals van ser finalment millors del que semblava a les sis de la tarda i vam fregar el 50% quan semblava que tot just arribaríem al 45 o 46%. És a dir, es va produir una participació d'un 13% en dues hores. Això probablement ens hauria de fer plantejar la necessitat d'allargar l'horari de votació si les eleccions les seguim fent en diumenge. Potser amb una hora més, hagués ssim tingut un 5 o un 6% de participació més. Com a mínim en alguns municipis.

Ara bé, jo volia parlar de l'abstenció en determinats municipis de l'àrea metropolitana i altres capitals com ara Tarragona, Lleida o Reus. Sorprenentment el nivell de participació a la ciutat de Barcelona ha superat de llarg el de la majoria de ciutats de més de 50.000 habitants, exceptuant Girona, Manresa i alguna altra ciutat. Per tant, cal fer dos anàlisis. El primer en relació al diferencial (10 o 12% en alguns casos) de participació entre Barcelona i els municipis del seu entorn (Sta. Coloma, Badalona, Mollet, i en menor mesura Hospitalet i Cornellà). El segon en relació als diferencials entre el centre i els barris de les principals ciutats catalanes (Tarragona, Lleida, Reus, Sabadell, Terrassa, Mataró...) que es veu de forma diàfana en el diferencial entre Girona i Salt (52-43).

No sóc un expert i no entraré ara parlar de models com bé va fer l'Oriol Bartomeus en un llibre publicat per la Fundació fa tres anys, però és interessant pensar si no estarem tornant al model d'abstenció previ a 1999 caracteritzat per una abstenció diferencial que perjudicava el PSC a les catalanes. Aquest model es va trencar l'any 99, augmentant l'abstenció entre els votants de CIU, i reduint-se en part l'abstenció del vot socialista, però potser aquest referèndum ens indica que podríem tornar al model anterior, clarament desfavorable als nostres interessos electorals.

Si aquest diferencial es mantè a les properes eleccions catalanes, ho tindrem difícil. Així doncs, caldrà treballar fort a tots aquells municipis de l'àrea metropolitana on l'any 99 vam treure un bon resultat, però a on l'any 2003 tot i augmentar la participació vam perdre milers de vots. Aquest és el principal repte de cara a la tardor.