Espanya, nació de nacions
Des de l'aprovació del projecte d'Estatut pel Parlament de Catalunya el divendres 30 de setembre, s'està produint un debat encès arreu d'Espanya sobre el concepte de nació aplicat a Catalunya i la seva constitucionalitat.
En aquest context, hauríem de recuperar el concepte "nació de nacions" aplicat a Espanya. Un concepte molt utilitzat als anys 70 i durant la transició però que va caure en desús durant els anys 80 i 90. En la tasca de recuperar aquesta noció hem d'apel·lar, en primer lloc, a alguns dels pares de la Constitució, que el van utilitzar freqüentment durant aquells anys.
Fa uns dies vaig recuperar un llibre d'en Miquel Roca escrit l'any 1982 que es titula "Per què no? Una proposta catalana per a la modernització de l'Estat". Més enllà del fet que era un llibre de conjuntura i la primera peça de l'intent de crear un partit espanyol de centre des de la perifèria, el Partido Reformista Democrático, ofereix una interessant visió de l'ús del concepte de nació durant la transició.
Comença per una referència al document elaborat el gener de 1977 per la Comissió dels Nou (formada per Felipe González, Enrique Tierno Galván, i Francisco Fdez. Ordóñez, entre altres) on es feia referència a la necessitat de descentralitzar l'Estat, per adequar-lo "al carácter plurinacional y pluriregional de España".
Continua amb una conferència pronunciada al Club Siglo XXI per Miguel Herrero de Miñón el mateix mes de gener on afirmava:
"nada se opone por lo tanto a considerar España una nación de naciones, puesto que nuestra voluntad de vivir juntos se articula en la voluntad de ser, íntegramente catalanes, castellanos, vascos o mallorquines. Una vez más, la Monarquía española puede ser un Estado plurinacional"
Un any més tard, el gener de 1978, Gregorio Peces Barba en una conferència titulada "Socialismo y Constitución" deia:
"la posición desde el punto de vista científico que los socialistas aceptamos, es que existen en España, en la nación española, varias naciones... No hay contradicción alguna en que hubiéramos hablado de las naciones catalana, vasca y castellana y, al mismo tiempo, hubiéramos hablado de la nación española"
I, encara, un cop aprovada la Constitució de 1978, el propi Gregorio Peces Barba afirmava referint-se a l'article segon:
"España es una nación de naciones (...) la existencia de diversas comunidades nacionales en un Estado no impide tampoco la integración de éstas en una comunidad superior, nación de naciones, y éste es a nuestro juicio el caso de España, nación de naciones y de regiones diferenciadas pero integradas"
Finalment, Miquel Roca cita al constitucionalista Jesús Leguina Villa, que en el llibre "La Constitución española de 1978", dirigit pels professors Eduardo García de Enterría i Alberto Predieri, afirmava referint-se al mateix article 2 de la Constitució:
"Por primera vez en la historia constitucional española se viene a reconocer que España está formada, no sólo por entidades regionales, sinó también por comuninades nacionales diferenciadas".
No vull acabar, però, aquesta reflexió sobre la nació catalana i l'espanyola, sense citar el llibre "Los pueblos de España", d'Anselmo Carretero, que va publicar la Fundació Rafael Campalans l'any 1992 i que diversos diputats ens han demanat en els darrers dies. Fins i tot un oient d'una tertúlia de Catalunya Ràdio va demanar que en féssim una reedició, cosa que intentarem.
Anselmo Carretero, lleonès com el president del govern, va ser un dels primers que es va referir a Espanya com una "nació de nacions". A les consideracions finals del seu llibre, després de citar a Salvador de Madariaga, que en el context de la II República va resoldre que "Cataluña es una nación, si bien una nación española", Carretero conclou:
“Frente a la rígida idea jacobina de la nación una e indivisible, que desde el siglo pasado viene dominando el pensamiento de nuestros políticos –con valiosas excepciones-, hemos de afirmar la tradición española de la nación plural y unida. El concepto de nación de naciones no es un dislate como suelen creer la mayoría de los juristas. Lo realmente insensato es empeñarse en imponer a los pueblos de España una estructura constitucional contraria a su propia naturaleza”
No cal afegir res més. Espero que aquestes consideracions d'Anselmo Carretero i de Salvador de Madariaga permetin trobar una fórmula adequada que permeti definir Catalunya com una nació integrada dins de la nació espanyola.
En aquest context, hauríem de recuperar el concepte "nació de nacions" aplicat a Espanya. Un concepte molt utilitzat als anys 70 i durant la transició però que va caure en desús durant els anys 80 i 90. En la tasca de recuperar aquesta noció hem d'apel·lar, en primer lloc, a alguns dels pares de la Constitució, que el van utilitzar freqüentment durant aquells anys.
Fa uns dies vaig recuperar un llibre d'en Miquel Roca escrit l'any 1982 que es titula "Per què no? Una proposta catalana per a la modernització de l'Estat". Més enllà del fet que era un llibre de conjuntura i la primera peça de l'intent de crear un partit espanyol de centre des de la perifèria, el Partido Reformista Democrático, ofereix una interessant visió de l'ús del concepte de nació durant la transició.
Comença per una referència al document elaborat el gener de 1977 per la Comissió dels Nou (formada per Felipe González, Enrique Tierno Galván, i Francisco Fdez. Ordóñez, entre altres) on es feia referència a la necessitat de descentralitzar l'Estat, per adequar-lo "al carácter plurinacional y pluriregional de España".
Continua amb una conferència pronunciada al Club Siglo XXI per Miguel Herrero de Miñón el mateix mes de gener on afirmava:
"nada se opone por lo tanto a considerar España una nación de naciones, puesto que nuestra voluntad de vivir juntos se articula en la voluntad de ser, íntegramente catalanes, castellanos, vascos o mallorquines. Una vez más, la Monarquía española puede ser un Estado plurinacional"
Un any més tard, el gener de 1978, Gregorio Peces Barba en una conferència titulada "Socialismo y Constitución" deia:
"la posición desde el punto de vista científico que los socialistas aceptamos, es que existen en España, en la nación española, varias naciones... No hay contradicción alguna en que hubiéramos hablado de las naciones catalana, vasca y castellana y, al mismo tiempo, hubiéramos hablado de la nación española"
I, encara, un cop aprovada la Constitució de 1978, el propi Gregorio Peces Barba afirmava referint-se a l'article segon:
"España es una nación de naciones (...) la existencia de diversas comunidades nacionales en un Estado no impide tampoco la integración de éstas en una comunidad superior, nación de naciones, y éste es a nuestro juicio el caso de España, nación de naciones y de regiones diferenciadas pero integradas"
Finalment, Miquel Roca cita al constitucionalista Jesús Leguina Villa, que en el llibre "La Constitución española de 1978", dirigit pels professors Eduardo García de Enterría i Alberto Predieri, afirmava referint-se al mateix article 2 de la Constitució:
"Por primera vez en la historia constitucional española se viene a reconocer que España está formada, no sólo por entidades regionales, sinó también por comuninades nacionales diferenciadas".
No vull acabar, però, aquesta reflexió sobre la nació catalana i l'espanyola, sense citar el llibre "Los pueblos de España", d'Anselmo Carretero, que va publicar la Fundació Rafael Campalans l'any 1992 i que diversos diputats ens han demanat en els darrers dies. Fins i tot un oient d'una tertúlia de Catalunya Ràdio va demanar que en féssim una reedició, cosa que intentarem.
Anselmo Carretero, lleonès com el president del govern, va ser un dels primers que es va referir a Espanya com una "nació de nacions". A les consideracions finals del seu llibre, després de citar a Salvador de Madariaga, que en el context de la II República va resoldre que "Cataluña es una nación, si bien una nación española", Carretero conclou:
“Frente a la rígida idea jacobina de la nación una e indivisible, que desde el siglo pasado viene dominando el pensamiento de nuestros políticos –con valiosas excepciones-, hemos de afirmar la tradición española de la nación plural y unida. El concepto de nación de naciones no es un dislate como suelen creer la mayoría de los juristas. Lo realmente insensato es empeñarse en imponer a los pueblos de España una estructura constitucional contraria a su propia naturaleza”
No cal afegir res més. Espero que aquestes consideracions d'Anselmo Carretero i de Salvador de Madariaga permetin trobar una fórmula adequada que permeti definir Catalunya com una nació integrada dins de la nació espanyola.
Comentaris